Dia històric. Aquesta expressió es va escoltar ahir diversos cops al Consell General durant una sessió en què alguns consellers generals es van emocionar durant la seva intervenció i fins i tot es van sentir aplaudiments per part d’alguns d’ells i d’alguns ministres –un fet inusual– i de les associacions feministes (assegudes a la tribuna de convidats), just en el moment en què es va aprovar la llei d’igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre homes i dones. El text modifica fins a 17 lleis vigents (algunes qualificades), com ara el Codi Penal, amb l’eliminació, per exemple, de la distinció entre l’abús i l’agressió sexual i tipifica el model de consentiment positiu.

«Els poders públics han de bolcar els esforços perquè la igualtat no només sigui un dret, sinó un fet», va afirmar el cap de Govern, Xavier Espot. Per això, preveu mesures per eliminar discriminacions i un règim sancionador penal i administratiu. A més, introdueix la coeducació i apel·la al compromís dels particulars. Tant en l’àmbit públic com en el privat, es compromet amb l’objectiu del 50% de presència d’ambdós sexes (amb un pas previ de 60-40), amb la realització de plans d’igualtat, així com la formació en perspectiva de gènere. «És ambiciosa, realista i transversal, ja que afecta a tota la societat, i és oberta i canviant, una cursa de fons», va afirmar Espot. La nova llei crea l’Institut Andorrà de les Dones, que ja compta amb 10.000 euros de partida als pressupostos d’enguany. 

Des de l’oposició, Judith Salazar va intervenir en nom del Partit Socialdemòcrata (PS), que va relatar els aspectes amb què hi estan d’acord i els que no, tot i votar-hi a favor. «Voldríem una altra llei, ens separen moltes coses, ja que, per exemple, no fomenta el lideratge femení o no preveu quotes amb reserva de plaça als cossos especials. Hi veiem bones intencions, amb paraules com ‘fomenta’ i ‘afavorir’ que hi apareixen sovint, però hi falten les obligacions», va lamentar Salazar. La diputada no adscrita, Carine Montaner, per la seva banda, va demanar que «que es faci efectiva i es miri l’aplicació», perquè «hi ha molta hipocresia i podria quedar en paper mullat».

D’altra banda, el ple del Consell va aprovar dues lleis més: la d’accés electrònic de l’administració de justícia i la de seguretat privada. El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, es va encarregar de defensar-les. En el primer cas, no va comptar amb el suport de Terceravia, que es va abstenir. «Haurien de fer algun esforç més», va justificar el conseller general Joan Carles Camp, que va trencar l’esperit de consens. En el segon cas, es va aprovar per assentiment, i el debat va girar entorn de la denúncia d’oligopoli per part de diversos grups, ja que un grup estranger hauria controlat la propietat de bona part de la propietat de les empreses del sector. Des de Demòcrates, Joan Carles Ramos va explicar que la llei regula la figura de l’escorta privat, que podran retenir els agressors i fer el servei armats.

Majoria i PS s’enfronten de nou pels preus a les residències

La moció presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS), que no va prosperar, en què demanava la retirada del decret que aprova la modificació dels preus públics als centres sociosanitaris va suposar un nou enfrontament entre la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos) i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. En aquest sentit, López va criticar un cop més aquest increment, ja que s’ha fet «per sorpresa» i «sense diàleg», i perquè els preus s’han establert de «manera arbitrària». A més, va alertar que molts padrins «no hi podran fer front» i que els fills «ho hauran de pagar», i va criticar el sistema d’ajudes del Govern per massa complicat i amb massa requisits.

Al seu torn, els grups de la majoria van insistir que només hauran de pagar més aquelles famílies que s’ho puguin permetre, i van mostrar la perplexitat sobre el fet que un partit socialdemòcrata no estigués a favor d’aquesta política. «De vegades sembla que siguem més progressistes nosaltres que vostès», va etzibar el conseller liberal Ferran Costa.

A més, van exposar que el reglament permet reordenar l’actual «desgavell» que hi havia amb les tarifes, que variava molt en funció de cada centre. Els nous preus, van explicar els grups de la majoria mentre rebien indicacions des del Govern, que no podien intervenir en tractar-se d’una moció, impliquen que, com a màxim, el resident abonarà 1.426 euros al mes, el que suposa que l’Estat subvenciona més del 50% del cost real de la plaça, una xifra superior que als països veïns. Així mateix, van garantir que ningú es quedarà sense plaça per motius econòmics, i que l’Estat n’assumirà els costos en cas que no ho pugui pagar ni l’usuari ni la família.