PUBLICITAT

«Tenim interès a crear un consolat honorari de República Dominicana a Andorra que doni la cara pels nostres ciutadans»

Entrevisa al cònsol general de la República Dominicana a Barcelona, César Baltazar Méndez

Per Natàlia Mena

El cònsol general de la República Dominicana a Barcelona, César Baltazar Méndez.
El cònsol general de la República Dominicana a Barcelona, César Baltazar Méndez. | EL PERIÒDIC

–Quin és el motiu de la seva visita a Andorra?
–He vingut per a una reunió puntual amb la diàspora dominicana resident en aquest país, per poder tenir una primera pressa de contacte amb la nostra comunitat de dominicans i conèixer de primera mà les necessitats que puguin tenir.

–Fa molt poc va passar tot un cap de setmana el nostre país, on va conèixer les estacions d’esquí i diferents llocs d’interès turístic i cultural. Què pot dir del nostre petit territori, després de la seva estada?
–Si hagués de descriure’l amb una sola paraula seria màgic, és un Estat molt ben pensat, malgrat ser petit té de tot. En ell un pot gaudir de tranquil·litat, seguretat, gastronomia, riquesa cultural, les millors botigues i una oferta esquiable de les més grans del món, així com les últimes novetats quant a tecnologia, m’atreviria a afirmar que està en el top ten dels països del continent europeu amb característiques similars a ciutats com Barcelona, però amb més glamour. 
També m’ ha cridat l’atenció que, tot i que l’idioma oficial és el català, coexisteix perfectament amb l’espanyol i el francès, essent les tres llengües parlades simultàniament amb tota naturalitat. 

–Quins són els seus objectius al capdavant del consolat?
–En sentit general per mandat del president de la República l’objectiu principal és donar un  bon servei als nostres ciutadans, per això la funció pròpia de la missió consular és fonamentalment atendre els següents aspectes: 1) La protecció als nostres compatriotes i 2) L’atracció d’inversions per el país, per tant aquests són els dos eixos claus de la nostra feina al consolat. 
Per altra banda, intentem oferir el rostre més humà a les nostres oficines i això és el que pretenem també amb aquesta trobada a Andorra, venir aquí a descobrir  els dominicans que hi viuen i trobar la manera d’ aproximar-los a aquest benestar.
A més ens ocupem de realitzar els tràmits típics de passaports i documentació diversa, així com assessorament a tots els nivells; social, jurídic laboral, de gènere, ja que es donen cita moltes persones amb diferents problemes i casuístiques, als que nosaltres ens encarreguem de donar solucions tant en temes locals a Barcelona i Catalunya com en altres països.

–De quina manera ha afectat la pandèmia a l’exercici de les seves funcions?
–Vaig ser anomenat consol al setembre de 2020, per tant en plena crisi sanitària, de manera que la nostra agenda cardinal és evident que s’ha vist minvada, perquè ens ha tocat exercir amb moltes restriccions lògiques pel moment que vivíem. Actualment estem reprenent l’organització dels esdeveniments patris, ja que sembla que la situació va millorant, però el cert és que hi ha hagut una gran afectació sobretot en termes socials de la pròpia mobilitat i vinculació amb els nostres conciutadans, així com de cara a les relacions bilaterals amb empresaris i inversionistes.  
Tanmateix, alguns  dels procediments de  treball també s’han vist modificats, ja que ara per exemple atenem a la gent amb cita prèvia, quan abans es podia accedir lliurament al consolat. No obstant això, malgrat les circumstàncies hem atès a tothom i totes les peticions.

–Quants dominicans residents hi ha actualment al Principat?
–Desconec aquesta dada ara mateix, precisament per aquest motiu estem realitzant diverses reunions a Andorra per fer un aixecament oficial, tot i així no obtindrem una xifra certa, ja que per poder disposar del nombre real haurem de dirigir-nos a les institucions existents al país, que ens donaran una quantitat aproximada però no exacta, perquè molts estan de manera informal, per tant el volum de dominicans residents pot ser quelcom intangible. 
Per fer aquesta prospecció ens estem recolzant en la figura del Sr. Enric Dolsa, que amb la seva vocació de servei, la seva història en aquest país i la seva trajectòria professional de polític i empresari l’avalen com un coneixedor nat del territori,  de la seva mà volem que ens ajudi a identificar realment quants dominicans resideixen al Principat, que fan, com es desenvolupen i així poder-los protegir.
La finalitat és crear una oficina on oferir-los respostes i recolzament de manera que puguin canalitzar totes les seves inquietuds.

–Té previst reunir-se amb algun dirigent del govern andorrà?
–No, pel moment no, oficialment encara no tenim res previst, quan constituïm l’associació de dominicans d’Andorra, llavors iniciarem els contactes amb les institucions i amb els responsables de diferents àmbits, perquè siguin coneixedors de la realitat d’aquesta col··lectiu i poder establir vies de cooperació i  col·laboració.

–Quina relació hi ha entre els dos països? Tenen algun acord en matèria d’immigració?
–No hi ha cap acord, estaria bé que existís, en aquest sentit anhelem que així sigui, perquè les condicions que tenen tots dos països poden obrir oportunitats molt grans de negoci, ja que Andorra malgrat ser un microestat és un referent turístic i la nostra principal font d’ingressos a República és precisament el turisme, per tant coincidim en el nostre model econòmic, però amb el contrast que suposa que Andorra ofereix un turisme de neu i muntanya i República de tròpic, calor i platja de manera que no som competidors sinó complementaris amb totes els avantatges que això pot aportar.
El nostre visitant és sobretot europeu, principalment espanyol, però també andorrà, avui mateix sense anar més lluny al comprar en una botiga del Principat, el depenent que m’ha atès, un andorrà molt simpàtic, m’ha ressaltat el gran caliu humà del nostre poble sobretot els nadius de Puerto Plata. M’ha traslladat que va quedar captivat per les nostres platges paradisíaques i la nostra gent. Haig de reconèixer que l’afecte és recíproc i que tenim certa afinitat en el tracte i una gran receptivitat mútua. 

–L’any passat el president de República Dominicana, Luis Abinader, va participar a la cimera iberoamericana celebrada a Andorra, on se li va passar el testimoni per acollir la propera cimera aquest any 2022. Considera que aquest esdeveniment va servir per estrènyer llaços i relacions bilaterals entre els dos estats ?
–Clar que sí, segur. El nostre president Abinader té una visió molt concreta del que el país necessita per al seu rellançament econòmic postpandèmia i va donar moltes passes a temps per l’obertura del turisme, ell està entestat realment en obrir les portes a tots els enclavaments que puguin representar un avantatge per al nostre Estat i Andorra no és una excepció, per tant és un atractiu més i el considera un potencial soci important per a l’ intercanvi d’inversions i de negocis.

–Porta un any i mig al capdavant del càrrec, quin balanç fa de la seva gestió? Què ha fet i què li queda per fer?
–Em sento molt content, perquè la gent pel que fa al nucli de l’exercici com a cap de missió consular m’expressa la seva satisfacció per diverses vies, se senten protegits per la nostra administració, perceben la calidesa en el tracte i ens transmeten que estem fent de la seu consular la seva llar, en definitiva la seva casa, que és el que necessita sentir un estranger quan arriba al consolat del seu país.  Estem donant un servei d’acord a les seves expectatives i per tant això ens complau, ja que és la nostra vocació i pel que treballem cada dia.
Hem reduït personal, però ampliat l’horari, perquè de vegades els servidors públics ens acomodem als llocs, i volem tenir més hores lliures o d’oci i això va en detriment dels ciutadans, per aquest motiu en  arribar vam fer alguns canvis. Segur que coneixeu la dita «escombra nova escombra bé» i aquesta va ser una de les prioritats, primer perquè és  la nostra vocació de servei i segon perquè si volem agilitzar certs tràmits ha de ser amb temps suficient per fer-los. Així per exemple l’entrega del passaport que abans era a partir de 21 dies ara es fa en una setmana, com a molt 10 dies.

–Quan finalitzi el seu mandat quina destinació té al cap per continuar amb la seva tasca diplomàtica? 
–Respecte als destins ens donaven a triar tres llocs i vaig escollir Barcelona, Puerto Rico o Boston, em va tocar la primera opció, no obstant això nosaltres som instruments del nostre país i del nostre comandant en cap, el president de la República, que ha tingut la gentilesa de designar-nos al front de la missió, per tant soc servidor públic i estic a les ordres d’on ell disposi que he d’estar. Soc un home de l’equip que governa, em sento compromès amb el que vam oferir al nostre poble, que suposava un canvi de direcció del país i estem aconseguint-ho amb escreix en diferents aspectes de la vida nacional com són: l’economia, la delinqüència, la corrupció i la impunitat amb la que s’exercia, qüestions que estan millorant considerablement.
 
–Com el consolat de Barcelona pot recolzar a la comunitat dominicana que resideix a Andorra? 
–Precisament part dels nostres últims viatges, incloent aquest, estan encaminats a crear aquí un consolat honorari, que doni la cara pels nostres ciutadans i que pugui resoldre temes tan del seu interès com de les relacions entre els dos països. Elegint la persona adequada i amb la vocació necessària, perquè representi la nostra comunitat, penso que estem fent una gran contribució i el que necessitem és agilitzar aquesta gestió per generar un espai amb el nostre símbol i la nostra identitat, que serveixi de refugi i de protecció per als nostres ciutadans. 

–Quina opinió té respecte al conflicte d’Ucraïna?
–Tot i que estem molt lluny, aquest tipus de situacions afecten a tothom, és un assumpte que té repercussions globals, República és un territori totalment depenent del petroli, del gas, nosaltres no produïm cap d’aquests combustibles i òbviament aquests conflictes tendeixen a disparar els preus i això repercuteix en els mercats, la borsa, etc. És un enfrontament lamentable sobre mentalitats que pensàvem que ja estaven superades. En la guerra freda vam estar més a prop, amb ressentiments més latents i no es va arribar a prémer el botó i es van controlar ambdues postures; no sé per què ara amb tanta gent intervenint i clamant perquè no es doni un pas tan dramàtic, no hi ha hagut un bon resultat. És lamentable que en aquesta època el diàleg no sigui suficient  per controlar aquests egos. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT