El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA) celebra la seva entrada a la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions (Tnsma) i destaca la funció d’interlocució directa amb els joves que podrà aportar. Tal com va posar en relleu el vocal de la taula permanent del Fòrum, Oriol Servera, «les línies que es marca la Tnsma fan molta referència a la gent jove, i creiem que l’únic interlocutor és el Fòrum, on cada jove té veu», i va remarcar que «creiem que no es pot treballar correctament amb la gent jove si no es parla directament amb ella».

En aquest sentit, Servera va posar en relleu que dins de les línies estratègiques de l’FNJA hi ha la salut, inclosa la salut mental, i per això, mantenen contacte amb professionals de l’àrea que treballen amb els joves per demanar-los assessorament. «Tenim una forma de treball capacitadora i per empoderar la gent jove, així que el que esperem aportar és la visió mateixa del jovent que està patint això», va refermar el vocal, que també va valorar que «les entitats juvenils com el Fòrum haurien de ser un espai socialitzador i segur on els joves puguin trobar uns aliats i on poder expressar les seves necessitats, relacionar-se amb gent que els entén, i poder donar sortida a les seves preocupacions, inquietuds i neguits». En definitiva, Servera va considerar que «una bona teràpia ha de tenir la implicació del pacient, i al Fòrum hi som per implicar a la persona que s’ha d’ajudar i que hi pugui dir la seva».

De fet, des de l’FNJA tenen en marxa una «diagnosi comunitària», que parteix de la premissa que quan s’ha de parlar de joventut, qui ha de fer-ho són directament els joves. «La diagnosi ha agrupat joves interessats en la temàtica que estan buscant quina és la situació dels seus companys al respecte», va explicar el vocal, que va precisar que un dels elements que s’estan tractant és precisament el de les addiccions i el consum de tòxics. Des del Fòrum van posar l’accent en el fet que, a l’hora de tractar aquesta temàtica, sovint l’única referència que tenen els joves són «les xerrades que els fan a les escoles i instituts amb el fil de: no preneu drogues que anireu a la presó o que us morireu», destacant que troben a faltar l’aspecte de l’acompanyament, tant per detectar i ajudar els companys que ho pateixen, com per reconèixer els recursos disponibles per encarar la situació. «Volem fugir de l’estigma de que la persona que consumeix droga és una addicta i no compleix cap funció social més», va sentenciar, alertant la por que aquesta afirmació indueix.

I és que, el primer objectiu que el Fòrum espera poder assolir des del si de la Tnsma és precisament «desestigmatitzar tot el que té a veure amb els trastorns mentals i les conseqüències socials que suposen», fent referència a l’exclusió que pot comportar, la por a l’hora de demanar ajuda psicològica, o els estereotips que l’envolten. «Moltes vegades es donen un seguit d’interaccions socials que acaben desembocant en l’estigmatització dels problemes de salut mental i de trastorns, la qual cosa provoca que els joves no demanin ajuda, i això precisament pot acabar derivant en unes addiccions, que sovint no són a causa de res sinó més aviat una conseqüència», va reflexionar Servera.