L’FC Andorra es troba, actualment, ocupant les primeres posicions de la seva categoria, la Primera RFEF Footters, havent-se situat inclús al capdavant de la classificació en més d’una ocasió. Amb aquest context, que l’equip dirigit per Eder Sarabia acabi aconseguint un ascens directe cap a la Segona Divisió (ho fa el primer classificat dels dos grups) és plenament factible, el que seria tota una alegria pels aficionats i la mateixa entitat, però que, al mateix temps, posaria el país en una situació mai abans viscuda en aquest àmbit.

En primer lloc, els tricolor, pel simple fet de canviar de categoria (en substituir-se l’antiga Segona B per la Primera RFEF) ja haurien d’haver establert els canvis obligats per la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). En la normativa vigent de l’entitat rectora queden dictaminats els aspectes bàsics que ha d’incloure un club que vulgui competir a la Primera RFEF. Això inclou, pel que fa a instal·lacions, i obviant els aspectes burocràtics i econòmics, «disposar d’un terreny de joc d’herba natural per a la disputa de tots els partits oficials». No obstant això, en aquest camp, la RFEF sí que especifica que es gaudirà d’una moratòria fins a la temporada 2022-2023, que és la raó principal que l’equip estigui disputant els seus duels a l’Estadi Nacional (herba artificial).

A falta de pocs mesos per finalitzar aquesta temporada, la moratòria hauria vençut per la vinent, provocant un escenari més acurat que el que es va produir l’estiu passat. Amb l’Estadi Comunal (únic amb herba natural al país) fora de joc per les obres de reforma i la impossibilitat d’encaixar les mesures establertes per la federació espanyola, ja que s’hauria de reduir el tartan de la pista d’atletisme, el Principat no comptaria amb cap espai que s’acoblés a la normativa del campionat.
L’herba no seria l’únic maldecap. Les suposades instal·lacions haurien de disposar d’il·luminació suficient per a la disputa d’un partit oficial en horari nocturn, amb una potència mínima de 600 luxes, un aspecte a priori senzill, però que ja s’ha cobrat les primeres víctimes aquesta campanya, amb sancions per part de la RFEF a clubs de la categoria.

Finalment, caldria disposar d’un estadi amb una capacitat mínima per a 4.000 espectadors i graderies perimetrals. En comparança, l’Estadi Nacional compta actualment amb 3.306 seients, lluny de la mínima requerida per la RFEF. Això sí, en aquest últim cas es compta amb una moratòria fins a la temporada 2023-2024 pel que fa a les graderies, i fins a la 2022/2023 per als espectadors.

La Segona Divisió

Tots aquests aspectes que, de moment, no es compleixen, formarien part de la normativa de la Primera RFEF. Si finalment l’FC Andorra materialitzés l’ascens a la Segona Divisió, les mínimes s’enduririen encara més i posarien el país en una situació realment complicada.

L’aspecte més destacat serien els 6.000 seients necessaris per albergar partits en la categoria de plata del futbol espanyol. D’altra banda, haurien d’adaptar-se a aspectes fonamentals com seria la retransmissió televisiva, cabines per a ràdio i televisió, sales amb diverses utilitats o zona de graderia i accessos específics per a l’afició visitant.

Això sí, en aquesta Segona Divisió la RFEF permet una moratòria de dos anys, però s’hauria de veure si el país compta amb la capacitat suficient per fer front a les infraestructures esmentades, ja no sols en l’àmbit monetari, sinó pel que fa a terrenys i ubicació d’aquests. Amb el Prada de Moles paralitzat (de moment), l’Estadi Comunal preparat per afrontar unes llargues obres i l’Estadi Nacional descartat, la situació que es presenta sembla ser més enrevessada que la viscuda l’estiu passat. Tan sols una suposada moratòria de la RFEF permetria disposar de més temps per buscar les solucions pertinents.