El fons de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) va augmentar 122 milions d’euros durant l’exercici del 2021, gairebé el doble que el 2020, gràcies a la gestió de la cartera de renda variable. En aquest sentit, durant l’any passat, la  renda fixa va mostrar pèrdues en la major part dels casos, mentre que la variable va ser positiva en totes les borses excepte la de Hong Kong i les emergents. Altres actius com l’immobiliari i la revalorització del dòlar també van esdevenir xifres positives per la inversió del fons.

El director del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS, Jordi Cinca, va declarar que «no podem jugar amb un alt risc pel nostre fons perquè hem de pagar les pensions a llarg termini com a objectiu final», per tant, «duem a terme una gestió superfraccionada i no concentrem res en gran mesura». En canvi, quan va fer referència a les aportacions dels excedents de la branca de jubilació va exposar que «el 2021 va demostrar que es manté la tendència a la baixa de les cotitzacions, les quals no tenen la capacitat de cobrir les pensions» davant l’increment del nombre de jubilats any rere any. Així, Cinca va afegir que «ara toca ser conservadors perquè si tenim algun ensurt o imprevist, el fons ha d’estar preparat i ha de tenir marge per oferir solucions».

D’altra banda, cal remarcar que si durant l’exercici del 2021 s’hagués prescindit de les inversions en renda fixa i variable, el fons de reserva hauria deixat d’ingressar un total de 373 milions d’euros «la qual cosa no és la major part dels 1.500 milions, però amb aquesta quantitat es poden pagar moltes pensions». Els costos de la gestió bancària s’han reduït del 0,33% fins al 0,14% des del 2015, la qual cosa suposa una baixada del 57% de la despesa i un estalvi de més d’un milió d’euros. De la mateixa manera, les despeses vinculades al personal i els serveis exteriors, com les auditories, es van reduir un 0,12% des del 2017 i es van situar al 0,22%, la qual cosa reflecteix que «fa més de tres anys que aquestes despeses són estables i inclús tendeixen a reduir-se».

Entrant en detall dels objectius de la CASS, Cinca va remarcar que fa falta un augment de la «diversificació de les inversions, tant en l’àmbit geogràfic com en la divisa». També va afegir que «hem de continuar amb la visió estratègica de llarg termini per tal d’assolir una rendibilitat superior a la inflació andorrana al futur» i, darrerament, «cal que seleccionem les inversions per completar l’anàlisi d’aspectes financers amb criteris mediambientals i socials». 

Finalment, Cinca va assenyalar que, tot i els bons resultats obtinguts durant l’exercici passat i l’acompliment dels propòsits del Fons de Reserva de Jubilació, «no ens podem fixar en les xifres d’any en any perquè no serveix de gaire; cal fer comparatives a mitjà i a llarg termini». Pel que fa a la previsió d’aquest any en curs, cal destacar que el primer trimestre «ha sigut nefast» a causa de diversos factors com l’increment dels preus i la invasió d’Ucraïna. En aquest sentit, Cinca va destacar que «malgrat que el conflicte s’acabi aviat, haurem de bregar amb una inflació que es pot situar fins al 8% i, amb una rendibilitat del 3 o el 4%, difícilment tinguem un bon resultat a finals d’any». A més, va assegurar que «cada dia que passa sense una alternativa pel sistema de pensions, fa que les mesures esdevinguin més contundents al futur; estem oberts a totes les propostes, però necessitem nombres reals». 

El dèficit sanitari de la CASS s’enfila als 41,7 milions d’euros durant l’exercici del 2021

El dèficit sanitari de la branca general de la CASS continua en augment i se situa en 41,7 milions d’euros. Així es desprèn de la memòria del 2021, la qual va facilitar el Consell d’Administració de l’organisme a través d’un comunicat. D’aquesta manera, al llarg de l’exercici anterior, es van ingressar un total de 134,7 milions d’euros provinents de les cotitzacions d’assalariats i autònoms, mentre que les prestacions cobertes es van situar en els 176,4 milions, unes xifres que mostren el dèficit de la CASS. Entrant més al detall, els ingressos per cotitzacions de la branca general van incrementar un 0,7% i les despeses ho van fer un 5% en comparació amb les dades del 2020. En relació amb les despeses de prestacions sanitàries, aquestes es van situar en els 109,8 milions d’euros, un 14,3% més respecte a l’any anterior.

Tanmateix, les despeses de prestacions econòmiques, que engloben les baixes, pensions d’invalidesa i pensions d’orfenesa, es van disminuir un 7,4% situant-se en 66,6 milions d’euros. Respecte a la branca de jubilació, l’escletxa entre ingressos i despeses es continua escurçant any rere any, situant el saldo positiu de 26,1 milions d’euros. Des de la CASS exposen que els ingressos per cotitzacions van augmentar un 1,3% en comparació amb el 2020, en què es van situar als 137,6 milions, arribant així als 147,9 milions. Quant a les cotitzacions per prestacions econòmiques, és a dir, les pensions i les baixes laborals, van assolir els 4,6 milions, i des del Govern es va transferir un total de 5,7 milions per finançar les pensions no contributives. En referència a les despeses, l’any passat es van enfilar fins als 121,8 milions d’euros, un 7,9% més que el 2020.