L’FC Andorra, per primera vegada després de 22 jornades, dorm líder. Els del Principat van saber patir contra el San Fernando de Nacho Castro i es van endur la victòria per la mínima gràcies a un gol d’Hector Hevel.

L’Iberoamericano 2010 va veure un començament de partit d’allò més frenètic. Els tricolor van voler, com ja és habitual, ser dominadors de la pilota i ser els qui portessin el ritme, però davant es van trobar un San Fernando molt incisiu pel que fa a la pressió en la sortida de la pilota. Els andalusos sabien perfectament com incomodar l’FC Andorra que, tot i això, va aconseguir realitzar transicions entre defensa i atac, això sí, arriscant inclús més si cap en la presa de decisions.

Amb aquest context, la primera ocasió va ser per als homes d’Eder Sarabia. Bover aconseguia filtrar una bona passada per a Hector Hevel, que amb cama dreta centrava, però no trobava a cap company mentre veia com la pilota es passejava per l’àrea petita. I del gairebé gol, a la materialització. Dos minuts després de l’ocasió d’Hevel, els trciolor robaven una pilota aïllada arran d’una treta de banda, que acabava en els peus d’Enri i, amb una bona prolongació, l’esfèric va arribar al mateix Hevel que, amb cama dreta, va fer un fort xut creuat per establir el 0-1 en el marcador.

Els de Nacho Castro no van abaixar els braços i també van gaudir de les seves oportunitats, la més clara una de Callejón, que va rebre sol gairebé en l’àrea petita, però que va errar en enviar de primeres la pilota per sobre de la porteria defensada per Nico Ratti. El duel va seguir molt igualat, amb els dos equips proposant i intentant finalitzar les jugades de la millor manera, però amb el xiulet de l’àrbitre es va donar per finalitzada la primera meitat, amb avantatge tricolor.
Tan sols 45 minuts separaven els andorrans de la primera posició del grup 2 d’aquesta Primera RFEF, i Enri va tenir, quan corria el minut 55, l’oportunitat per a sentenciar. Una jugada individual d’Hevel va deixar una pilota solta, rebutjada per la defensa, dins l’àrea, als peus d’Enri, que amb cama esquerra no va poder batre Perales. A partir d’aquest punt, allau local. El San Fernando va dominar de cap a peus l’FC Andorra, que es limitava a aprofitar algun contraatac aïllat.

Nico Ratti va haver de sortir com a salvador, i és que cada jugada posava l’esglai en l’aficionat tricolor, que va patir igual que ho van fer els homes de Sarabia. Demanant l’hora, finalment, l’àrbitre va xiular el final del partit, fet que va deixar els jugadors celebrant sobre la gespa, i a l’FC Andorra com a primer de grup. 

El vestidor

Eder Sarabia - Entrenador de l'FC Andorra

«És bonic ser primers, però ens queda molt»

Després de la victòria, sofrida de quina manera, Eder Sarabia va valorar positivament aquest resultat, tot i que no va voler llevar cap mèrit a l’equip de Nacho Castro. «Hem presenciat un gran partit entre dos equips molt bons», va declarar el tècnic basc, mentre afegia que «el San Fernando ens han creat bastant perill, però crec que hem sigut justos vencedors». Finalment, Sarabia va ser clar: «És bonic ser primers, però encara ens queda molt de camí al davant».