Escaldes-Engordany
L’Associació de Celíacs acredita el primer establiment amb garanties
Algunes empreses perden l’interès perquè és un procés lent que triga entre dos i quatre mesos
L’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA) acredita avui el primer establiment perquè els celíacs puguin anar a menjar amb garanties. L’adhesiu acreditatiu s’entregarà a les 16.30 hores a l’Hotel Roc Meler de Canillo.
La responsable del projecte de restauració de l’associació Andorra Sense Gluten, Ingrid Forell, va assegurar a EL PERIÒDIC que «la iniciativa s’està gestant des de 2019, però no va ser fins a l’any 2020 que el vam començar a renovar amb uns protocols més estrictes, segurs i adaptats als nous reconeixements cap a la malaltia celíaca». La normativa està basada principalment en les accions i la formació de l’Associació de Celíacs de Catalunya. «Ens ho han facilitat moltíssim, ja que no només som una associació petita, sinó que tampoc rebem cap mena de subvenció o ajudes», va afirmar Forell.
Al país, ja hi ha locals que ofereixen menjar sense gluten. No obstant això, la responsable del projecte va recordar que «com que en l’àmbit europeu no hi ha obligatorietat d’afegir a la informació d’un producte que aquest conté traces, els establiments poden oferir un producte amb gluten sense saber-ho, i això suposa un problema per als celíacs». A més, Forell va explicar que «alguns d’aquests locals diuen no necessitar l’acreditació perquè els celíacs mai es queixen de les seves opcions, però la veritat és que és molt difícil demostrar que t’has intoxicat a un lloc en concret i, per aquest motiu, les persones que pateixen de la malaltia no arriben a prendre accions en el cas de tenir efectes».
En aquesta línia, no qualsevol local pot aconseguir l’adhesiu acreditatiu, perquè aquest necessita complir uns requisits especials. Primer, l’opció que ofereix l’establiment no només ha de ser sense gluten, sinó que també ha de garantir que els productes no contenen traces. A més, els aliments han de constar etiquetats o que en ells aparegui l’espiga barrada i proporcionar un bon emmagatzematge. A més, els cambrers i els cuiners han de rebre formació sobre la manipulació dels aliments, s’ha de mantenir una bona neteja i utilitzar utensilis i espais diferents per cuinar. «Algunes empreses ens demanen informació», va manifestar Forell «però és un procés lent, ja que per acreditar-ho al Govern es triga de dos a quatre mesos, i molts cops aquestes perden interès, encara que no sigui tan complicat com sembla».
En tot cas, des de l’ACEA es pretén conscienciar als establiments de la importància que té aconseguir un segell apte per a celíacs i la confiança que aquests guanyen si saben que no corren cap risc. Tanmateix, l’associació també fa un esforç per educar sobre la malaltia. Forell va advertir que «l’any 2012, després de molts anys sense conèixer la celiaquia, es va canviar la nomenclatura i es va determinar que en efecte és una malaltia autoimmune, la qual afecta l’intestí prim, però també pot provocar problemes secundaris com la dermatitis herpetiforme o l’artrosi». Al contrari del que pensen moltes persones sobre els celíacs, «no és que el gluten no se’ls posi bé, és que no el toleren», va assenyalar Forell.
En darrera instància, Forell va explicar que «molts estrangers pregunten on poden anar a menjar quan venen al país de vacances, i com a destinació turística hauria de ser una preocupació prioritària». «Tenim pocs restaurants acreditats, i la majoria són cadenes internacionals», va afegir.