• Només una «petita part» dels tretze documents previstos s'hi incorporaran aquest any

La presència a la xarxa del patrimoni documental andorrà haurà d'esperar temps millors. I això que semblava ben encarrilada després de l'anunci, a principis de desembre, que el ministeri de Cultura preparava el desembarcament imminent a la Biblioteca Digital Mundial –WDL, segons les sigles en anglès–, interessantíssim projecte patrocinat per la Unesco i la Biblioteca del Congrés dels EUA que pretén posar a la disposició dels internautes els documents més representatius de la història política, social i cultural dels països participants. Però no podrà ser. Si més no, en els ambiciosos termes plantejats pel director de Patrimoni, Olivier Codina, que pretenia incorporar aquest mateix curs a la WDL fins a tretze documents andorrans. Segons el ministeri, la falta de pressupost ha obligat a cancel·lar la digitalització, així que dels tretze inicialment seleccionats per a aquesta primera fase, al 2011 només se'n penjaran al web «una petita part» que, segons Cultura, encara no s'ha determinat.

Val a dir que la llista completa d'aquesta primera onada la integren els documents fundacionals de la personalitat política d'Andorra –el Primer Pareatge (1278), el privilegi de creació del Consell de la Terra (1419) i el Llibre de la Terra (1419)– així com el Manual Digest, de Fiter i Rossell (1748); diversos gravats vuitcentistes de Vuillier, Dunki i Amato publicats a L'Ilustration i Le tour du monde; filmacions del jurament d'Òscar Ribas com a primer cap de Govern (1982) i de l'ingrés d'Andorra a l'ONU (1993); el text de la Constitució del 1993; dues monografies clàssiques sobre l'andorranitat –La cuestión de Andorra (1894) i La coutume d'Andorra, de Brutails (1904)– així com, per acabar, la Concessió de les Forces Hidràuliques (1930), que certifica l'ingrés d'Andorra a la modernitat. En una segona i, ara mateix, llunyana fase, el ministeri pretén sumar-hi una dotzena més de documents, entre els quals hi ha el Segon Pareatge (1288), l'acta de consagració de Sant Serni de Nagol (1155), el Còdex miscel·lani (segles XII-XVI), el Politar andorrà, d'Antoni Puig (1763), la Carte geographique de la vallé d'Andorre (1777), i el Decret de la Nova Reforma (1866).

Però això és encara ciència ficció. El cert és que la WDL, estrenada a l'abril del 2009, conté avui 1.350 documents i constitueix un fascinant periple per alguns dels tresors documentals de la història de la humanitat, des del japonès Genji Monogatari, considerada la primera novel·la mai escrita (segle XI), fins al primer llibre publicat en tagal i la gravació del testimoni oral d'un antic esclau nord-americà. Pel que fa a Andorra, la sorpresa és la presència –cortesia de la Biblioteca del Congrés– d'un solitari document, Two quaint erepublics: Andorra i San Marino, de Virginia Johnson (1913). Una rara joieta que es pot descarregar en pdf. No s'ho perdin, a www.wdl.org.

Per a més informació consulti l'edició en paper.