La riquesa i diversitat de les zones humides o molleres d’Andorra s’explica perquè hi viuen prop de 500 espècies de flora, de les quals 50 estan en perill d’extinció. A més, les molleres són una gran reserva de biodiversitat i acullen el 33% de les espècies vegetals d’Andorra i són hàbitat de nombroses espècies de fauna vertebrada i invertebrada. Actuen com a esponges, regulen el transport de sediments i el cabal dels rius, prevenen les inundacions i són importants reserves d’aigua i un sistema natural de depuració. També actuen com a embornals de carboni, ja que tenen gran capacitat de fixar el CO2.

Amb la voluntat de divulgar i donar a conèixer tots aquests aspectes a la ciutadania, i amb motiu del Dia mundial de les zones humides que es commemora cada any el 2 de febrer, el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat ha actualitzat la informació de l’exposició de molleres. A més, d’acord amb aquests continguts i per fer-ne una divulgació més propera i interactiva el departament, juntament amb Andorra Sostenible, han preparat una exposició interactiva en línia, que permet conèixer les zones humides que hi ha a Andorra, els beneficis ecològics i la possibilitat de fer un qüestionari interactiu.

El Dia mundial de les zones humides commemora l’inici del conveni de Ramsar l’any 1971. Andorra forma part d’aquest conveni internacional des del 2012 amb la inscripció del Parc Natural de la Vall de Sorteny, la Vall de Madriu Perafita Claror i el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa. La superfície d’aquests espais és de 10.809 hectàrees, cosa que representa el 23% del total del país. En els espais naturals, hi ha el 40% de les zones humides i el 58% dels estanys del país.

Amb la finalitat de conservació d’aquestes zones de gran riquesa en biodiversitat, el Govern va aprovar el 2017 el Pla d’acció de les zones humides d’Andorra (PAZHA), que respon tant als objectius de l’Estratègia nacional de biodiversitat com als de l’Estratègia nacional del paisatge. El PAZHA inclou una diagnosi de l’estat de les zones humides del país i l’establiment dels eixos estratègics per gestionar-les. En aquest sentit, s’han inventariat unes 1.800 molleres i estanys a Andorra, que se situen entre 1.300 i 2.700 metres d’altitud i que es classifiquen segons la seva biodiversitat i funcionalitat.