En una trobada informal amb mitjans de comunicació catalans, i segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, fonts properes a la coordinació catalanoaragonesa dels Jocs d’Hivern 2030 van considerar ahir que la participació d’Andorra i del sud de França en la cita olímpica s’ha de limitar a la seva oferta hotelera. D’aquesta manera, es va afirmar que d’entrada no es compta amb el Principat en l’àmbit esportiu, a no ser que el Govern vulgui acollir una de les dues proves que no es poden fer ni a Catalunya ni l’Aragó (bobsleig, skeleton i luge) i sigui el mateix país que es faci càrrec al 100% de les despeses, que tindrien un cost de milions d’euros. En aquest sentit, però, les fonts van recordar que des del Comitè Olímpic Internacional (COI) es demana que qualsevol nova infraestructura es construeixi únicament pensant en una posterior utilització i es va posar l’exemple del seu compromís en fer una vila olímpica als Pirineus que, un cop celebrats els Jocs, servirà per a ús d’habitatge social.

En paper mullat queden, doncs, les declaracions del mes de gener de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, en un rotatiu del país en què va asseverar que «Andorra és un soci imprescindible en un projecte d’envergadura com serà aquest si es confirma la candidatura». Així mateix, cal recordar, que en la seva primera visita institucional a Andorra, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va remarcar que una candidatura a tres bandes (Catalunya, l’Aragó i Andorra) suposa «una oportunitat de sumar i per posar en el mapa mundial el territori dels Pirineus». De fet, aquest va ser un dels principals elements tractats durant la trobada amb el cap de Govern, Xavier Espot.

Fa anys que es parla d’una candidatura olímpica conjunta al Pirineu, però no va ser fins a l’abril del 2019, a les finals de la Copa del Món d’Esquí a Grandvalira, quan la directora general de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Mònica Bosch, va explicar que «la candidatura olímpica per al 2030 és de tots els territoris dels Pirineus» perquè «tots en sortiran beneficiats» i, concretament, va lloar l’organització d’Andorra durant el campionat considerant-la capaç d’acollir també proves olímpiques. 

S’ignora la qualitat

D’aquesta manera, un dels aspectes que havien de ser clau a l’hora de comptar amb Andorra pel projecte, i que de fet va remarcar la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, en declaracions a EL PERIÒDIC, era l’homologació de moltes de les pistes del Principat per part de la Federació Internacional d’Esquí (FIS). Però la confiança per part d’aquesta entitat sembla no haver sigut suficient per comptar amb l’aprovació de Catalunya i l’Aragó.

Tamateix, la participació, amb els seus corresponents resultats històrics, d’Andorra en els darrers Jocs Olímpics de Pequín, i que suposava «un valor afegit per a aquest projecte», segons Riva, igual que l’organització de les darreres finals de la Copa d’Europa o la candidatura per acollir els Mundials el 2027, tampoc han gaudit del pes necessari perquè el Principat es fes un lloc com una de les tres seus del projecte olímpic.