Emmanuel Macron i Marine Le Pen protagonitzaran el duel de la segona volta de les eleccions presidencials franceses. Segons el sondeig celebrat ahir, i al tancament d’aquesta edició en paper, Macron, actual president i candidat a la reelecció, tornaria a guanyar a la primera volta de les eleccions, com ja va fer el 2017, amb un percentatge de 28,1%, quan aleshores en va obtenir un 24%. La segona candidata en nombre de vots seria de nou Le Pen, la representant de l’extrema dreta que ara es presenta amb la formació Reagrupament Nacional, que aconseguiria un 23,3% dels vots, dos punts més que fa cinc anys, quan va obtenir el 21,3%. Eren els dos candidats més ben posicionats i són els que finalment es tornaran a enfrontar a les urnes.

França va votar ahir la primera volta de les presidencials i els sondejos d’intenció de vot ja pronosticaven uns resultats molt ajustats entre Macron i Le Pen. Macron es manté com a favorit, i es va imposar per un marge menys estret del que deien els sondejos. Le Pen té per primera vegada opcions d’arribar a l’Elisi. Així, prop de 49 milions d’electors estan cridats a les urnes per unes eleccions presidencials on es presenten dos candidats de dretes amb dues visions de país, una de més centrista i l’altra a l’extrem, entre les quals hauran de triar els francesos.

Cal destacar que la participació ahir va ser clau, ja que es si bé es preveia que baixaria pel descontent social generalitzat al país veí del nord, finalment no es va enfonsar tant i es va assolir un 65%, aproximadament, quatre punts per sota dels últims comicis. I és que l’elecció del cap de l’Estat monopolitza la vida política a França, on històricament es votava de manera massiva en aquests comicis. Però després que la guerra a Ucraïna eclipsés mediàticament la campanya i que no hi hagués debats televisius, existia el temor que en aquestes presidencials se superés el rècord d’abstenció de la primera volta de 2002, del 29%.
Pel que fa als residents gals al Principat, l’ambaixada francesa va comunicar que uns 2.500 persones havien demanat dipositar el seu vot per correu.

Després d’aquesta primera volta, la segona i definitiva serà el pròxim 24 d’abril. El 28 d’abril es proclamarà oficialment el nou president de França, i copríncep d’Andorra, mentre que el 13 de maig és la data límit pel traspàs de poders, ja que és el dia en què acaba el mandat de Macron i la presa de possessió de la persona escollida s’ha de materialitzar com a màxim l’últim dia de la presidència vigent.