El pla Coleopter dut a terme pels investigadors de l’Andorra Recerca i Innovació (ARI) vol promoure l’eficiència energètica dels edificis públics a l’àmbit nacional per aconseguir un ús i una pràctica sostenible dels espais. En aquest sentit, el coordinador de Sostenibilitat d’Andorra Recerca Innovació, Oriol Travesset, va afirmar que «fa anys que treballem en un projecte que aporti el valor afegit d’involucrar els usuaris dels edificis i no centrar-nos exclusivament en els aspectes tècnics i arquitectònics de les construccions». De fet, els beneficis que es volen extreure, des de la visió dels experts de l’ARI, giren al voltant «d’una millor planificació de les polítiques d’edificació sostenible en l’àmbit dels subministraments i una major taxa de renovació pública i privada».

Amb la col·laboració de FEDA i el Comú d’Escaldes-Engordany, es tracta d’un projecte d’abast europeu que engloba quatre països del sud del continent. Segons va indicar Travesset, «la iniciativa es duu a terme al sud de França, Espanya, Portugal i a Andorra». En el cas del Principat, la posada en escena de Coleopter es desenvolupa a l’edifici polivalent del Prat Gran d’Escaldes-Engordany. Tot i això, Travesset va aclarir que una de les limitacions que tenen aquest tipus d’estudis és «la condició andorrana», ja que  «no podem rebre el finançament directe del Fons Europeu» i, per tant, «es duu a terme a través dels convenis i els acords que tenim amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)».

L’enfocament del pla Coleopter, les sigles del qual signifiquen Concertation Locale pour l’Optimisation des Politiques Territoriales pour l’Energie Rurale, consta de tres seccions diferents que «vinculen els reptes socials, tècnics i econòmics», va assenyalar Travesset. Primer de tot, «tirem endavant l’etapa de diàleg territorial amb els agents socials per co-construir els plans de treball dels edificis públics», així, en la primera reunió amb els actors que intervenen en l’ús de l’espai es va presentar el projecte i es van exposar les demandes i les opinions dels usuaris. «Alguns d’ells ens van transmetre que mai els havien preguntat sobre el seu comportament o les seves preferències durant l’ús de l’espai públic», va destacar Travesset. Paral·lelament, els investigadors es van encarregar de crear un plànol en 3D del Prat Gran per estudiar les zones freqüentades i els espais on es consumeix més energia, la qual cosa «ens facilitarà més la feina a l’hora d’organitzar les propostes de modificació i situar fàcilment els usos de cada cambra».

En l’última fase del projecte, els investigadors de l’ARI duran a terme una «consideració dels problemes d’eficiència hídrica i energètica de forma integrada», per tal de donar resposta a les demandes i les observacions sorgides del diàleg territorial dels actors socials. En aquest sentit, Travesset va destacar que «tan sols es tracta del desenvolupament de la part tècnica del pla», ja que, sense la possibilitat d’executar el disseny a la pràctica a causa de la manca de finançament del Fons Europeu, «no es pot tirar endavant».

Pel que fa als resultats, aquests es van publicant periòdicament a mesura que es van tancant les diferents activitats que es duen a terme entre els investigadors i els usuaris del Prat Gran. De la mateixa manera, els models Building Information Modelling (BIM), els quals reflecteixen els avenços de les modificacions proposades, es mostren a la plataforma col·laborativa dels quatre projectes europeus. Cal remarcar, doncs, que està previst que, de cara al pròxim mes de maig, el projecte final vegi la llum i es posi a disposició de la corporació d’Escaldes-Engordany perquè «l’utilitzi com a full de ruta en el cas que es vulgui materialitzar en algun moment», va assenyalar Travesset.