El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, esva reunir ahir dijous a Madrid amb el secretari d’Estat d’Unió Europea espanyol, Pascual Ignacio Navarro. Riba i Navarro van tractar les agendes europees de tots dos països durant els pròxims mesos, donat que Espanya assumirà la presidència del Consell de la Unió Europea (UE) durant el segon semestre de l’any que ve. Per aquest motiu, Navarro es va interessar en particular per l’estat de situació de la negociació de l’Acord d’associació entre Andorra i la UE i pel calendari previst per aquest any.
Per la seva banda, el secretari d’Estat andorrà va exposar a Navarro els canvis en l’equip negociador de la Comissió Europea i li va transmetre la valoració positiva que fa de les darreres trobades mantingudes amb les institucions europees.
Els dos mandataris van subratllar que els anys 2022 i 2023, concretament entre la presidència francesa del Consell de la UE –actualment—i la presidència espanyola, que assumirà a partir del juliol del 2023, suposen una finestra d’oportunitat força important per avançar en les negociacions de l’acord d’associació. En aquest sentit, Navarro va convenir amb Riba que els mesos de presidència espanyola han de coincidir amb l’assoliment de l’acord amb la Unió Europea.

Agenda de la negociació // El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, es reunirà la setmana vinent a Brussel·les amb el vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefcovic, actual representant polític per a la negociació amb Andorra, Mònaco i San Marino. La Comissió Europea també ha confirmat que el 30 de març tindrà lloc una ronda de negociació addicional, la segona d’aquest any, i que no estava prevista en el calendari inicial. Aquesta ronda permetrà tractar aquells annexos en curs que no van poder abordar-se en la sessió de 8 de març.
Finalment, els dies 7 i 8 d’abril se celebrarà una visita a Andorra del grup de treball AELE, que és també el grup responsable de seguir les negociacions amb Andorra, Mònaco i San Marino. La visita permetrà als diplomàtics europeus conèixer de primera mà diferents aspectes de la política andorrana, la seva història i institucions, així com altres elements rellevants per entendre la posició andorrana en relació als temes inclosos en la negociació, segons ha informar el Govern en un comunicat.