• Molines Patrimonis i el ministeri de Cultura restauren les peces recuperades a la fortalesa medieval

SIVELLA - De bronze i amb decoració geomètrica (segle XIV). A la galeria, altres peces recuperades a la fortalesa medieval de la Margineda Foto: TONY LARA

Els objectes parlen. Mirin si no s'ho creuen les claus de ferro d'aquí dalt. Daten de la primera meitat del segle XIV i van ser recuperades al jaciment de la Roureda de la Margineda, que Casa Molines excava des del 2007 i on ha aparegut la major fortalesa medieval mai exhumada al vessant sud dels Pirineus. Ja saben: un recinte emmurallat de prop de 1.500 metres quadrats de superfície, amb les restes d'una casa forta que va ser habitada ininterrompudament des del segle XI i fins als XIV. ¿Quina porta devia obrir aquesta clau? ¿Quina mà va ser l'última que la va fer girar al pany? ¿Quines presses van incitar el seu últim posseïdor a deixar-se la clau oblidada? ¿Potser la pesta negra, que va arrasar Europa a mitjans segle XIV i que –segons l'arqueòleg Ivan Salvadó, que va dirigir les excavacions–podria haver precipitar l'evacuació del castell?

La clau és només una de les prop de 200 peces de ferro i bronze recuperades a la Roureda. Casa Molines i el servei de Patrimoni en van restaurar l'any passat una dotzena entre les quals hi ha peces gens habituals als jaciments d'aquestes característiques: assenyaladament, unes tisores també de ferro, una sivella i un anell de bronze, i –atenció els aficionats a la parafernàlia bèl·lica– abundant material de guerra: una punta de llança de 25 centímetres de llargada; una altra punta de fletxa, aquesta de només 6 centímetres, i, per acabar, la punta d'una beina d'espasa. Tot, de ferro. El tresor excavat a la Margineda i fins ara restaurat es completa amb una moneda de billó encunyada a València el 1271; una olla de ceràmica del segle XIV, i tres peces de pissarra datades entre els segles XI i XIV que incorporen gravats de guerrers, un nus de Salomó que ha estat triat com a símbol del jaciment, i un text en llatí, pendent aquest últim de transcripció.

Tot el material va aparèixer en un estat de conservació «sorprenent» –en paraules de la restauradora Aida Alarcos– i, una vegada restaurat, es conservaran al servei de Patrimoni. La resta del tresor, fins arribar a les 187 peces de ferro i bronze –així com els milers de fragments ceràmics i les restes de dos molins també exhumades– s'hauran de conformar de moment a ser catalogats, descrits i conservats en les condicions de temperatura i humitat ideals. Hi haurà una exposició, sembla, però en un futur «no gaire llunyà», segons la ministra de Cultura, Susanna Vela.

A l'estiu, obert al públic / El futur immediat és, però, la imminent campanya que Casa Molines hi durà a terme a la primavera i que ha de servir per consolidar i assegurar els murs més degradats del jaciment. L'objectiu final és que les restes siguin visitables a partir de l'estiu. Sempre en grups petits i en cites concertades amb la propietat, amb la possibilitat que es convoquin puntuals jornades de portes obertes coincidint amb esdeveniments com les Jornades Europees de Patrimoni, que tenen lloc al setembre. La campanya d'aquesta primavera s'allargarà un mes i tindrà un cost de 20.000 euros, aportats a mitges per Casa Molines i pel ministeri de Cultura. Serà la cinquena que s'hi practica des que les excavacions van començar, al 2007, i anirà seguida d'un estudi de les possibilitats de dinamització i museïtzació del recinte. Els arqueòlegs encarregats de redactar-lo s'han inspirat en el poblat ibèric de Calafell, el parc arqueològic de Gavà, datat del 6.000 aC i que constitueix l'explotació minera en galeries més antiga d'Europa, així com el jaciment d'Atapuerca. Ambició no els en falta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.