El nou ministre de Salut, Albert Font, va jurar ahir el càrrec en un acte celebrat al bell mig del Parc Central d’Andorra la Vella. Amb l’assistència de tot el gabinet ministerial, d’alguns cònsols i secretaris d’Estat, així com de representants dels grups parlamentaris del Consell General i del titular de Salut sortint, Joan Martínez Benazet, el cap de Govern, Xavier Espot, va adreçar unes paraules tant a Font com a Benazet: d’encoratjament pel primer i d’agraïment pel segon. «És el millor ministre que podia escollir», va indicar Espot respecte de Font, assegurant que és «la persona idònia i indicada» i posant en relleu la seva «destacada experiència política i de servei públic». D’aquesta manera, el cap de Govern li va encarregar al nou ministre la tasca de treballar perquè el sistema de salut d’Andorra continuï sent «fort i resilient», a la vegada que pugui donar resposta a «altres eventualitats», com ho ha estat la pandèmia. I amb aquests objectius per complir, Espot també va animar-lo a prendre «decisions valentes» que no sempre són les més populars. Així, el cap de Govern va citar com a principals reptes la regulació de les professions liberal en l’àmbit de la salut, el desplegament de la Cartera de Serveis, l’aprofundiment en cooperació transfronterera, i l’assoliment del pacte d’Estat en matèria de salut.

De fet, aquest darrer element, va ser un dels citats pel mateix Font com un dels principals propòsits en la seva etapa al capdavant del ministeri, sumat a la reducció de la despesa sanitària. «La política sanitària no és la més ideològica de les polítiques», va declarar el ministre de Salut, incidint que «s’hauria de poder assolir un pacte per la salut amb unes línies mestres, de tal manera que els programes polítics de les diferents opcions no es contradiguin».  Per tot plegat, va puntualitzar que «s’ha de creure» en aquest acord, que de fet, més que pacte d’Estat, va reconèixer que preferia anomenar-lo «declaració d’intencions».

D’altra banda, Font també va fer esment de la necessitat de revistar el finançament de la sanitat. «No podem tenir 70 milions de dèficit cada any, perquè qui ho pagarà serem tots», va indicar el ministre, que va apuntar que «el veritable repte serà reduir el cost sanitari sense reduir la seva qualitat». En aquest sentit, i recollint les paraules d’Espot, va fer referència a les «decisions difícils», i les va comparar amb una injecció: «forada i fa mal, però després, té uns efectes beneficiosos que potser no es veuen en el moment que et claven l’agulla».

En darrera instància, el nou titular de Salut va indicar que una altra de les responsabilitats que haurà de prendre és el desplegament de la Cartera de Serveis de la CASS, al voltant de la qual va avançar que «l’ingredient principal que falta per poder-la fer executiva és la nomenclatura dels actes», al voltant de la qual va indicar que, en primera instància, analitzarien el model francès, així com van adoptar l’esquelet de la seguretat social gal·la. 

El darrer comiat  

Amb un paper secundari, Benazet va prendre part de l’acte per passar el relleu de forma figurada. En qualsevol cas, el cap de Govern va dedicar unes paraules al fins ara ministre durant el seu parlament, assegurant que Martínez Benazet ha estat «un dels millors ministres de Salut que ha tingut el país». Així, li va reconèixer en especial l’assoliment de dues «velles i legítimes reivindicacions» del Principat: l’aprovació del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma) i la tirada endavant de la Cartera de Serveis. I com és evident, també va remarcar el seu paper cabdal en la gestió de la pandèmia del coronavirus. 

D’aquesta manera i com a cloenda, Espot es va celebrar que la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, es mantingui al càrrec, reconeixent també que part de l’èxit en la lluita contra la covid va ser seu, i com una assegurança per la continuïtat en la cartera.