El cap de Govern, Xavier Espot, ha trencat el silenci i ha mostrat la seva posició respecte a la nova cartera de serveis de la CASS. Espot va indicar ahir que «des del Govern estem oberts al diàleg, i fins i tot a un eventual retoc o modificació».

Aquesta cartera de serveis ha causat controvèrsia, ja que després de la seva aprovació i durant una roda de premsa, el Col·legi de Professionals va mostrar el seu desacord. En aquesta línia, el cap de Govern va apuntar que «hi ha una part de desgast que nosaltres ja sabíem que comportaria aquesta cartera de serveis, i jo crec que també entre tots hem de prendre consciència que aquesta és necessària per millorar la qualitat del servei i contenir la despesa en matèria de salut i, per tant, s’havia de tirar endavant». 

D’una banda, la presidenta del Col·legi de Logopedes, Sara Fité, va afirmar que «aquest suposat consens que hi ha hagut amb els actors del que s’ha fet tant d’esment no existeix, només va ser una reunió formal efectuada el dia abans, ja estava tot dat i beneït». No obstant això, una setmana després, Espot considera que «a mi em consta que aquesta cartera de serveis s’ha estat dialogant, debatent, parlant amb els diferents col·legis professionals des de fa mesos» i també va assenyalar que «potser sí que alguns col·legis aspiraven a un retorn definitiu que no ha tingut lloc. Ara bé, ara es tracta de tornar a seure’ns i fer un diàleg pausat i discret, i un treball bilateral amb cada col·legi professional, perquè algunes decisions que agraden a alguns col·legis no agraden als altres». 

D’altra banda, la presidenta del Col·legi de Podòlegs, Nerea Miguel, va expressar que «des del sector de la podologia, fem èmfasi del nostre desacord amb la normativa sobre que el metge referent o infermera derivi al pacient per poder visitar-se amb el podòleg. Pensem que aquest canvi provocarà un augment en la despesa del malalt, de la CASS i un retard en la visita». Paral·lelament, Fité també va afegir que «si abans de la cartera els nostres pacients havien de recórrer un llarg circuit, obligant-los a anar del metge referent al logopeda i de nou al metge referent per derivar-los abans de poder començar un tractament, ara i gràcies a aquesta cartera de serveis s’afegeix un tercer intermediari que és el metge rehabilitador o l’especialista. Estem davant d’un veritable via crucis del pacient» al qual també va afegir que «si el logopeda és l’únic metge especialitzat en el llenguatge, té, doncs, algun sentit que l’hagi de tutelar un especialista les competències del qual tenen a veure ben poc o res amb el llenguatge?». 

Donant resposta a aquesta qüestió, Espot va puntualitzar que «l’establiment de la cartera de serveis no vol dir que no es puguin realitzar determinats actes, ja que aquesta només fa referència als procediments que reemborsa la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Per tant, si un particular vol anar a un metge generalista, i quan li hagin de renovar la sessió no vol passar pel metge especialista per anar, per exemple, a un fisioterapeuta ho podrà continuar fent. És a dir, nosaltres no traiem atribucions als col·lectius, el que fem és protocol·litzar i establir límits des de la perspectiva del reemborsament públic».

Per acabar, el cap de Govern va afirmar que «sabem que la despesa sanitària incrementarà. Ja partim de la base que a conseqüència de les noves prestacions que s’afegeixen en matèria de dietistes i nutricionistes de reproducció assistida, de disfòria de gènere i de psicologia tindran un cost afegit, el qual hem de contenir en la mesura del possible, ja que la despesa en matèria de salut es finança amb els pressupostos generals de l’Estat i, per tant amb els impostos que paguem tots els ciutadans».

Fins ara, les diferències entre el Govern i els col·legis no s’han solucionat. No obstant això, Espot va assegurar que, de moment, «la qüestió està molt interrelacionada amb la futura aprovació de la llei mare de professions sanitàries, i per això hem convocat a una futura trobada amb el ministre de Salut, el secretari d’Estat d’Afers Europeus i els professionals sanitaris per poder parlar un altre cop d’aquests neguits».