• Avui comença la primera fase de la rehabilitació, que s'allargarà vuit mesos

El Rosaleda, al desembre: atenció a les llucanes, condemnades a desaparèixer segons el projecte de restauració Foto: TONY LARA

Al 2003, una mà anònima va seccionar un pilar del soterrani de l'hotel Rosaleda, un insòlit i irresponsable acte de vandalisme patrimonial que va estar a punt, a punt d'acabar amb l'edifici al terra. Aquella temeritat –que, recordem-ho, ha quedat misteriosament impune– va ser el detonant del procés d'expropiació del Rosaleda, incoat al 2006 i que va culminar el 25 de gener amb el traspàs de la possessió de l'hotel a mans del Govern. De moment, és clar, perquè la Batllia encara ha de dir-hi l'última paraula sobre els 6,3 milions d'euros fixats per la comissió d'expropiació. Un just preu que el Govern ja ha dipositat –era el pas previ indispensable per al traspàs de la possessió– però que els dos propietaris de l'edifici van recórrer al juny en seu judicial. Ha costat set anys, en fi, però el final d'aquesta història de despropòsits és avui una mica més a prop: el Govern és des del 25 de gener –quan va rebre formalment les claus de l'edifici– el legítim posseïdor del monument encampadà, i avui mateix començarà la primera fase de les obres de rehabilitació del Rosaleda. Una fase que s'allargarà durant vuit mesos i que es cruspirà 663.000 euros –pessic al qual cal sumar-hi, recordem-ho, els 6,3 milions del preu d'expropiació.

Aquesta primera fase inclou, segpons el comunicat fet públic ahir pel ministeri de Cultura, el desenrunament de l'edifici, el sanejament i reposició de l'estructura original, la reconstrucció de les façanes, la reparació dels forjats, la recuperació dels paviments i l'obturació de totes les obertures –portes i finestres– per evitar l'entrada d'intrussos fins que no s'hi dugui a terme la restauració definitiva. La més aparent de les intervencions previstes serà l'eliminació de les llucanes que en algun moment dels anys 50 la propietat va plantar al sostre del Rosaleda. El projecte d'Enric Dilmé, l'arquitecte que dirigirà la rehabilitació, preveu restituir l'aspecte original de les cobertes, que incloïen dues petites mansardes que no tenen res a veure amb l'aparatositat de les llucanes actuals.

Menys visible, però més important per a la conservació de l'edifici és la impermeabilització de la coberta –víctima també de la mà anònima que va actuar al 2003, que es va preocupar de retirar el llosat deixant el cap de casa pràcticament a la intempèrie– i, sobretot, la substitució del pilar del soterrani, una delicada, complexa i també cara operació d'enginyeria que obligarà a aixecar amb gats hidràulics una secció de 100 metres quadrats de l'edifici avui afectada per una inquietant panxa que, just a sobre del soterrani, arriba a fer 60 centímetres de profunditat. Convé insistir que, segons Dilmé, només les característiques estructurals del Rosaleda –construït a l'antiga, sense formigó armat, un extrem que la mà anònima del 2003 no va tenir afortunadament en compte– van evitar que la secció del pilar acabés ensorrant l'hotel. La previsió d'obturar les obertures de l'edifici fins a la rehabilitació «definitiva» sembla indicar que l'ús final del monument –s'havia parlat d'ubicar-hi una residència geriàtrica, un centre de batxillerat i, últimament, de traslladar-hi el Museu de l'Automòbil– encara és lluny de resoldre's.

Per a més informació consulti l'edició en paper.