David Rios és conseller de l’oposició del Comú d’Encamp, i va encapçalar les llistes del Partit Socialdemòcrata + Independents de les darreres eleccions comunals. Rios remarca que l’actual mandat té molts projectes sobre la taula per donar compliment a totes les promeses electorals. No obstant això, alerta que aquestes no es poden fer realitat a qualsevol preu, perquè això pot condemnar el futur econòmic de la corporació i de les inversions a la parròquia.

–Quina valoració en fa de l’actual mandat al Comú d’Encamp?
–Penso que n’hem de distingir dues parts. La primera va ser amb la pandèmia sobrevinguda, de la qual en fem una valoració positiva perquè hi va haver coordinació entre la majoria i la minoria, i vam fer front junts a les dificultats que ens va portar la covid. Així que el balanç d’aquesta etapa és satisfactori. I després, hem tingut una segona part del mandat, corresponent sobretot a l’any 2021 i l’actual, durant el qual, lamentablement, no hem estat d’acord en moltes de les decisions que s’han pres i així ho hem manifestat en diferents sessions del Consell de Comú. Principalment, aquestes decisions a les quals hem votat en contra no és perquè no trobem adient els projectes en si, ja que molts els portàvem al nostre programa electoral, sinó per la manera com s’han fet. 
Aquest segon any de mandat hi ha hagut un descontrol pressupostari impressionant. A tall d’exemple, puc fer referència al parc del Pas de la Casa, pressupostat en 100.000 euros i que ha acabat costant 450.000; el parc del Bany de l’Ossa, que tenia un pressupost de 4,5 milions i s’ha acabat adjudicant per 8,5; o la reforma del poliesportiu d’Encamp, que hauria d’haver costat un milió i s’ha enfilat fins als 2,2. De què serveix aprovar un pressupost a l’inici de l’any si després no es respecta?
D’altra banda, tot aquest descontrol pressupostari ha provocat que augmenti el deute de manera ostensible. A l’inici de mandat teníem 13,5 milions de deute, i l’any passat es va demanar un crèdit de vuit milions. A més, cal tenir en compte tot el que queda per adjudicar i pagar, que farà que aquest deute pugui acabar sent de 30 milions o fins i tot més. No estem d’acord en incrementar el deute amb aquesta alegria que ho fa la majoria, perquè això a la llarga implicarà que s’augmentin els impostos a la ciutadania. 
 
–Els preocupa que un deute excessiu pugui retenir la inversió d’un futur mandat?
–Exacte. El problema d’augmentar el deute a llarg termini d’aquesta manera és que compromets les accions de futurs consolats. Però bé, al final la població ha de valorar i pensar que els polítics que vindran després hauran de fer menys. Insisteixo, el recorregut final no serà tant això, sinó que davant la situació d’augmentar el deute, la ciutadania l’haurà d’acabar pagant amb l’increment de les taxes, dels impostos i dels preus públics. És per això que des de la nostra formació estem alertant que està molt bé fer un parc infantil que possiblement serà l’enveja d’Andorra, però és innecessari. No és obligatori tenir un parc que costi vuit milions.

–En qualsevol cas, la relació entre l’oposició i la majoria és bona? 
–Tradicionalment, el Comú d’Encamp convoca comissions cada mes de tots els àmbits, en els quals la minoria té accés. Per tant, compartim la informació sense problemes i estem al dia de les principals accions que hi ha des de la corporació, així que des de la nostra posició com a minoria no tenim res a dir. Just al contrari, perquè quan hem demanat informació se’ns ha facilitat, així que podem dir que la majoria actua amb molta transparència. Una altra cosa és que compartim les decisions que prenen, perquè en molts casos no és així i ho manifestem públicament. Però es pot dir que pel que fa a la relació personal i laboral, està bé.
 
–Aquesta setmana han començat oficialment les obres del nou parc d’Encamp. Com valoren aquest projecte? Els convenç la justificació del sobrecost?
–Tot just ara han posat la primera pedra, i penso que nosaltres hauríem començat a fer-lo realitat el primer any del mandat, amb un projecte una mica menys ambiciós, però no per això menys útil. Sobre el valor de la inversió, la majoria agafa el camí fàcil, i diuen que com que han augmentat els costos de la construcció, ha augmentat la partida destinada per aquest parc. Crec que un polític, a vegades, ha de prendre decisions que impliquen unes conseqüències. El que ha passat és que s’ha mantingut el projecte sense cap canvi, com s’havia previst originalment, costés el que costés. I l’exercici difícil era dir: no tenim tants diners o volem que aquest parc no sobrepassi els diners pressupostats, així que farem més amb menys. Calia renunciar a certes coses perquè el projecte es dugués a terme, i encara que no hagués estat l’original, hauria tingut un cost que seria assumible per la ciutadania i la parròquia.

–Creu que la majoria serà capaç de donar compliment al programa electoral?
–Programàticament, veiem que ara comencen les obres del parc i ja estem en la segona part del mandat, així que veurem si això s’acaba a temps. També s’han iniciat unes obres al poliesportiu que no sabem si aniran segons el calendari, i hi ha altres projectes sobre la taula pendents de concretar-se com el Prada de Moles, sobre el qual tenim les nostres reserves, o l’embelliment de les Pardines. És a dir, que hi ha molts fronts oberts que no sabem si s’acabaran completant o no. 

–Diu que tenen reserves sobre la reforma del Prada de Moles. Com veuen l’avenç d’aquest projecte?
–Nosaltres no ens hem oposat al projecte del Prada de Moles, i estem a l’espera de veure quina és l’oferta que es presentarà, si és que n’hi ha alguna, i ja després podrem entrar a valorar-la. De fet, es va fer un plec de bases tan ampli que, evidentment, no podíem negar-nos-hi. La nostra postura és d’esperar els detalls de les ofertes que es presentin per prendre una posició, però ens preocupa que un equipament públic pugui passar a ser concessionat per 60 anys sense que el poble en tingui uns beneficis importants.
 
–Els preocupa que pugui quedar aturat perquè no hi hagi ofertes?
–El més ideal seria que hi hagués concurrència, perquè així el comú pot triar entre diferents propostes. Si només n’hi ha una, ja sembla que tot plegat comença una mica malament. En qualsevol cas, es preveu que el comú hi pugui participar econòmicament, i ja s’ha fet menció a una xifra de 10 milions d’euros, que també s’haurien d’afegir al descontrol pressupostari que he referit, perquè no estan contemplats en el pressupost d’enguany.
 
–Una de les principals preocupacions dels andorrans és l’habitatge. Com valora la situació a Encamp?
–Penso que la mesura que s’ha pres a Encamp per solucionar la problemàtica de l’habitatge no aporta l’esperat. Reduir el percentatge de cessió econòmica a zero només beneficia a les persones que tenen projectes per construir pisos de lloguer, perquè el comú tampoc assegura que els preus d’aquests habitatges siguin assequibles. I, de fet, a l’inici del mandat, la cessió estava al 10%, es va rebaixar al cinc, i finalment a zero, o sigui que és una actitud totalment erràtica. No tenim cap garantia que aquesta mesura arribi a les persones perquè puguin gaudir d’un habitatge digne per un preu raonable.

–Pensa que la corporació podria ser més proactiva per millorar la situació del mercat del lloguer a la parròquia?
–Encamp té capacitat per edificar un bloc de pisos socials com el que s’ha projectat a Escaldes-Engordany, així que aquesta és una possibilitat. Una altra opció que ens agrada i que pot aportar una solució ràpidament seria rebaixar les taxes a propietaris de pisos que lloguin els seus habitatges a preus assequibles. Això ja es fa en moltes ciutats europees com París i Barcelona, i sento que seria interessant que es faci una estimació dels preus i els propietaris que, voluntàriament, rebaixin els lloguers per alinear-se amb les xifres establertes, puguin acollir-se a aquests beneficis fiscals. Crec que això faria que molts pisos que avui en dia estan en lloguer tinguessin preus més baixos.
 
–La cònsol va assegurar que la vila d’Encamp estava deixant enrere la imatge de ciutat dormitori i guanyava qualitat de vida. Hi està d’acord? 
–Doncs penso que la cònsol no es passeja gaire per Encamp, perquè a banda de la plaça Sant Miquel, tota la resta de la població està abandonada. Avui en dia encara hi ha zones que no es pot caminar pel carrer perquè les rajoles estan trencades o hi ha equipament que no funciona, al punt que fins i tot és perillós. També hi ha indrets d’Encamp amb metres i metres de façana sense cap comerç perquè els locals estan tancats. Així que si la senyora cònsol només fa vida pel voltant del comú, segurament notarà que hi ha molta activitat, però la realitat és que els nens no tenen un parc on anar i que hi ha carrers pels quals no es pot passejar. Una cosa és la seva visió i l’altra és la realitat.
 
–Els veïns del Pas de la Casa han demostrat el seu malestar per la deixadesa de la seva població. Què s’ha de fer per millorar el seu benestar? 
–Al darrer Consell de Comú vam insistir que s’apostés per impulsar un canvi progressiu de la tipologia de turisme al Pas de la Casa, de manera que passem del turista que hem estat rebent aquest hivern a un de més familiar. Entenem que això es fa a través d’unes taules de diàleg en les quals, sense cap mena d’obligació, els empresaris del Pas puguin incrementar els preus de les estades per seleccionar una mica el tipus de turista que ens visita. I de l’altra, la corporació també ha de fer front al fet que els veïns es queixen que, en determinades hores, el servei de neteja encara no ha passat i veuen el carrer brut. Són dues qüestions que s’han de resoldre i elements que fan pensar als veïns que, moltes vegades, el Comú d’Encamp s’oblida del Pas de la Casa.
 
–El sector turístic deia que li falta algun atractiu. Veuen oportú invertir en aquest sentit?
–Si això consisteix a dotar el poble d’algun element pel turista que ve ara, no cal fer res, perquè és un perfil de visitant que no busca res. Però si el que volem és anar a atreure el turista familiar, que vol tranquil·litat, o que té ganes de fer esport o gaudir de la natura, és evident que al Pas de la Casa s’hi han de fer inversions. 

–Arran de tot plegat, els veïns han manifestat que se senten deixats de banda. Creu que manca interacció des del comú?
–Només hem de constatar que, quan s’apropen eleccions, tots els polítics de Demòcrates es passegen pel Pas de la Casa, però ja no hi tornen un cop han passat. És a dir, que quan d’aquí a unes setmanes es convoquin les eleccions generals, es podrà observar quants polítics de Demòcrates van al Pas de la Casa a fer campanya, però després, poques mesures s’implementaran perquè la població pugui millorar. Nosaltres creiem que el Pas de la Casa és la pedra fonamental de l’economia de la parròquia d’Encamp, i fins i tot de part del país. Per això sempre hem tingut la idea que al Pas s’hi han de dedicar molts esforços, se l’ha de cuidar molt bé, i entenem que necessita moltes inversions. 
 
–En clau de mobilitat i sostenibilitat, està llest el projecte del bus a la demanda. Què n’opinen?
–Hi estem a favor. S’ha plantejat una prova pilot d’un any per veure com funciona, si té usuaris, si hi ha satisfacció pel servei, etcètera. Però, veient que a Escaldes-Engordany va bé i que els ciutadans estan contents, esperem que els encampadans també. Hi havia hagut un servei de bus comunal que es va eliminar, però entenem que és necessari, sobretot per zones que estan allunyades del centre.