La taula de treball per a la reforma del marc tributari va començar a caminar ahir en la primera trobada que va tenir lloc al Centre de congressos d’Andorra la Vella, amb la presència del cap de Govern, Xavier Espot; el ministre de Finances, Eric Jover, i el director del departament de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira. També hi van assistir representants dels set comuns i de tots els grups parlamentaris del Consell General. Després de la trobada, Jover va afirmar que «hem de deixar totes les portes obertes» per a aquesta reforma fiscal i «identificar on, com a estat, les vuit administracions ens sentim més còmodes per enfocar el futur».

El titular de Finances va explicar que hi haurà dues reformes fiscals, una més immediata i menys ambiciosa (per augmentar la recaptació en l’impost de societats sense tocar el tipus nominal) que entrarà a tràmit parlamentari d’aquí a poc i que podria estar aprovada abans de les eleccions, i la més global que s’allargarà fins a la legislatura que ve.
Segons va declarar Jover, els treballs per a aquesta reforma més global «ens han de portar a buscar el més ampli consens possible sense apriorismes sobre cap on hem d’anar totes les institucions per bastir un sistema fiscal que ens ha de permetre mantenir l’homologació internacional, continuar sent competitius, reforçar l’estat del benestar i mantenir la capacitat inversora de l’Estat».

En aquest sentit, va assegurar el titular de Finances, «no s’hi val fer una reforma dels comuns o del Govern, sinó que hem d’entendre el problema en la globalitat». Per això, «el debat ha de ser el més ampli possible i buscar consensos, sense marcar-nos terminis, perquè una reflexió ambiciosa vol temps, pausa, poques presses i anar cuidant el diàleg entre institucions». És a dir, «no hem d’entrar en solucions ràpides ni sobretot parcials», va assegurar.

Els actors participants en la taula de treball van constatar ahir diversos neguits. En el cas del Govern, els exercicis durant la pandèmia han acabat amb dèficits a causa de la crisi sanitària, i per això caldran els recursos suficients per afrontar les obligacions en despesa social i sanitària. Els comuns, per la seva banda, han pogut reduir l’endeutament gràcies a la font d’ingressos provinent de la bonança del sector de la construcció, una bonança que en el futur podria baixar i s’hauria d’afrontar des de les finances públiques. I, per últim, la capacitat inversora que caldrà cobrir.