El Subsíndic general, Esteve López, durant l'entrevista realitzada divendres a l'edifici de Sindicatura. Foto: TONY LARA

Tot just quan falten pocs dies per assistir a la sessió en què es constatarà el final de la legislatura, el Subsíndic General, Esteve López, fa un repàs amb EL PERIÒDIC dels reptes assolits durant el Govern socialdemòcrata i dels punts que deixen un regust agredolç.

–¿En quin estat es troba la qüestió de la pròrroga pressupostària? El Govern va anunciar que buscaria una solució als aspectes tècnics del reglament que l'informe del constitucionalista Enoch Albertí posava en dubte, però ¿què faran des de la Sindicatura?

–Aquest tema entra dins la normalitat de les relacions institucionals. El Govern té potestat reglamentària i el Consell la potestat legislativa. I pot passar en ocasions que hi hagi conflictes entre aquestes dues potestats diferenciades. Des de Sindicatura, s'analitza tot reglament per veure si hi ha una possible invasió de competències del Consell General. I en aquest cas, en relació al reglament que desenvolupa l'article 22 de la Llei de finances públiques, la Sindicatura va considerar que certament existien alguns aspectes que podrien envair competències. De manera informal es va fer saber al Govern aquests petits problemes que pot haver-hi i la Sindicatura, de manera formal, requerirà al Govern que analitzi el decret i consideri la possibilitat d'anul·lar alguns dels articles que nosaltres considerem que poden envair competències del Consell General.

–¿Veu possibilitats que la qüestió es pugui resoldre per la via de l'esmena tècnica sense necessitat d'arribar al Tribunal Constitucional?

–Sí, naturalment és possible. La llei ja contempla aquest mecanisme. Abans d'anar al Tribunal Constitucional, la part requerida, en aquest cas el Govern, disposa de 15 dies per analitzar el requeriment i, si escau, modificar en aquest cas el reglament. És difícil prejutjar què passarà. Com és natural, el Govern considera que ha fet les coses ben fetes i nosaltres considerem que hi ha una invasió de competències en algun aspecte, i per tant cada institució defensa el que constitucionalment li correspon. Però això s'ha d'entendre dins l'àmbit de la normalitat. Jo he tingut ocasió de veure diferents situacions similars en anys anteriors. Cada institució intenta vetllar perquè les seves competències no siguin assumides per un altre òrgan.

–¿La única solució per no haver de prorrogar el pressupost i arribar a aquesta situació hauria estat votar el pressupost abans de finalitzar l'any 2010?

–No. No és ben bé així. La Llei de les finances públiques ja contempla aquest supòsit. El que fa el decret és desenvolupar aquest article. I el que nosaltres considerem des del punt de vista dels serveis tècnics i després dels informes encomanats és que algun d'aquests aspectes que es desenvolupen per reglament, s'haurien d'haver encomanat per llei. Per tant seria una modificació de la Llei de les finances públiques i això hauria de passar pel Consell General. El problema està aquí.

–¿Quins punts no respectarien les competències del Consell General?

–Aspectes tècnics. Serien quatre apartats els que podrien envair competències del Consell General perquè es modifica lleugerament el que diu la Llei de les finances públiques sobre allò que es consideren ingressos pressupostaris o quins són els crèdits extraordinaris que es poden reconduir cap el pressupost següent.

–Donat que dimecres es votarà el pressupost i l'expectativa no és massa bona. ¿Quin balanç fa d'aquesta legislatura?

–Jo penso que ha estat una legislatura que s'ha caracteritzat per una crispació política important i en la qual hi ha hagut en determinats aspectes un bloqueig per part de la oposició. Però també cal considerar que aquest bloqueig no ha estat en tots els aspectes i des del punt de vista legislatiu s'han pogut fer algunes coses molt importants. Jo destaco dues grans fites. D'una banda, el fet d'haver aprovat la Llei d'intercanvi d'informació en matèria fiscal, la primera llei que es va aprovar aquesta legislatura i que és la concreció legislativa d'una declaració política de l'aleshores cap de Govern Albert Pintat. I cal recordar que la declaració es va fer en un moment en què el Consell General estava dissolt, responent a la voluntat general d'Andorra, i després una àmplia majoria de 25 consellers va donar suport a la llei més endavant. Aquesta llei va tenir el suport de la força de Govern i dels que volen ser alternativa de Govern i va permetre sortir de la llista grisa de paradisos de paradisos fiscals.

–¿I la segona gran fita?

–Doncs, també amb el vot de 25 consellers, les lleis d'imposició directa, que representen realment un canvi bàsic. Si bé des del 2001 el PS venia defensant un model d'equilibri entre imposició directa i indirecta, l'altra gran força política de centredreta va donar finalment el seu suport, amb la qual cosa es va defensar l'interès general tot oblidant els interessos particulars i buscant les millors solucions pel país. Això és un motiu de satisfacció, tot i els problemes que es van produir.

–¿És comparable la situació d'ara amb l'acord monetari, on hi ha l'interès general i el consens de socialdemòcrates i reformistes per arribar a una entesa, amb la voluntat de sortir de la llista de paradisos a què es referia anteriorment? Ara també podria produir-se el compromís amb el Consell General dissolt i ser ratificat l'acord més endavant...

–És difícil de dir si és una situació exactament igual. Nosaltres sabem que la política internacional ha de ser dirigida pel Govern, però el que sí és un fet és que de la mateixa manera que em referia a la declaració de París el març del 2009, el Govern considera que ara és el moment de signar aquest acord monetari, perquè des de la UE se'ns va dir clarament i també amb contundència que ja n'hi havia prou de marejar la perdiu, com es diria en termes col·loquials. Aquest acord monetari va començar-se a negociar l'any 2003. Hi ha hagut un estira i arronsa des d'aquell moment i ara ens han dit, no al Govern socialdemòcrata sinó a Andorra en general, que s'ha de prendre la decisió de negociar o bé no fer-ho. El que no podia ser era una negociació oberta amb un calendari sine die. El Govern va decidir comunicar que sí volia continuar les negociacions, comprometre's amb un calendari i explicar a la UE les dificultats que tenim per assumir una sèrie de normatives. Però això no és cap novetat, ja que el Govern ho sap des de l'any 2004. Ara el que passa és que les converses s'han fet públiques per primer cop. És normal que el Govern busqui l'interès general d'Andorra i, exercint les potestats que la Constitució reconeix, vulgui signar l'acord per tal que aquest sigui ratificat posteriorment. I jo estic convençut que no hi haurà cap problema per ratificar l'acord per part d'aquelles persones que són responsables i que miren i vetllen per l'interès general. Potser sí que hi haurà algú que posarà problemes i que dirà que no ho ratifica, com ha passat en aquesta legislatura amb la formació minoritària, que no ha volgut aprovar l'intercanvi d'informació o les lleis que regulen la imposició directa.

–Vostè ha parlat d'una oposició amb seny i ha al·ludit a una minoria menys responsable. Precisament en aquest punt, ¿com valora que el líder d'aquesta minoria hagi enviat una carta a Europa afirmant que parla en veu de la majoria d'andorrans i que hi hauria problemes per la ratificació, posant en perill l'acord monetari?

–Jo diria que és una certa irresponsabilitat que ha intentat boicotejar el procés de modernització d'Andorra, posar pals a les rodes, però al mateix temps també li dic que tindrà una escassa incidència. I això és perquè Olli Rehn està perfectament informat de quina és la situació al país, quina és la relació de forces polítiques, com hi ha dues forces, la de Govern i alternativa de Govern, que estan per a una major relació amb Europa, el PS pensant en un acord d'associació i CR en l'Espai Econòmic Europeu. És a dir, que una amplíssima majoria d'Andorra estem per una relació més estreta amb Europa, i és perquè ens adonem que cal un canvi en el paradigma econòmic i que a Europa trobarem la solució als problemes i no la font als problemes. I el que no deixa de ser estrany és que una plataforma que porta el nom d'Andorra pel Canvi, en aquest aspecte i en altres, amb el seu vot negatiu, demostri com adopta les postures més radicals i immobilistes.

–Precisament per parlar d'Europa, aquesta tarda hi haurà l'ocasió de parlar amb Gianluca Grippa, responsable dels petits estats a la Unió Europea.

–Aquesta visita està prevista des de fa temps i és per tenir un contacte directe amb la societat civil, econòmica i financera i també amb els grups parlamentaris i obtenir així informació directa. A més de les reunions amb el Govern i els agents econòmics, hi haurà una visita als síndics i després amb els grups parlamentaris.

–Havia fet el balanç positiu de la legislatura, però ¿en la vessant negativa, quins aspectes destacaria?

–A nivell legislatiu, la no aprovació del pressupost, que ha evidenciat un bloqueig polític per part d'uns que deien que s'assemblava molt a l'anterior i altres que deien que s'assemblava massa poc, i tot això va derivar en què durant tot el 2010, una part important de l'activitat legislativa s'hagi centrat en els crèdits extraordinaris, alguns dels quals no s'han aprovat, i sap greu que no hagin passat algunes lleis com les que fan referència a aspectes culturals. Parlo de diners destinats a recuperar el fons documental de Ràdio Andorra, per millorar a nivell tècnic l'arxiu nacional, per poder recuperar el fons fotogràfic Guillem Plandolit, també per a la reactivació del comerç, el desenvolupament de les polítiques actives d'ocupació, etcètera. Això sap greu, perquè hem vist a l'oposició dir no però sense donar cap proposta alternativa. Semblava coherent que amb l'aritmètica parlamentària, la majoria relativa de 14 consellers i dos grups, un d'11 i un de tres que, precisament, es deia el grup centrista i que es deia Andorra pel Canvi, que s'hagués arribat a un pacte amb aquesta força que compartia amb els socialdemòcrates la voluntat del canvi. Això hagués derivat en l'aportació del seu programa, evidentment no tot perquè la representació és la que és, però no va ser possible. I és destacable que a mesura que aquesta plataforma s'ha anat desintegrant, primer amb el grup d'Ordino d'Enric Dolsa i més tard amb Renovació Democràtica i Segle 21, els que han quedat s'han anat radicalitzant, agafant postures cada cop més extremistes i intentant capitanejar una oposició molt radical al Govern que ha portat a una certa polarització del Consell. Tot i que hem de reconèixer que amb el grup reformista, en els grans temes d'Estat, hem pogut arribar a pactes.

–I tot això va derivar en la coneguda espantada del 23 de desembre...

–Per a mi va ser un dels dies més tristos de la legislatura, perquè quan el senyor Eusebi Nomen es va aixecar i al darrere seu ho van fer 13 consellers, els dos seus i els 11 reformistes, uns convençuts i altres a contracor, perquè això es va veure, van deixar amb la paraula a la boca el president del grup parlamentari socialdemòcrata, i això va demostrar aquesta crispació i manca de cortesia parlamentària. Tot això em va saber greu perquè no ajuda per res a que els ciutadans d'Andorra tinguin una bona imatge de la política. Aquests dies hem pogut veure els resultats de l'observatori del CRES, on s'evidencia una certa desafecció dels ciutadans envers la política. Les notes als polítics van baixant i això és en part fruit d'aquest ambient de crispació i aquestes desqualificacions que hi ha al Consell, d'aquesta manca de respecte institucional que s'ha vist amb el qüestionament del Síndic General per part d'algun conseller en concret, una cosa que no havia vist mai. A vegades tenim la sensació que el Consell ha esdevingut com un teatre, que els consellers actuen com a actors histriònics, com si representessin un espectacle de màgia negra. Alguna vegada he tingut la sensació que els ciutadans que ens estaven mirant tenien la sensació de veure una obra de teatre de l'absurd de Samuel Beckett o Eugène Ionesco, perquè a vegades costa d'entendre la manca de diàleg que s'ha vist.

–Tots sabem que, com a subsíndic, té un paper què no hi ha joc a interactuar com sí que feia en anys anteriors, ¿durant aquesta legislatura no hi ha hagut moments en què li hagués agradat entrar a fons en els debats?

–Bé, el meu paper és el que és, com li deia, però el que sí m'ha sabut molt greu en algun moment és la manca de respecte a la figura del Síndic, el qual tinc al costat durant les sessions. Això és un tema que lamento profundament.

–A la sessió de dimecres, serà complicat que passi el pressupost però hi haurà acord en la garantia dels dipòsits. Tret d'això, i pel que fa a la llei que incrementarà el preu del tabac, ¿quina és la urgència d'aquest text?

–El tema del tabac és una qüestió de responsabilitat, és una situació complexa. Volem mantenir les bones relacions amb Espanya i tenim coneixement que l'enorme diferencial de preu actual pot incentivar el contraban, i per això s'ha elaborat la llei per modificar les taxes al consum. Podem discutir el percentatge o l'entrada en vigor, però es produeix la necessitat d'enviar aquest missatge als nostres veïns per responsabilitat, perquè vegin que ho volem resoldre. Per això costa entendre com es poden presentar esmenes a la totalitat i pròrrogues al termini d'esmenes amb la finalitat d'intentar evitar que aquesta llei s'aprovi.

–Si l'esmena d'ApC no prospera i es vol tirar el text endavant, ¿valdria la pena fer una sessió més per no fer perillar les relacions diplomàtiques?

–Això és evident. Si hi ha la voluntat política d'enviar aquest missatge cap els països veïns i el fet de dir que Andorra té la voluntat d'evitar el contraban, estic convençut que aquells que estem governant ara i aquells que volen ser alternativa de Govern hauran de donar suport i ajudar en aquest sentit. Estic convençut. També estic convençut que a altres persones els hi donarà igual, perquè no actuen amb aquesta perspectiva de responsabilitat de Govern. Jo entenc que els partits polítics tenen un discurs i un llenguatge quan han tingut o volen tenir responsabilitat de Govern que quan no aspiren a tenir aquesta responsabilitat, que és quan el discurs és més radical.

–Com a socialdemòcrata i membre el corrent d'opinió d'Esquerra Socialista (ES), ¿Creu que caldria una alternativa a Bartumeu en les primàries del PS?

–Jo crec que no. El meu punt de vista és que és lògic que ha d'haver-hi unes primàries, tal i com va dir el primer secretari, Ferran Goya, perquè tothom qui cregui que ho ha de fer pugui presentar una candidatura. Dit això, sóc dels que creu que el candidat del PS serà Jaume Bartumeu, perquè és el líder del partit, perquè ha fet una bona feina al capdavant del Govern durant aquests dos anys, i perquè la situació és d'una certa excepcionalitat donat el bloqueig polític dels dos partits de l'oposició al no tenir pressupost i les eleccions són una conseqüència de tot plegat. El bloqueig s'ha donat al Consell, però no hem d'oblidar les moltíssimes coses que s'han fet des del Govern durant aquets dos anys. S'ha fet un desenvolupament reglamentari molt important en molts aspectes, i jo destacaria la prestació econòmica per a persones a l'atur, el desplegament enorme que calia fer perquè l'anterior Govern no ho va fer, en matèria de seguretat social, també la signatura de convenis contra la delinqüència organitzada, el de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la Carta europea d'autonomia local, etcètera. S'han tirat endavant moltes coses i, com tot, segur que hi ha coses que no s'han pogut fer. Però si un no fa res, mai no s'equivoca. Només pot equivocar-se aquell que fa coses. I hem de destacar la molta i bona feina feina del Govern, per això crec que Jaume Bartumeu ha de ser el candidat.

–Deixant el paper de subsíndic, com a Esteve López, ¿quin paper li agradaria tenir d'ara en endavant, tant aviat es dissolgui el Consell?

–Donaré el meu suport total al PS i a les persones i candidats que es presentin del PS. Jo estic en aquest moment en una situació, com a funcionari públic, en què ja he demanat un cop una excedència amb reserva de plaça, amb el condicionament que no puc demanar novament aquesta reserva després que la dreta conservadora d'aquest país hagi volgut impedir que persones com jo i com altres companys i companyes que són funcionaris i que l'únic que tenim és el nostre lloc de treball, que aquesta dreta hagi dificultat poder-nos dedicar a l'activitat política. Hi ha persones que no tenim ni rendes, ni propietats, ni negocis, ni terrenys, ni empreses, i que només tenim un lloc de treball. I, per tant, quan es demana aquesta renúncia al lloc de treball, és un sacrifici molt important. De fet, les úniques persones que tenen incompatibilitat per fer política són els funcionaris. I per una altra banda, ja fa deu anys que sóc conseller general i penso que es bo que hi hagi renovació. Però naturalment jo estaré a disposició del partit per ajudar en tot allò que calgui i amb la confiança de guanyar les eleccions amb una majoria àmplia que permeti governar sense tots aquests entrebancs que hem tingut durant aquets dos anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.