Les entitats socials de persones amb diversitat funcional critiquen la ubicació del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) per la seva ubicació geogràfica. Segons van declarar la presidenta de l’Associació de Familiars per la Salut Mental (Afmma), Rosa Lluís, i la presidenta de l’Associació per la defensa dels joves en risc, Sandra Cano, «creiem que l’edificació es troba en un lloc que comporta certs riscos geològics com esllavissades, i això és un fet bastant preocupant pels col·lectius que representem».

A trets generals, però, l’opinió de les associacions és positiva envers les instal·lacions del CREI, exceptuant la proximitat a les tarteres properes. De fet, Lluís va destacar que «l’edifici està molt bé, està tot nou i es nota que hi ha hagut una forta inversió per part del Govern». Seguint la mateixa sintonia, el president d’Unicef Andorra, Albert Mora, va afirmar que «ens ha causat molt bona impressió i ha superat les nostres expectatives; és un espai molt gran que podrà absorbir la quantitat de persones necessària i és un gran pas per lluitar contra la situació dels joves en risc del país». Per la seva part, Cano va indicar que «no estàvem segurs del tipus d’edifici que ens trobaríem i ens ha sorprès positivament, ja que hem comprovat que l’Administració ha destinat molts recursos que necessitàvem». A més, les dues associacions coincideixen en el fet que «aquest centre no tan sols consolida la capacitat del país d’atendre els joves que pateixen addiccions, sinó que afavorirà la conciliació dels familiars d’aquests per la proximitat geogràfica».

Durant la visita, els representants de les associacions van tenir temps per avaluar els materials i les instal·lacions amb la finalitat de comprovar si «tot està habilitat correctament per les persones que ocuparan l’espai al futur», va declarar Cano. En aquest sentit, la presidenta d’Afmma va assenyalar que «vam fer una llista conjunta amb diferents aspectes que calia millorar com, per exemple, algunes proteccions a les escales, ítems tallants situats a les dutxes i extintors». Aquesta llista va ser transmesa al director del Departament d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, el qual «va anotar totes les peticions de canvi que vam demanar de manera efectiva i amb plena col·laboració per la seva part», va afirmar Cano.

Sense residència
 

D’altra banda, el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (Pisma) no inclou un centre residencial per a persones amb patologies mentals, segons va informar la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas. La iniciativa, la qual porta anys gestant-se, té com a objectiu aconseguir un canvi social que lluiti contra l’estigma i, també, una atenció més exhaustiva sobre els pacients. En aquest sentit, la presidenta d’Afmma va lamentar que «descartin fer la residència, ja que és una de les nostres principals demandes des de fa anys». Lluís va criticar que la secretària d’Estat no hagués tramès el pla amb més antelació i va afegir que «no pot ser que les 32 persones que tenim als centres catalans es trobin tan lluny de les seves famílies; això crea un trasbals molt important pels desplaçaments».