El fill de l’Oriol Jové va néixer el 28 de setembre, tot i que hauria d’haver aterrat al món als voltants de Nadal, és a dir, tres mesos més tard. Es tracta d’un cas de nadó prematur extrem i els pocs casos que es donen s’han de tractar amb molta delicadesa, precaució i atenció sanitària constant. El naixement sobtat, el qual es va produir a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, tot i que la família és d’Andorra, va posar els pares en alerta des del primer minut de vida. En aquest sentit, Jové va acudir als serveis socials del Principat per rebre el màxim de suport possible en el llarg camí de visites mèdiques que els queda per recórrer, encara a dia d’avui, als tres integrants de la família.

En comptes de facilitats, Jové es va trobar amb una situació ben diferent. «No ens ofereixen gaire ajuda i no són gens transparents a l’hora de facilitar informació i directrius», lamenta. A partir d’aquesta situació, el pare fa referència a la «dificultat» per accedir a la informació dels serveis que proporciona la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) amb relació a la cobertura de les despeses dels trajectes fins a Barcelona. Així, Jové afirma que «vam estar pagant sense saber que disposàvem d’aquesta cobertura i, ara, no ens pagaran amb retroactivitat; la informació no és gens clara i quan tens un fill en aquestes condicions és difícil mantenir la concentració en els afers burocràtics». També afegeix que «la CASS ens dirà que les coses són així i que no es pot fer marxa enrere».

La família va esperar un mes a rebre una resposta d’Afers Socials a la demanda d’assistència. «Ens ofereixen una ajuda de 100 euros al mes sense saber en quin moment s’acabarà; tot i això, amb aquesta quantitat de recursos, com a màxim podem sufragar les despeses que comporta la llet en pols pel nadó». El prematur requereix una atenció continuada, visites al fisioterapeuta i controls mèdics exhaustius. A banda de la situació delicada, el nadó pateix un episodi d’hemorràgia interna que afegeix més gravetat a la seva situació inicial.

D’altra banda, la parella de Jové porta de baixa laboral des del naixement del prematur, però el termini de finalització del permís per maternitat arriba el pròxim mes de maig. «Hem contemplat totes les opcions per quedar-nos a Andorra, però no ens surten els números». La parella de Jové és andorrana i s’ha de plantejar marxar de la seva terra. Però «ens agradaria que fos ficció que pel fet d’un fenomen biològic, que ningú pot controlar, una família hagi d’abandonar casa seva».

Davant del context econòmic dels pares i «la desprotecció i l’escassa ajuda dels serveis socials», la família es veurà obligada a marxar del país i, segurament, emigrar a Catalunya, ja que la situació al Principat s’ha tornat insostenible. Comença així una llarga odissea per la família del prematur.