PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’APBI demana seguretat jurídica per estimular l’oferta de lloguer

Els propietaris de béns immobles creuen que cal més agilitat administrativa per fer més atractiu el sector

Per Albert Belis

La façana d’un edifici amb oferta de pisos de lloguer.
La façana d’un edifici amb oferta de pisos de lloguer. | MARICEL BLANCH

En un context en què la problemàtica de l’habitatge pren especial rellevància, sobretot després del resultat de la darrera enquesta d’Andorra Recerca i Innovació (ARI) –l’antic CRES–, on es posava de manifest que prop de la meitat dels ciutadans consultats manifestava que la principal preocupació era l’accés a l’habitatge (14 punts més que l’anterior), els propietaris de béns immobles consideren que una major seguretat jurídica i agilitat administrativa facilitaria fer més atractiu del sector i, per tant, augmentaria l’oferta del parc de lloguer i abaixarien els preus.

El nou president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Antoni Bea –encapçalarà l’entitat fins a final d’any, agafant el relleu d’Artur Homs, que ha passat a ser el vicepresident–, considera que es fa una mala diagnosi, ja que «el problema és que no s’ha definit quin és el problema. S’ha dit que els lloguers eren cars, però són cars o els salaris són baixos?, es pregunta. I afegeix: «Els sous són massa baixos, els costos per construir són cars, el terreny disponible és limitat i el clima és força agressiu. El propietari intenta treure una rendibilitat, però no ho aconsegueix perquè acaba sent baixa, ja que les inversions són altes», assegura.

És en aquest punt en què l’APBI reclama seguretat jurídica, una seguretat que ara mateix no tenen, segons ells, sobretot arran de les decisions que el Govern va prendre durant la pandèmia. «Si no hi ha seguretat molts inversors s’allunyen, perquè la inversió ha de ser raonable», afirma. Com a exemple, el representant dels propietaris recorda que molts han hagut d’assumir el cost del lloguer d’alguns locals comercials que han estat tancats. Així, recrimina, «les mesures que ha dictat el Govern durant la crisi sanitària ens han perjudicat» i per això «ens hem sentit empresaris de segona». 

Segons l’entitat, «l’opinió sobre l’impost de pisos buits és la que se’n deriva de la resposta que ha tingut»

A més, respecte a la limitació de pujada del preu del lloguer de l’Índex de Preus al Consum (IPC), Bea denuncia que els contractes han estat congelats durant molts anys i hi ha hagut la impossibilitat de rescindir, però saluda amb bons ulls la mesura d’increment del 10% en el cas dels contractes de cinc anys que expiraven el 2019. De tota manera, «els llogaters tenen molts més drets que els propietaris, i això hauria d’estar equilibrat», tot i que reconeix que alguns tenidors han comès abusos i han estat irrespectuosos amb els arrendataris. «Però no es pot criminalitzar tot un sector perquè uns pocs no facin bé les coses», afirma.

Sobre com es reverteix la situació, el nou president de l’APBI afegeix que «hem de saber quines són les normes del joc i que aquestes normes siguin estables». En l’àmbit administratiu, el sector «es podria agilitzar molt més fins que fos dinàmic», ja que «avui en dia porta menys maldecaps fer pisos de venda que de lloguer». Si això canviés, «molt probablement hi hauria molta gent disposada a fer habitatges de lloguer». En aquest sentit, Bea critica l’efectivitat de les promocions públiques d’habitatge i ho fa amb l’argument que «històricament, el mercat sempre és més eficient que l’administració».

Una altra de les opcions per millorar el problema de l’habitatge seria que els pisos buits sortissin al mercat. En aquest sentit, els propietaris consideren que «l’opinió sobre l’impost en aquest tipus de pisos és la que se’n deriva de la resposta que ha tingut», en referència a la quinzena d’immobles que han fet front a aquesta taxa.

La il·legalitat del model 720 «podria ser una solució i treure pressió»

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJEU) ha acabat amb el model 720 de l’Agència Tributària espanyola i l’ha declarat il·legal, segons s’ha conegut aquests darrers dies. La normativa obligava els residents espanyols a declarar els béns que tenen a l’estranger i, per tant, també afectava directament al problema de l’habitatge a Andorra, ja que molts d’aquests pisos no estan al mercat ni de venda ni de lloguer per la por dels seus propietaris a ser ‘descoberts’ pel fisc espanyol. En aquest sentit, el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, Antoni Bea, va afirmar que «ara s’haurà de veure com continuem a Andorra després d’aquesta sentència». Així doncs, «faria falta entendre com a Andorra es podria fer perquè aquests pisos entressin dins el sector, o bé que es puguin vendre o que es puguin posar per llogar, ja que aquesta seria una solució que, d’entrada, afloraria una quantitat de pisos molt importants, i això trauria pressió al problema». Cal recordar que el model 720 era una declaració informativa sobre els béns i els drets dels espanyols a l’estranger per prevenir i lluitar en contra del frau fiscal. D’aquesta manera, tenia com a objectiu informar sobre els comptes a entitats financeres, els drets i els béns immobles, els valors, assegurances i rendes que tenen els ciutadans a l’estranger.

PUBLICITAT
PUBLICITAT