La consellera general no adscrita, Carine Montaner, trenca el silenci per primera vegada des que comencés les diligències prèvies a la querella presentada pel president del grup parlamentari Liberal, Ferran Costa i explica el joc polític que podria haver darrere de la querella.

–Què pensa del fet que el president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, hagi presentat una querella criminal contra vostè?  
–Estem vivint en un Estat de Dret i el senyor Costa exerceix el seu dret amb la presentació d’una querella criminal contra la meva persona per calúmnies, difamació i revelació de secret. Hi ha dues coses que em sorprenen. Primer, el contingut escrit de la querella. Parla més de les acusacions del Partit Socialdemòcrata que de mi. Segon, que m’ataqui ara, quan ens trobem a un any de les eleccions generals. 
L’acusació per calúmnies i difamació rau en la paraula caramelets que vaig dir a la ràdio. De què parlava amb la paraula caramelets? D’«adjudicacions públiques» que surten al BOPA, però el senyor Costa la va interpretar com si l’hagués titllat de corrupte. Vaig dir al programa de la Ràdio Nacional que «rebia molts caramelets de l’Administració pública amb la seva empresa, i que no havia de donar lliçons a ningú». Cal dir que, durant aquesta legislatura, he rebut queixes a nivell de les adjudicacions rebudes pel senyor Costa, cosa que vaig dir al Tribunal. Alguns ciutadans m’han dit que no les veuen clares. Penso que un conseller general no hauria de presentar les seves empreses a concursos públics per evitar suspicàcies de la ciutadania. Aquestes adjudicacions poden ser legals però, per a mi i per a molta gent, no són ètiques.
Per acabar, l’acusació de revelació de secret. Sorprenent, també. Estem parlant d’un afer que va passar fa gairebé dos anys. És el tema del salari suplementari del senyor Costa atorgat pel seu Grup Parlamentari Liberal. Salari pagat amb la dotació del grup parlamentari alimentada amb diners públics, és a dir, amb els diners dels ciutadans. Salari al qual va acabar renunciant al juny del 2020. 

–De què l’acusa concretament per la revelació de secrets? 
–M’acusen de revelació de secrets per uns salaris públics que es poden consultar al web del Consell General des de la polèmica del salari suplementari del senyor Costa. Cal dir que hi ha hagut un pas cap a la transparència des d’aquest afer. Felicito la síndica general per haver proposat la publicació dels salaris pagats als consellers per la dotació dels grups parlamentaris a la pàgina www.consellgeneral.ad. També felicito la Junta de Presidents, de la qual el senyor Costa és membre, per haver acordat, per unanimitat, la publicació dels salaris públics i dietes dels consellers per principi de transparència. Cal recordar que nosaltres, els polítics, som els empleats del poble i que hem de ser transparents. La transparència és un dels pilars de la democràcia per generar la confiança dels ciutadans. 

–Quina sentència busca el senyor Costa amb el suport de la bancada Liberal?
–Primer, penso que han actuat per la imatge, ja que tot aquest rebombori mediàtic ha fet molt mal a la bancada liberal. Torno a repetir. Una cosa pot ser legal i no semblar ètica als ulls dels ciutadans. 
Segon, podria ser que busquessin, amb les sancions estipulades pel codi penal per aquest tipus d’acusació, la meva inhabilitació pel que fa el meu càrrec de consellera general i una sentència que m’impossibilitaria presentar-me a les pròximes eleccions generals previstes al març de 2023.
Tercer, soc la veu discordant en molts temes i pregunto massa sobre temes delicats. Em deuen veure com una pedra a la sabata. Vaig demanar responsabilitat pels morts del Cedre al principi de la pandèmia i transparència sobre els crèdits tous. Vaig apuntar les zones d’ombra del projecte de la implantació del laboratori P3 de Grifols i he fet una acció legal a la Batllia. Vaig lluitar contra el passaport sanitari fent recursos administratius i una acció judicial. Vaig preguntar sobre els conflictes d’interessos, amb les farmacèutiques, de l’assessor per l’estratègia de vacunació contra la covid... Tots aquests temes han desviat cap a una falta de respecte reiterada d’alguns membres de la majoria contra la meva persona i a un assetjament mediàtic intens. Malcom X deia «els mitjans us poden fer detestar els oprimits i us poden fer agradar els seus opressors». 
Se sap també que una querella criminal roba energia, temps i diners a la persona acusada que ha de demostrar la seva innocència. Saben perfectament que, com a consellera no adscrita, no puc tenir un salari de ple temps. Saben que estic cobrant la meitat del salari i que tinc una incompatibilitat per llei que m’obliga estar en reserva de plaça a la Universitat d’Andorra sense cobrar.  Saben també que la meva dotació de consellera no adscrita atorgada pel Consell General per exercir la meva activitat de parlamentària és tan baixa que la contractació d’una secretària a ple temps tot l’any m’absorbiria tot el meu pressupost anual. 
Per continuar servint el poble andorrà després de la separació política amb Terceravia, estic fent un sacrifici econòmic personal, com a consellera no adscrita, cobrant 1.100 euros menys cada mes amb 13 pagues comparat al salari que cobrava a la universitat, és a dir, 14.000 euros menys anuals. En el meu cas, ningú em pot dir que faig política pels diners, ningú. 

–Hi ha un intent de conciliació? 
–Inicialment, el senyor Costa va tenir molt d’interès en què la presentació de la querella sortís als mitjans de comunicació. Durant el procés es va plantejar la possibilitat d’arribar a una conciliació sobre les calúmnies i la difamació per evitar el rebombori mediàtic al voltant del senyor Costa. En prova de la meva bona fe vaig obrir la via de la conciliació. De fet, s’havia negociat que retirava la meva pregunta parlamentària escrita relativa als imports adjudicats cobrats per a una de les empreses del senyor Costa a canvi que ell retirés els elements d’acusació per calúmnies i difamació. Estàvem a punt de firmar el pacte de conciliació quan el senyor Costa va trencar aquesta possibilitat amb la seva actuació perquè va anar a un programa de la Ràdio Nacional parlant de mi : «El debat polític s’ha de cenyir al terreny polític i hi ha línies que no s’han de traspassar». «Cal una reflexió sobre si la classe política vol imitar les males praxis d’altres països».
Entendrà que és la gota d’aigua que fa vessar el got. Primer, els liberals mediatitzen l’afer amb un judici mediàtic paral·lel a l’inici del procés judicial, quan ni jo, l’acusada, ni el meu advocat coneixíem el contingut de la querella. Malgrat això els excuso i estiro la mà per una conciliació. i després el senyor Costa fa insinuacions al programa de ràdio quan estàvem a punt de firmar. No pot ser. Davant d’aquesta arrogància vaig decidir rebutjar la conciliació. 

 –Com veu que pot acabar el judici? 
–D’acord amb el principi de l’Exceptio veritatis, el tribunal podria plantejar obrir una investigació sobre el senyor Costa per verificar la meva innocència i controlar que no hi hagi hagut cap tràfic de influència i corrupció a nivell de les adjudicacions rebudes. En aquest cas, el tribunal podria obligar totes les persones al cap davant dels ministeris i amb càrrecs claus als comuns, en relació propera amb el senyor Costa i en relació amb les adjudicacions publicades al BOPA atorgades a les seves empreses a testificar davant del tribunal. De fet, estaríem parlant de moltes personalitats polítiques de la bancada Liberal si mirem les publicacions al BOPA. El tribunal decidirà.