El Govern està decidit a millorar l’administració de justícia. De fet, ha posat data i tot perquè tingui un funcionament «òptim»: d’aquí a tres anys. Això ho va assegurar ahir el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, durant la presentació de la modificació de la Llei qualificada de la justícia i el pla de xoc per millorar l’administració. «Les noves mesures no tenen per què tenir un efecte immediat, però la justícia cada cop està més desprestigiada i per això busquem prestigiar-la i donar-li la imatge que li correspon», va afirmar Rossell. «Si tothom es posa les piles –va demanar–, podem pensar que sigui possible; els retards en els procediments és el més important, però hem de tenir en compte que cada cop hi ha més tipus de conflictes». Segons el ministre de Justícia i Interior, «hem copiat el que fan a altres llocs i hem seguit les recomanacions del Greco i l’ONU perquè a fora vegin que som un país seriós».

La comissió de treball executiva va començar a avaluar el novembre del 2020 la situació de la justícia i fruit d’aquests treballs s’han decidit una sèrie de mesures, que inclouen diverses modificacions legals (algunes que ja s’han aprovat, d’altres en curs i algunes de futures) i una dotació pressupostària de 650.000 euros a vuit mesos amb crèdits ampliables i d’un milió d’euros anuals. Així doncs, es creen noves figures, com el vicepresident de la Batllia, amb l’objectiu de reforçar l’òrgan, i el secretari judicial adjunt, amb funcions d’assistència tècnica a batlles o magistrats per «ajudar a evacuar els expedients pendents i futurs».

La reforma preveu la creació de noves places. D’aquesta manera, la Batllia incorporarà cinc secretaris judicials i 13 oficials, mentre la fiscalia un fiscal adjunt, un secretari judicial i cinc administratius. A més, s’incrementa la base retributiva del lloc de treball de secretari judicial, que cobrarà 500 euros més (de 2.800 a 3.300 euros), amb l’objectiu que quan es convoquin concursos públics per cobrir places s’hi presentin candidats, en contra del que havia passat recentment, que no s’hi presentava ningú. A més, «la responsabilitat del càrrec exigeix aquest increment», va assegurar Rossell.

També es preveuen modificacions en l’estatut de batlles i magistrats. Així, es prohibeix als membres de la carrera judicial la participació en subhastes públiques derivades d’una actuació judicial. També s’introdueixen nous tipus d’infraccions: molt greus i greus. Per un altre costat, s’estableix que les designacions dels membres del Consell Superior de la Justícia hagin de contenir una motivació suficient de la seva idoneïtat pel càrrec, així com l’obligació d’aprovar un codi ètic aplicable als seus membres.

També s’estableix que, en cas de necessitat i per desobstruir l’administració, els batlles puguin ser habilitats per actuar en règim de suplència al Tribunal de Corts, i els magistrats del Tribunal de Corts puguin fer-ho al Tribunal Superior de Justícia –i així permetre la formació del tribunal quan no sigui possible per qualsevol causa–. En el mateix sentit, s’estableix per primer cop el procediment a seguir en cas que hi hagi recusacions.

D’altra banda, s’hi inclou la limitació del mandat dels inspectors a un període de tres anys renovable una sola vegada, i s’emfatitza en la finalitat de la figura: assegurar la gestió eficaç i eficient dels assumptes que té l’administració de justícia. Paral·lelament, també es modifica el Codi de procediment penal per dotar de més agilitat el procediment del decomís però mantenint i reforçant les garanties, i s’amplien els supòsits susceptibles de ser jutjats per ordenança penal.

Per últim, s’estableix la modificació dels terminis. Així, s’amplia en dos anys el termini per resoldre definitivament en fase declarativa els processos judicials que s’estaven tramitant en el moment de l’entrada en vigor del Codi de procediment civil, i s’amplia fins al 31 de desembre del 2023 el termini per sol·licitar l’autorització o efectuar la comunicació prèvia corresponent dels sistemes de videovigilància que estiguin en funcionament.