La candidatura per a acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 en territori pirinenc ha entrat en la seva fase final. Al marge de les discrepàncies entre Catalunya i l'Aragó, el Principat ha tingut el seu paper, que s’ha desenvolupat des de la distància. Des del primer moment, Andorra es va mostrar «oberta» a formar part de la candidatura esmentada, i és que les seves condicions pel que fa a les infraestructuresi li permeten adoptar aquest rol de valor afegit.

Tot i això, aquest context ha sigut catalogat en diversos mitjans com la «candidatura de la desinformació», a causa dels alts i baixos i la infinitat d’elements que han fet capgirar la situació d’un dia per a un altre. Davant aquesta incertesa, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va confirmar en declaracions a EL PERIÒDIC que des de l’Executiu es veu aquesta candidatura com «una opció molt potent a l’hora d’integrar les infraestructures», i que «per descomptat» el país estaria encantat de rebre aquest esdeveniment.

D’altra banda, pel que fa als contactes entre les diferents entitats, Riva va assenyalar que en aquests últims dies no s’havia rebut cap mena d’informació afegida des de la visita, el passat dia 11 de febrer, del president de la Generalitat, Pere Aragonès, «però sabem que el Comitè Olímpic Andorrà (COA) està en constant contacte amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE), i més ara, després de la cita olímpica [dels Jocs d’Hivern a Pequín]». Així doncs, la ministra va ser clara, i va afirmar que «Andorra té potencial, capacitats i una inversió feta per a acollir-se al PIB, que queda vist amb els 10 anys d’experiència d’acollir proves», mentre afegia que «la candidatura que hem presentat per als Mundials d’esquí alpí, que és la cita més important després dels Jocs Olímpics, és un element objectiu que nosaltres ens posem a disposició d’aquesta candidatura dels Pirineus».

Pel que fa a les discrepàncies entre Catalunya i l'Aragó, ocasionades pel protagonisme i el percentatge d’importància que tindrien cadascun dels territoris, Riva va explicar que en aquests casos sempre és millor fer «actes de generositat» per poder presentar «l’opció més vàlida» al Comitè Olímpic Internacional (COI). En aquest punt, Andorra no entraria en disputes, ja que «si el 2030 podem acollir-ho, se’n beneficiarà tothom, independentment de la seu escollida, ja que el ressò, tant mediàtic com esportiu, comprendria un radi molt més ampli».

La posició del Govern andorrà, posant el focus en l’àmbit esportiu, seria que el país acollís una part determinada de les diferents proves dels Jocs, aprofitant l’homologació per part de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) d’algunes zones. De fet, aquest aspecte és un de «molt interessant per a poder-ho oferir als que estan redactant aquesta candidatura».

Finalment, la particiàció, amb els seus corresponents resultats històrics, d’Andorra en els darrers Jocs Olímpics de Pequín suposa «un valor afegit per a aquest projecte». No obstant això, el temps s’acaba, i el COE vol deixar-ho tot enllestit per a finals de març o, a molt estirar, a l’abril. 

Les decles

Sílvia Riva - Ministra de Cultura i Esports

«Andorra té potencial, capacitats i una inversió feta [...] Són elements objectius que posem a disposició d’aquesta candidatura dels Pirineus»

«Si el 2030 podem acollir-ho, se’n beneficiarà tothom, independentment de la seu escollida, ja que el ressò comprendria un radi més ampli»

La cronologia

1. Oficialització: Catalunya oficialitza al COE el seu interés per acollir el JJOO d’Hivern el 2030. Surten les primeres contraposicions, però el president del govern català, Pere Aragonès, defensa que és una «oportunitat».
2. Aliats: En la proposta olímpica, Catalunya i l'Aragó s’alcen com els eixos del projecte, mantenint contacte proper amb Andorra, ja que el país disposaria d’infraestructures clau per a la realització d’algunes proves.
3. Ruptura: L'Aragó trenca  el seu compromís amb la candidatura. El president aragonès, Javier Lambán, considera necessari que «les dues comunitats participin en igualtat», cosa que «no contempla» la carta al COE.
4. Stop Jocs Olímpics: La plataforma Stop Jocs Olímpics presenta el seu manifest en contra de l’esdeveniment, amb l’esportista Kilian Jornet com a cara visible. Es critiquen els Jocs pels seus «interessos econòmics, per sobre dels socials».
5. Consulta: Catalunya rebutja compartir al 50% la candidatura amb l'Aragó i la Generalitat proposa celebrar a les acaballes de la primavera una consulta al Pirineu, cosa que molesta algunes comarques en no ser incloses.
6. Incendi: Les infinites discrepàncies entre territoris incendien la recta final de la candidatura. El COE insisteix en el fet que «ningú és més que ningú», i vol llençar la proposta al març o, a tot estirar, a l’abril.