La Generalitat de Catalunya va fer públics ahir els informes que es van elaborar la legislatura passada, i que fins ara no s’havien donat a conèixer, que segons el govern català «avalen la viabilitat d’organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern a Catalunya», sense necessitat de fer-los conjuntament amb l’Aragó, segons informa RàdioSeu. Des de l’executiu deixen clar que aquests documents «no responen a la candidatura que s’acabarà presentant», sinó que es tracta d’»informació preliminar per analitzar les debilitats i fortaleses que té Catalunya davant la possibilitat d’organitzar uns Jocs Olímpics».

Els 16 informes, elaborats entre el 2018 i el 2021 des de Ferrocarrils de la Generalitat, es resumeixen en un document de 184 pàgines. Una de les conclusions és que l’organització dels Jocs, si es fessin només a Catalunya, suposarien una despesa de 1.391 milions d’euros i que es preveu que «quedaria coberta per la previsió d’ingressos de 1.504 milions d’euros».

Els informes s’han publicat finalment després de les reiterades sol·licituds d’informació pública que havien fet diversos grups parlamentaris i també la plataforma Stop JJOO, que denunciaven manca de transparència del projecte. Segons dades del govern català, els informes han costat 304.000 euros i, en total l’executiu s’ha gastat 475.000 euros en estudiar la possibilitat d’organitzar els Jocs d’hivern sumant la resta de despeses.

En aquests informes de l’anterior legislatura no s’hi analitzen les diferents situacions meteorològiques que es poden donar l’any 2030. I aquest serà un dels informes que, segons l’executiu, s’haurà de fer quan hi hagi una candidatura tancada i sabent els detalls del projecte, perquè aquest és un dels requisits que posa el Comitè Olímpic Internacional.
En canvi, els informes que es van fer públics ahir sí que estableixen «neutralitat» en les emissions de gasos contaminants. És a dir, «que l’organització dels Jocs d’hivern no han de suposar més emissions». I també inclouen un històric de neu des del 2013 al 2019, a més de la capacitat de producció de neu artificial que tenen tant la Molina i Masella com Baqueira Beret.

Una de les conclusions que s’assenyala al document és que per acollir l’esquí nòrdic i el biatló a Catalunya s’hauria d’habilitar un circuit expressament a la zona del pla d’Anyella, a tocar de l’estació de la Molina, perquè un dels requisits del COI és que aquestes proves de fons no es facin a una altitud superior als 1.800 metres. Una exigència que fa impossible celebrar-les a les set estacions de nòrdic que ja hi ha actualment entre la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà (Lles, Aransa, Guils-Fontanera, Sant Joan de l’Erm, Tuixent-la Vansa, Tavascan i Virós). Això, indiquen, «podria treure punts a la candidatura, perquè es valora que no suposi la construcció de noves instal·lacions».

L’informe de l’anterior legislatura també contemplava habilitar viles olímpiques, per acollir els esportistes i els seus equips, i que després es convertissin en habitatges de protecció oficial. En aquest sentit, la documentació assenyala tres ubicacions: Barcelona (propera a Montjuïc), Puigcerdà (a prop de l’entrada sud) i Vielha (antiga caserna militar).