• Guanyar a quatre circumscripcions territorials va permetre als socialdemòcrates arribar al Govern

Les eleccions es guanyen –i es perden– a les parròquies. Aquest és el leit motiv que s'escolta cada cop que s'acosten unes eleccions generals, però per molt clar que tothom el tingui no sempre s'observa amb el rigor que seria esperable. A finals de la dècada dels 90 del segle passat, el PLA va construir la seva hegemonia sobre un delicat equilibri parroquial: l'AND, ND i IDN s'esbatussaven a les territorials i regalaven als liberals quasi totes les parròquies –només Encamp no ha estat mai del PLA–. En els últims anys, el panorama ha canviat i ha estat la divisió dels conservadors la que ha permès al PS estendre el seu poder territorial.

Tots, tots els que no són PS: CR, el PLA, el PRA, ApC... tots parlen aquests dies de la gran coalició per plantar cara als socialdemòcrates. Llegeixen els resultats de les eleccions del 2009 i veuen que, sumant els vots de CR i ApC, el PS només hagués guanyat a Andorra la Vella. D'aquesta constatació neix també la proposta que Nomen va fer arribar ahir als liberals.

No seria mala idea –ni que només sigui de passada– fer un cop d'ull als resultats del 2005 i veure com, amb només dues llistes parroquials –PLA i PS– els socialdemòcrates també van guanyar a Encamp i a Escaldes-Engordany. En política dos i dos no sempre fan quatre i en les ciències socials l'ús del ceteris paribus és molt arriscat, potser massa.

Malgrat tot, és obvi que una unió a nivell parroquial posaria les coses difícils als socialdemòcrates. També seria interessant veure què passaria si un partit guanyés clarament a nivell nacional i no pogués governar a causa d'una manca de consellers territorials. Fins ara no ha passat mai: el partit amb més escons nacionals sempre ha estat el que tenia més escons parroquials. Però bé, darrerament estem innovant molt. ¿Qui ho sap? H

Per a més informació consulti l'edició en paper.