• A les 'primàries' reformistes el PRA té Escaldes i el PLA té Sant Julià
• Canillo sembla més aviat reformista i la Massana, liberal
• Encamp pot inclinar, en bona mesura, la balança
• UP té un pacte, ara només cal que sàpiga amb qui

Carles Ensenyat, secretari general d'Units per al Progrés i conseller d'ApC. A la galeria, Joan Gabriel, president del Grup Reformista i candidat de CR el 2009 i Ladislau Baró, número dos de CR i líder 'de facto' del Partit Reformista.

Foto: TONY LARA

Tots aquells que es dediquen a la política per aquests móns de Déu i que en saben –o viuen en la convicció de saber-ne– haurien de passar una temporada en aquestes Valls. Si fossin capaços d'entendre un 20% del que passa, podrien seguir dedicant-se a la política; si no –i així seria en la immensa majoria dels casos– haurien de buscar-se una altra feina. En la política andorrana fins i tot allò que sembla més simple és terriblement complex. Fa dies que es parla de forjar una gran coalició que aglutini el centredreta per plantar cara a un PS que té l'exclusiva del centre fins a l'esquerra. Els primers fruits d'aquesta unió anhelada els dóna la parròquia d'Encamp, feu indiscutible dels socialdemòcrates. El pacte ja està fet entre Units per al Progrés (UP) –branca encampadana d'ApC– i la Coalició Reformista. O això sembla.

El pacte estaria fet, i així es podria proclamar als quatre vents, si ApC i –especialment en aquest cas– CR fossin partits a l'ús. Però no ho són. Tant el secretari general d'UP, Carles Ensenyat, com el president del comitè encampadà de CR, Alain Bernat, van anunciar que tenien un principi d'acord per fer una llista parroquial conjunta de cara a les eleccions anticipades de la primavera. Cal discutir programes i noms, però el compromís és ferm. Ensenyat, que s'ha revelat com un dels elements polítics més actius dels últims temps, té un pacte, ara només cal que sàpiga amb qui.

Units per al Progrés té un pacte amb CR, però, ¿amb quina de les ànimes de la Coalició? ¿Amb el Partit Reformista impulsat per Ladislau Baró, els centristes i els liberals díscols i progres? ¿O amb el PLA de tota la vida i la CR ortodoxa encarnats per Joan Gabriel? Un observador superficial diria que amb tots dos a la vegada, perquè tots dos són CR i CR és un tot, un tot bicèfal, però un tot. Però la bicefàlia reformista, senyors, fa mesos que és morta i enterrada. Perdonin, però algú ho havia dir.

‘Caucus' liberal-reformistes

En la guerra freda que fa mesos –de manera clara des de l'estiu– enfronta les dues ànimes de CR cada bàndol té les seves posicions: El PRA és amo i senyor del centredreta a Escaldes i el PLA clàssic és fort a Sant Julià, gràcies a l'hegemonia d'Unió Laurediana. Les altres parròquies no estan tan clares: Canillo cau més aviat del costat reformista –el cònsol Enric Casadevall és un clar defensor del PRA i té lligats els pactes amb els centristes de la parròquia–, però encara no està tot dit. La Massana sembla més aviat per al PLA: és la parròquia de Gabriel, però els membres de l'extint Grup Democràtic Parroquial encara desfullen la margarida i estan més a prop del PRA. Andorra la Vella és prou gran i sembla que per ara hi ha lloc per a tots i Ordino sempre ha estat la incògnita de l'últim moment.

Amb aquest escenari, Encamp és la plaça clau en aquests peculiars caucus liberal-reformistes. Qui s'emporti el pacte amb UP té mitges primàries guanyades. Alain Bernat s'ha apressat a declarar que el pacte és circumscriu a nivell parroquial i que ell no es fa responsable del que pugui passar a nivell nacional. Ho diu perquè sap que està assegut damunt d'un polvorí: «Al nostre comitè parroquial estem tots barrejats: els del PRA, els del PLA, els de CR... i l'ideal seria que acabéssim tots junts». Aquest ideal el té tothom: Tant el PRA de Baró com el PLA de Gabriel volen ser els nuclis aglutinadors del centredreta; la batalla és per veure qui porta la batuta.

Política i aritmètica

Tot plegat situa Ensenyat en una posició de cert privilegi. D'una banda, pot ser l'àrbitre del duel de CR i pot inclinar la balança. De l'altra, aquesta situació enforteix encara més la seva posició a ApC. Unes línies més amunt s'afirmava que UP és la branca encampadana d'ApC; seria més acurat dir que ApC és l'extensió nacional d'UP. Després de perdre bona part dels seus actius a Ordino, Escaldes i Sant Julià, la preeminència d'UP al si de la plataforma és encara més notòria.

I tot plegat a Encamp, on l'hegemonia del PS podria arribar al final. El desgast de dues dècades d'hegemonia, el distanciament del síndic general Josep Dallerès del Govern Bartumeu, la fi del consolat de Miquel Alís... són ingredients que no conviden a l'optimisme socialdemòcrata. I Ensenyat ho sap: li bull la nissaga a les venes. Pot derrotar el PS al seu feu i posar les bases de la gran aliança nacional. Bernat és més caut i recorda: «A Encamp al PS no se'l pot subestimar. L'aritmètica i la política tenen poc a veure». I és que el 2005 i el 2007 ja van anar tots junts contra els socialdemòcrates... i van pedre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.