La vida de Toño Martos va canviar radicalment des que va fer la seva aparició en La Vetllada de l’Any, un esdeveniment de boxa organitzat per un dels creadors de contingut més influents de parla hispana, si no el que més en l’actualitat, com és Ibai Llanos. Martos, andorrà de 26 anys, es va fer càrrec de l’entrenament d’un dels competidors, un creador de contingut resident al país, per preparar la cita, aprofitant els seus coneixements sobre boxa en dedicar-se, precisament, a l’entrenament personal. A partir d’aquest moment, la repercussió del tricolor va créixer exponencialment i, avui dia, continua fent-ho.

–Fa un any just que va passar per EL PERIÒDIC, i no sé si podria descriure amb una paraula tot el que li ha passat en aquest temps.
–Bogeria (riu). Tot el que m’ha passat en un any no m’ho hagués pogut imaginar mai. M’ha vingut tot de cop.

–Que va significar per a vostè formar part de La Vetllada de l’Any?
–La Vetllada de l’Any va ser un focus d’audiència molt gran, i que jo mateix volia aprofitar després, però mai fins a aquest punt. 

–Es refereix a començar a retransmetre a Twitch?–Exacte. Volia endinsar-me dins d’aquest món, per a provar i veure el que se sentia. Just després de l’esdeveniment, vaig fer un directe a Twitch, en el que em pensava que hi hauria 20 o 30 persones, bàsicament per contestar preguntes que tingués la gent sobre com havia vist al competidor que vaig entrenar, com havia estat l’experiència, no sé, el típic.
 

–I no va haver-hi 20 o 30 persones, no?
–En la primera o en la segona emissió va haver-hi 2.000 o 3.000 usuaris connectats en directe (riu). En qualsevol cas, no me’n vaig ni adonar fins després d’acabar, ja que no miro els números en el moment perquè els tinc ocults.

–Quin paper va tenir ElmiilloR, el creador de contingut al qual vas entrenar, en tot això?–ElmiilloR em va donar l’oportunitat d’entrar dins d’aquest món i de conèixer als creadors més influents del panorama actual, ja que jo estava en un segon pla, com a entrenador. A partir d’aquí, vaig decidir aprofitar-ho i apostar fort. El fet d’arribar a l’esdeveniment amb la bandera d’Andorra pintada als cabells, fer entrevistes, parlar amb la gent allà present i mostrar-me més proper, així com amb aquest caràcter una mica carismàtic, crec que va fer que la gent sentís curiositat per saber qui era aquell dels cabells pintats (riu).
 

–Té el cartell de ser «el pitjor jugador de League of Legends d’Europa». Com triomfa?
–Penso que és perquè represento a una part molt gran de la comunitat, ja que la majoria de la gent no té aquest nivell professional, sinó més aviat al contrari. Hi ha més jugadors dolents que bons, i la gent que em veu pensa «ostres, jo pensava que era dolent, però aquest noi encara ho és més», i es motiven (riu).

–Quin diria que és el factor que el diferencia de la resta d’streamers?
–Vaig al sentit contrari dels que puguin fer els professionals en un àmbit com són els videojocs. La gent em veu perquè els meus streams són una festa (riu). No vull que em mirin per a aprendre, sinó per a entretenir-se.

–És estrany el fet d’entretenir a gent la qual no veus? 
–És una mica estrany, sí, perquè saps que hi ha milers de persones que t’estan veient, però tu no les veus a elles. Quan venia ElmiilloR a gravar els entrenaments li tenia molt més respecte a la càmera, però una vegada t’acostumes és més fàcil.

–En acabar un stream, valora i medita què és el que ha fet durant aquest temps en directe? 
–Moltíssim. En aquest últim any, el canvi de vida que he experimentat ha estat molt gran, i no fa gaire que recordo estar treballant de nit a un hotel les meves vuit hores diàries. És per això que cada dia que passa valoro més el que estic vivint, però no m’he adonat de la repercussió que puc tenir fins fa relativament poc.

–Per què va decidir apostar per aquest món? 
–Vaig veure que m’havien donat una oportunitat, i la vaig convertir en el que es veu avui dia. No vaig concebre el fet de fer directes com a una feina, sinó que vaig començar perquè m’agradava, indiferentment de si em veia més o menys gent.

–Ha conegut el sacrifici que hi ha? 
–Molt. He hagut de sacrificar moltes coses per poder arribar fins on estic ara. Porto, en menys d’un any, més de 1.000 hores d’stream, i això requereix una implicació. Tinc un fill de sis anys, i moltes nits no les puc passar amb ell, bé perquè estic treballant o bé viatjant per la mateixa feina. Encara dono el 200% de mi mateix a Twitch, i quan t’impliques tant en una cosa per aconseguir els teus objectius, inevitablement acabes descuidant part del que portaves al darrere. He perdut moltes coses, però també n’he guanyat d’altres, i no me’n puc penedir de les decisions que he pres.

–Com porta el tema dels haters? 
–Quan vaig començar ho portava fatal. No veia els comentaris negatius en directe, però sí després, i era una cosa a la qual no podia parar de donar-li voltes. Al final acabes entenent que és estadística pura, i com més gent et veu, més comentaris negatius tindràs. D’igual manera, mentalment has d’estar molt ben preparat per rebre comentaris de tota mena, ja que de no ser així el cap t’acaba explotant.

–Finalment, arriba la notícia del seu fitxatge per Giants, l’equip espanyol de referència. 
–Ja feia un temps que estàvem en contacte, fins que em van oferir formar part del seu equip de creadors de contingut, i no vaig poder dir que no. És com si futbolísticament vingués el Reial Madrid, doncs la decisió era clara.

–Com es viu de ser streamer? 
–Els meus ingressos no vénen únicament de Twitch, sinó que tinc diverses marques i entitats al darrere. Els ingressos es diversifiquen, i viure de Twitch únicament és molt complicat. Sempre recomano començar en aquest món perquè t’agrada, i sempre tenint alguna altra cosa al darrere. Si ho deixes tot pensant en un primer moment que triomfaràs, el més probable és que et donis un cop bastant important.

–Treballa en un món on Andorra sempre està en el focus de la polèmica. Quin paper juga vostè? 
–Andorra és casa meva, on tinc els meus amics, la meva família, i sempre intentaré deixar el país en el lloc més alt. Vull que se’ns respecti, perquè molts relacionen el país amb diners i youtubers, però el 90-95% de les persones són de classe treballadora, que lluiten cada dia per guanyar-se la vida, i això no vull que s’oblidi mai.

–Com veu Andorra pel que fa a l’àmbit dels eSports?  
–A Andorra tot triga una mica més a arribar, però anem pel camí correcte, i aquest món pot suposar un impuls econòmic molt gran.