Es tracta d’un dels esdeveniments més prestigiosos a l’àmbit de l’escola clàssica de música de tota Europa. L’eminència russa del saxofon, Nikita Zimin, afirma, amb un anglès que destil·la un marcat accent eslau, que «tenim l’oportunitat de participar, un cop més, en una cita obligada per tots els amants de la música i, especialment, l’elit del saxofon». La reputació del festival, el qual celebra la vuitena edició dels premis de la categoria absoluta i la cinquena en la categoria junior, fa que professionals provinents de països com el Japó o els Estats Units acudeixin al Principat. En aquest cas, cal destacar la participació de dos músics russos, que, tenint en compte la situació de guerra actual, no els ha sigut gens fàcil aterrar a un país que es manifesta oficialment en contra de la invasió d’Ucraïna.

Zimin, que intervé al festival com a jurat, assenyala que «podrien haver prescindit de nosaltres, perquè tan sols som dues persones, però Afers Exteriors, Cultura i el director del festival, Efrem Roca, van lluitar per nosaltres i estem immensament agraïts». Un dels valors afegits del concurs és la unió entre les arts musicals clàssiques i el jazz. Tant és així, que en una de les proves, els participants de clàssica hauran d’improvisar peces, tal com fan els integrants de l’escola moderna. «Serà com despullar-se davant l’escenari; serà molt difícil trobar la llibertat si es toca música clàssica; cada cop s’afegeixen proves noves a aquest festival i això ho fa especial».

Al seu torn, el jove saxofonista rus de 16 anys Dmitry Pinchuk afirma que porta tot un any preparant-se per a aquesta cita, «es tracta del meu segon any a Andorra i participaré en les dues categories; tinc moltes ganes d’escoltar-los a tots». Els seus pares li van posar un saxofon a les mans quan tenia set anys i des de llavors ha participat en diversos actes nacionals, passant dues vegades pel prestigiós teatre Bolxoi de Moscou i, arribant, a dia d’avui, a ser l’únic participant rus seleccionat pel festival andorrà. «Vaig intentar tocar el piano i em vaig adonar que no tenia talent, però tenia clar que em dedicaria a la música».

Quant als favorits d’imposar-se vencedors de la competició, Zimin reconeix que hi ha una forta competència entre els participants; tanmateix, «l’escola espanyola, japonesa i francesa tenen molt nivell i es pot reconèixer d’on prové cadascú només per l’estil del seu llenguatge musical». Tot i això, remarca que la música no entén de llengües ni fronteres i que «és una petita clau per obrir el cor de la gent». Seguint la línia de pau i harmonia que els caracteritza a l’hora de fer música, el tsar i el tsarévitx del saxofon conclouen que «primer de tot s’ha de demostrar al món que un país és fort pel grau de cultura que té i no per la quantitat d’armes».