Fins a 203 persones procedents d’Ucraïna, de les quals 58 són infants, han sol·licitat al Govern poder quedar-se a Andorra, com a mínim, mentre el seu país estigui en guerra. Així ho va explicar ahir la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, tot apuntant que des de la seva cartera s’estan duent a terme les entrevistes individuals pertinents per conèixer les necessitats de cadascú i a través de les quals s’ha determinat que hi ha 44 nuclis de convivència que han de rebre ajudes amb serveis bàsics. D’aquests, una dotzena també necessiten un espai propi «estable», ja que actualment es troben a casa d’amics o familiars, tot i que també hi ha «algun hotel» que ofereix habitacions temporals, allotjaments turístics i pisos particulars.

De les 121 sol·licituds que el Servei d’Immigració ha rebut per aconseguir el permís de sojorn, 86 han estat favorables i la resta continuen en avaluació. «Es tracta d’un permís de protecció temporal i transitòria per dos anys, prorrogable sis mesos si quan s’acaba la situació no permet el retorn al país d’origen», va recordar la ministra. Tot i això, tots els demandants ho han fet sota els criteris de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i no mitjançant la sol·licitud de reagrupament familiar. 

Amb tot, des de l’Executiu es continua treballant en el pla d’acollida definitiu, el qual tindrà com a principal inconvenient l’habitatge. «Si hi ha quelcom que pugui limitar la nostra capacitat d’oferir acollida a aquestes persones serà la problemàtica de l’allotjament [...] Estaria molt bé que els més de 6.000 pisos buits que tenim estiguessin tant a disposició dels refugiats com de les nostres famílies, però la realitat és que no tenim les claus», va lamentar Pallarés. En aquest sentit, va reconèixer la urgència de trobar la solució perquè s’ha constat que algunes persones, malgrat viure amb compatriotes coneguts, «no estan en les millors condicions». 

D’altra banda, cal recordar que avui entren en vigor les sancions econòmiques d’Andorra contra Rússia i els seus ciutadans que tenen vincles amb el Kremlin, si bé encara es desconeix l’afectació real d’aquesta mesura. Així mateix, el president rus, Vladímir Putin, va anunciar ahir l’obligació als «països hostils», entre els quals es troba Andorra, de pagar el gas –essencial per Europa– en rubles, vetant així l’euro i el dòlar i defensant la seva moneda, que d’ençà que es van imposar les penalitzacions de la majoria de països d’Occident s’ha vist fortament debilitada.