El raonador alerta que s’agreuja la problemàtica de l’habitatge
La institució ha rebut una vuitantena de queixes en dos mesos, quan rep habitualment 150 en un any
La problemàtica que suposen els elevats preus dels habitatges de lloguer afecta cada vegada a més persones i, pel que es veu, està encara molt lluny d’entrar en vies de solució. Així es dedueix, si més no, de les estadístiques que elabora el raonador del ciutadà, que des de l’inici d’any ha vist com s’incrementen les consultes en aquesta matèria. I és que si en un any normal la institució rep al voltant d’unes 150 queixes sobre aquesta qüestió, des del principi d’any, amb el mes de febrer encara inacabat, ja ha rebut una vuitantena. Es tracta, així doncs, d’una xifra molt elevada si es compara amb altres exercicis «i a finals d’any serà molt alta si continua aquesta tendència».«Estic notant un augment notable de queixes referents a propietaris que, buscant tota mena d’excuses, intenten rescindir el contracte», va explicar el raonador del ciutadà, Marc Vila.
Davant d’aquest panorama, una possibilitat perquè hi hagi més pisos i que, per tant, es puguin moderar els seus preus, és que alguns dels més de 6.000 habitatges buits que hi ha al país, segons va donar a conèixer fa uns dies el Ministeri d’Habitatge, es puguin llogar. En aquest sentit, Vila advoca per la realització d’un treball de camp per tenir més detalls de les característiques d’aquests pisos «sense esperar a la posada en funcionament» de l’Institut Nacional de l’Habitatge. (INH).
Es tractaria, segons va explicar el raonador, de determinar quants d’aquests pisos buits es poden incorporar al mercat immobiliari, amb les mesures legals d’acompanyament que siguin necessàries abans que la situació pugui empitjorar encara més en els mesos vinents. «S’han de veure les fórmules que es poden implementar i no esperar un any més per començar-lo a fer perquè si no tot es retarda i amb la represa econòmica i l’augment demogràfic que està experimentant Andorra, d’aquí a uns mesos estarem en una situació encara pitjor», va recalcar Vila.
L’objectiu hauria de ser, així doncs, agilitzar les actuacions que es porten a terme des de les administracions: «Ja estic d’acord que s’estan fent coses, però s’haurien d’accelerar una mica els processos; crec que caldria atacar aquest tema amb més rapidesa del que s’està fent».
D’altra banda, el titular de la institució considera que per abordar aquesta problemàtica, tal com denou ha fet el Govern aquest any, s’hauran de prorrogar les mesures encaminades a protegir les persones amb un habitatge de lloguer, i no només un any «sinó dos o tres si cal». «Si ara la situació és pitjor que fa tres anys, les mesures s’hauran de prorrogar el temps que faci falta, fins que hi hagi suficients pisos al mercat perquè els preus s’estabilitzin». L’objectiu, segons Vila, és mantenir, entre altres mesures, la congelació dels lloguers «fins que les tensions del mercat estiguin en uns termes més raonables».
Moltes de les queixes que rep el raonador són per l’intent del propietari de fer fora l’inquilí amb l’objectiu d’incrementar considerablement el preu del lloguer. Així, un cas concret d’aquestes pràctiques és el d’un propietari que li va dir al seu inquilí que si volia continuar al pis havia de pagar 1.150 euros en lloc dels 750 que tenia estipulats fins ara. «El que faig és intentar tranquil·litzar a les persones que pateixes un cas com aquest, informant-los que es poden acollir a la pròrroga del lloguer», va explicar Vila. Per aquet motiu, el raonador entén que «fins que no hi hagi resultats» de les accions que porti a terme l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) «mesures com la de la congelació dels lloguers «no s’haurien d’aixecar».
Aquestes manifestacions del raonador del ciutadà coincideixen en el temps amb les que ahir mateix feia el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, segons el qual créixer massa ràpid en habitatges a preu assequible ha provocat problemes en alguns països, on ara «no saben què fer amb tants pisos de protecció pública». Filloy, en declaracions a RTVA, va admetre que «és difícil fer entendre a la població que s’estan fent coses». En aquest sentit, va esmentar la congelació dels lloguers, la flexibilització de criteris per fer aflorar pisos i la creació d’habitatge social i assequible, així com l’estudi que s’impulsa sobre les necessitats reals en aquest àmbit.