Els camins comunals i itineraris d’interès com els d’accés als refugis quedaran fora del forfet Natura, de manera que per accedir-hi, encara que això suposi travessar part d’una estació de muntanya, no caldrà pagar. Així ho van explicar ahir els grups parlamentaris de la majoria en la presentació d’un total de 14 esmenes al projecte de llei del Govern que pretén regular els drets i deures dels usuaris i els explotadors de les concessions de les muntanyes. 

Un concepte «molt important» que introdueix el text, segons va assenyalar el president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, és el de «zona regulada d’una concessió», ja que aquesta està sempre marcada pels plecs tècnics i «queda molt clar que de tot el domini, els explotadors només en fan un ús parcial». La resta, en què no hi ha cap prestació de serveis (pistes, ginys, restauració, etc.) és, doncs, una zona no regulada que els usuaris poden gaudir lliurement. «La necessitat del forfet se cenyeix exclusivament a les zones regulades de la concessió», especialment, les pistes de baixada, va clarificar Costa. Tal com ell mateix va anunciar, l’objectiu de la llei és «concretar un punt d’acord sobre els interessos de tots els implicats, aplicant una lògica de calaix» que determini competències i defineixi aspectes concrets. En cap cas, però, hi haurà sancions econòmiques per a aquells que no respectin la normativa i les estacions es limitaran a la reserva del dret d’admissió. De fet, Costa va assegurar que els explotadors no tenen cap ànim de lucre amb el forfet Natura i va reconèixer que hi ha dominis que encara «no l’han demanat ni una vegada».

«Volem regular situacions que fins ara no estaven regulades, o que no donaven garanties a tots els usuaris, i per això pensem que amb les nostres esmenes s’acaba de modular un projecte de llei per continuar fent allò que ja fem, però amb unes normes que totes les parts amb les quals hem parlat veuen amb bons ulls», va asseverar el president liberal. I és que en els últims anys les pràctiques esportives de neu, més enllà de l’esquí alpí i el surf de neu, han anat a l’alça i això ha generat conflictes de convivència entre els diferents usuaris. 

El president suplent de Ciutadans Compromesos, Raul Ferré, per la seva banda, va recordar que «el concepte d’estació d’esquí ha evolucionat cap a una instal·lació més diversificada amb oferta de serveis tot l’any, amb activitats de caràcter lúdic i turístic que no han de perquè està relacionades amb l’esquí». En aquest sentit, va destacar que una altra de les esmenes determina els supòsits en els quals cal una autorització de l’explotador quan tercers vulguin desenvolupar activitats econòmiques dins la seva concessió. La intenció també és evitar les activitats no autoritzades i, per tant, competència deslleial.

Des del Grup Parlamentari Demòcrata, la consellera general Sandra Codina va posar l’atenció en l’aposta per l’esquí com a esport nacional, «assegurant que tots els infants d’Andorra el practiquin com a assignatura gratuïta a l’escola» i obligant el Govern a fomentar la seva pràctica i els explotadors a donar-hi totes les facilitats. «És un privilegi al qual no podem renunciar», va considerar. A més, Codina va apel·lar a la formació dels treballadors de les estacions per dignificar la seva professió via un reglament que determini els requisits del personal en les competències de manteniment de remuntadors, seguretat, salvament, pistes i circuits i va encomanar a l’Executiu elaborar un projecte de llei que reguli la professió dels guies de muntanya. Ambdues esmenes «són fruit del diàleg mantingut amb les parts», que inclou directors, guies de muntanya, la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) i l’Associació de Písters Socorristes d’Andorra, entre altres.

Finalment, Costa va informar que la majoria també demana un canvi en el directori de les carreteres del país perquè el tram a partir del port del Rat que dona accés a Arcalís, i que a l’hivern és una pista d’esquí, passi a ser considerat carretera secundària en lloc de general, ja que el projecte que es va plantejar fa més de 40 anys a través del qual es volia fer un túnel d’unió amb França «és evident que no prosperarà».