PUBLICITAT

Andorra la Vella

Més d’un centenar de persones mostra el seu rebuig a la guerra

L’associació de residents demana que els refugiats puguin residir de manera legal i anar a l’escola

Per Victoria Gómez Pérez

Manifestants amb pancartes en contra de la invasió russa a Ucraïna.
Manifestants amb pancartes en contra de la invasió russa a Ucraïna. | SFGA/JAViladot

Més d’un centenar de persones, entre autoritats de tots els colors i totes les parròquies, així com els ambaixadors dels països veïns i ciutadans vinculats o no amb Ucraïna, es van concentrar ahir davant l’edifici administratiu del Govern per rebutjar la invasió russa. Entre els presents, hi havia el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, que va recordar que, malgrat que el president Vladímir Putin obliga els mitjans de comunicació a no dir la paraula guerra, «ho és i ningú imaginava que això seria possible a Europa». A més, va convidar la població andorrana a ser «solidària» amb «els que més estan patint, que sempre són els civils» i va mostrar el seu suport al projecte de llei que, previsiblement, s’aprovarà avui al Consell General per dur a terme sancions econòmiques contra Rússia. 

La presidenta de la comunitat d’ucraïnesos a Andorra, Anastasia Kravets, va tenir l’oportunitat de parlar tant amb el copríncep com amb altres mandataris, a qui els va entregar un document a través del qual sol·liciten ajuda als refugiats que arribin al Principat. «No demanem diners, sinó la possibilitat que els infants puguin anar a l’escola –ja n’hi ha dos– i una estada i residència temporal legal», va manifestar Kravets. Segons la seva organització, fins al moment han arribat un parell de famílies, una de cinc membres amb dos menors i una altra de tres amb un nadó d’un any, però s’espera que en les pròximes setmanes en siguin més, ja que hi ha 200 residents ucraïnesos al país, dels quals 70 formen part de l’entitat i estan disposats a acollir parents. Qüestionada per la seva opinió respecte a la posició de l’Executiu, la presidenta va celebrar que Andorra s’hagi posat del costat d’Europa, tenint en compte que «Ucraïna és un país europeu i els seus ciutadans volen formar part de la Unió Europea». Aquest és justament el punt que, en les seves paraules, ha dut Putin a la guerra, perquè «no ho vol permetre». «Putin utilitza com a argument la defensa dels que parlen rus a Ucraïna, però jo sempre he parlat rus i mai m’han atacat. Hem de tenir el dret de parlar el que vulguem, com a Andorra, on ningú t’obliga a parlar català, espanyol o francès. Això és la llibertat», va assenyalar Krevets, tot afegint que Putin podria entrar a qualsevol país fent servir el mateix argument, perquè «a tot el món hi viuen persones procedents de Rússia».

D’altra banda, el ministre Portaveu, Eric Jover, va informar que, tot i que el projecte de llei neix del conflicte rus, «s’ha redactat perquè ens serveixi de paraigua en situacions futures» en què s’hagin d’aplicar sancions internacionals i, sent coneixedor que l’impacte serà «relativament menor», va posar en relleu «el senyal polític que enviem». 

Finlament, cal assenyalar que Unicef Andorra va llençar ahir una crida per enviar a Ucraïna fins a 10.000 euros que permetin proporcionar accés a aigua potable, subministraments de salut i higiene i atenció psicosocial als infants que s’han quedat al país. L’ONG ha creat dos comptes bancaris, disponibles en aquest enllaç, a través dels quals es poden fer les donacions. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT