La pandèmia de la covid-19 i la crisi actual de refugiats ucraïnesos són probablement els temes més complexos que ha hagut d’abordar el Govern en aquesta legislatura i, molt especialment, i en ambdós casos, el Ministeri d’Afers Exteriors. La titular de la cartera, Maria Ubach, fa un balanç general del paper que juga Andorra en el context internacional, amb l’acord d’associació amb la Unió Europea i la relació amb els països iberoamericans com a epicentre. 
 
–Quins són els temes més importants als quals fa front actualment el Ministeri d’Afers Exteriors?
–Tenim diferents objectius. Un d’ells és l’acompanyament en el procés de negació amb la Unió Europea (UE), que és la gran prioritat del Govern, i ho fem mitjançant una relació bilateral amb els Estats membre. A títol d’exemple, puc avançar que al mes de maig ens desplaçarem fins a la República Txeca, que serà el pròxim país que tindrà la presidència del Consell de la UE, conjuntament amb el secretari d’Estat d’Afers Europeus, per donar a conèixer Andorra i explicar de primera mà com estem duent a terme les negociacions. 
També estem fent un seguiment de la presidència que va tenir Andorra durant la Cimera Iberoamericana, que va ser la primera vegada que vam organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud i, tot i ser híbrida a causa de la pandèmia, va durar dos anys i mig i ha permès que Andorra arribi en aquesta regió del món, on fins ara érem uns desconeguts.

–Un altre punt que, suposo, molt important és l’acollida de refugiats ucraïnesos.
–Sí. Actualment tenim 231 persones que han presentat la sol·licitud per acollir-se a la llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, 90 dels quals són menors d’edat. A més, en el registre d’Afers Exteriors per a persones procedents d’Ucraïna hi consten 297 inscrits. El decret marca que el topall és de 250 persones, perquè volem ser curosos i conscients que Andorra no pot absorbir un nombre molt elevat de desplaçats, perquè és essencial que els puguem cuidar de la millor manera possible, sent conscients que els nostres mitjans són limitats. Hem creat un grup de treball entre el Ministeri d’Afers Exteriors, d’Afers Socials, d’Educació, de Cultura i d’Interior i Justícia que un cop a la setmana es reuneix amb el cònsol honorari d’Ucraïna i la presidenta de l’associació d’ucraïnesos a Andorra per crear un vincle entre l’Administració i els actors directes. Quina és la dificultat? L’allotjament, perquè, tot i que la gran majoria de persones que han arribat tenen un vincle amb algú que ja vivia a Andorra abans que esclatés el conflicte, n’hi ha que no tenen on quedar-se, de manera que aprofito per fer una crida als ciutadans que puguin oferir un espai, sent conscients que la voluntat és que tots ells puguin tornar al seu país quan la guerra acabi.

–Andorra fa tot el que pot en matèria d’acollida?
–Jo crec que sí. És una experiència nova per nosaltres, perquè és la primera vegada que hem de fer front a una situació d’acollida de més de 200 persones. Però, tot i així, tots ens hem mobilitzat: l’Administració –sobretot Educació perquè tots els infants estiguin escolaritzats i Cultura que fomenta la llengua catalana, fonamental per a la integració–, així com la societat civil amb grans quantitats d’ajuda humanitària. Andorra no ha fet menys que cap altre país i, tenint en compte les nostres dimensions, el percentatge d’acollits és molt elevat. La situació ho demana i hem sabut donar resposta amb escreix. 

–En l’última Comissió Legislativa d’Afers Exteriors, tant vostè com el ministre Jover, van dir que la situació dels refugiats ucraïnesos és diferent de la dels sirians. Quina és la diferència?
–Bé, no és el mateix gestionar una desena de persones que 250. Els refugiats sirians van arribar a Andorra a través del corredor humanitari de la Comunitat de Sant Egidi. Malgrat que en els dos conflictes totes les víctimes fugen de la guerra, cal tenir en compte que els ucraïnesos es troben dins d’Europa i la seva mobilitat és molt més senzilla; s’han pogut desplaçar en avió o cotxes particulars i han pogut creuar tot el continent sense necessitat de visats. 

–Era imprescindible que Andorra se sumés a les sancions contra Rússia?
–Sí. Aquesta ha estat una decisió molt important i necessària perquè no podíem quedar al marge de la UE i que ha suposat un senyal molt fort de com Andorra vol alinear-se en aquesta crisi internacional.

–L’acord d’associació deia que és un dels temes més importants. En quin punt es troba?
–La negociació ha avançat a poc a poc en els últims dos anys, perquè entremig hi ha hagut obstacles com la pandèmia o el Brexit. Però el diàleg entre l’equip negociador d’Andorra i el de la UE s’ha mantingut i les reunions, tot i que telemàtiques, s’han continuat celebrant i ara ens trobem en un moment en què l’equip d’Acció Exterior, que era qui pilotava la negociació, canvia i el responsable serà la Comissió Europea i, per tant, tenim nous interlocutors. 

–Quin és el següent pas?
–Ara venen les qüestions polítiques i més sensibles. La negociació és un exercici molt complex. Aquests últims mesos, França ha tingut la presidència europea i això ha permès que l’Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA) vingués a Andorra i conegués de primera mà la nostra realitat, el que els ajudarà a fer un informe molt important de conclusions sobre la relació entre el país i la UE. Després venen les presidències de la República Txeca i Suècia amb les quals treballarem de manera bilateral per fer-los pedagogia sobre les nostres condicions. I el segon semestre del 2023 serà Espanya qui tingui la presidència i, per tant, nosaltres el que preveiem és aleshores poder finalitzar la negociació, tenint en compte les nostres bones relacions de veïnatge i el suport que ens aporta en aquest procés.

–Quin paper ha jugat el seu ministeri durant la pandèmia?
–Aquest, juntament amb la vinguda de refugiats d’Ucraïna, és el principal repte al qual hem hagut de fer front. Durant la pandèmia ens hem dedicat a mantenir el contacte amb els Estats veïns, ja que van sorgir molts problemes com la circulació de les persones o el repatriament d’andorrans que es trobaven arreu del món. Potser en nombres absoluts no en van ser molts, però cada cas era un de diferent i igual d’important i l’equip d’Afers Consulars i les ambaixades a Madrid i París van fer un treball enorme perquè tothom pogués tornar a casa com més aviat millor. També vam col·laborar en el retorn dels treballadors temporers de l’Argentina perquè poguessin tornar al seu país. Tot plegat ens ha permès tenir una diplomàcia molt més pràctica i disposar del contacte directe, estret i ràpid de tots els ministres.

–Què ha passat amb els Jocs Olímpics d’Hivern, en què Andorra ha passat de «soci imprescindible» a país dormitori? Ha fallat la diplomàcia andorrana?
–La iniciativa dels Jocs Olímpics del 2030 és de l’Estat espanyol i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). Nosaltres sempre hem parlat amb les autoritats olímpiques espanyoles i catalanes per oferir la possibilitat que Andorra sigui part d’aquest projecte, que creiem important en el qual tenim molt a aportar-hi. La ministra Riva ha estat en contacte amb el seu homòleg i el president del COE i ha fet una gran tasca de posar-nos a disposició. Així mateix, des del ministeri vam parlar amb l’ambaixador a Andorra i amb les autoritats catalanes, però el treball d’aquesta candidatura l’ha d’elaborar Espanya amb les seves comunitats autònomes. Jo no diria que ha estat un fracàs, nosaltres hem donat tots els elements i és el COE qui ha de decidir, perquè és el seu projecte, no és conjunt.

–Ho dic perquè, si recordem els conflictes amb els confinaments comarcals durant la pandèmia, Catalunya ja ha fet diferents descaradures a Andorra. És que les relacions no són prou bones?
–Les relacions amb Espanya són bones. L’any passat vam tenir les visites del president, de la ministra d’Afers Exteriors i dels reis, que per primera vegada van visitar Andorra. I amb Catalunya, el mateix. Fa només dos mesos el president de la Generalitat va venir i vam extreure un full de ruta de col·laboracions que, de fet, ja existien, però que es volen reforçar en tots els àmbits: cultura, educació, medi ambient...

–Com està la creació de l’oficina de la Generalitat al Principat?
–Aquesta és una qüestió que encara estem avaluant a escala jurídica per concretar la forma que li podríem donar, ja que no estaria sota els convenis d’ambaixades o un organisme similar. 

–Parlava abans de la Cimera Iberoamericana. Hi ha hagut un abans i un després?
–Sí. Era un exercici multilateral sobre la temàtica relativa a la innovació del desenvolupament sostenible en temes de pandèmia, però ha tingut un efecte bilateral amb tots els països implicats i, per exemple, el mes de setembre passat va venir per primera vegada a la història un ministre d’Afers Exteriors de Xile. Aquest és només un dels beneficis que ens ha portat tenir la presidència de la cimera, a més del fet de demostrar que Andorra també és capaç d’organitzar grans esdeveniments i que ha donat una gran confiança a l’administració andorrana.

–Tenen pensades altres iniciatives?
–Fa uns dies vam presentar a la Unesco una decisió per fomentar la ruta de la pau, que consisteix a oferir un paraigua per a projectes per propulsar la tolerància, el diàleg intercultural, etc. Una setantena d’Estats ens van donar suport. Això demostra que, a poc a poc, l’activitat d’Andorra en els organismes internacionals va fent camí, malgrat que siguem petits. I crec que, en aquest sentit, l’experiència de la Cimera Iberoamericana ha estat clau.
A més, enguany és l’Any internacional del desenvolupament sostenible de la Muntanya, una resolució de les Nacions Unides que nosaltres vam copatrocinar i votar-hi a favor. Hem creat un grup de treball interministerial amb Medi Ambient, Recerca i Innovació, Turisme i l’Aliança de les Muntanyes, que depèn de l’organisme mundial de l’alimentació, per celebrar activitats com a país de muntanya que som. El llançament serà el 28 d’abril i ens posarà al centre d’esdeveniments internacionals.

–Com va l’enquesta ciutadana sobre l’Agenda 2030?
–Molt bé, aquesta és una altra de les prioritats del ministeri: la coordinació de la implementació de l’Agenda 2030 en què es troben els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Nosaltres ens encarreguem de l’informe voluntari que ha de suposar una fotografia de la manera en què Andorra implementa els ODS i que serà el segon que presentarem a l’ens. El mes de juliol d’enguany farem la presentació de l’avaluació que sortirà de l’enquesta que fins ara ja han contestat més de 460 persones i que permet a la població donar la seva opinió o consells sobre la matèria. L’enquesta està oberta fins al 30 d’abril i hi pot participar tothom a través del portal visc.ad.

–El passat 10 d’abril es va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials a França. Què pot suposar per a Andorra que guanyi Emmanuel Macron o Marine Le Pen?
–Nosaltres seguim de molt aprop la política dels nostres dos veïns i sabem que les eleccions franceses són importants perquè d’allà surt un dels nostres coprínceps. El 24 d’abril hi haurà la segona volta i serà un dia molt important, com ho seran les eleccions legislatives del mes de juny i serà interessant  perquè pot suposar un canvi significatiu pels pròxims cinc anys. Nosaltres ho seguim amb molt d’interès.

–I amb preocupació?
–Amb interès.