El projecte Piragua impulsat per l’Andorra Recerca i Innovació (ARI) preveu una disminució progressiva del cabal dels rius al Principat durant els pròxims 30 anys a causa dels efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, la iniciativa engloba un treball cooperatiu amb els centres de recerca d’Espanya i França per tal d’establir una evolució dels usos dels recursos hídrics a la zona dels Pirineus que es va engegar l’any 2018 i va finalitzar a les acaballes del passat desembre. L’estudi també analitza les possibles tensions que es poden produir als ecosistemes de  muntanya sota els escenaris d’anomalia climàtica que pateix el planeta actualment i al futur.

El coordinador de Sostenibilitat de l’ARI, Oriol Travesset, va presentar el projecte afirmant que «hem calculat un descens d’entre el 4% i el 15% dels recursos hídrics dels rius cada dècada si no duem a terme actuacions responsables». Aquests fets es poden accentuar durant els mesos d’estiu i principis de tardor, ja que són les èpoques on les precipitacions són més escasses. De la mateixa manera, Travesset va explicar les activitats que va dur a terme l’ARI en matèria d’anàlisi durant els últims tres anys. La primera part se centra en els canvis recents dels cabals dels rius pirinencs. La segona,  tracta sobre la caracterització dels recursos hídrics al futur i, finalment, gira al voltant de l’impacte de l’activitat humana i les prospeccions d’adaptació a l’escassetat.

Les dades de l’ARI mostren que l’àmbit domèstic és el que més aigua consumeix seguit pel sector de l’agricultura durant els mesos d’estiu. Segons va afirmar la investigadora de l’ARI Marta Domènech, «cal tenir en compte l’aigua que consumeixen les estacions d’esquí; si aprenem a optimitzar els sistemes de producció de neu, estalviarem molts recursos». Cada parròquia, però, mostra un consum diferent amb relació als sectors econòmics que inclou, com per exemple el nombre d’allotjaments turístics, les estacions d’esquí o bé les explotacions agrícoles i ramaderes. A més, Domènech va destacar que «l’escenari d’emissió de gasos a l’atmosfera també ens afectarà a nivell de país quant al canvi generalitzat de temperatures a l’alça». Tot i això, la investigadora va indicar que aquesta predicció no era «tan acurada» com la disminució del cabal dels rius.

Davant d’un escenari d’augment demogràfic i, per tant, un major consum d’aigua, Domènech va presentar la proposta de creació d’un Pla Hidrològic Nacional amb la finalitat «d’endreçar els aspectes relacionats amb l’aigua i promoure un consum conscient per part de la ciutadania». D’aquesta manera es pretén lluitar contra els escenaris de sequera, que segons Domènech «no es donen tan sols a les zones costaneres; la muntanya també experimenta aquestes situacions extremes que afecten l’ecosistema». El pla augura que el consum d’aigua augmentarà un 68% a tots els sectors d’aquí a 30 anys si la indústria i la ciutadania continua amb la mateixa tendència creixent d’explotació dels recursos naturals.

L’estació d’on es van extreure la majoria de conclusions a l’àmbit andorrà és la de la Borda Sabaté. Des d’allà, els investigadors de l’ARI van preveure que l’hidrograma general del Principat es veuria afectat amb una reducció del 7,16%. També, van destacar que a causa de la disminució de les nevades a l’estació hivernal, s’està registrant un increment de les precipitacions durant els mesos de desembre, gener i febrer, la qual cosa és inusual.

Finalment, Travesset va indicar que «sabem molt poc a aquest país sobre el consum i el pagament de l’aigua que efectuem». Després, va explicar les línies de treball de cara als pròxims anys per lluitar contra els efectes adversos del canvi climàtic. D’una banda, es vol donar resposta als models de situacions climàtiques extremes i la detecció dels trams de riu vulnerables per promoure polítiques de protecció. D’altra banda, l’ARI vol desenvolupar protocols d’indicadors d’alteracions biològiques per detectar els canvis a l’ecosistema.