La valoració del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) és positiva pel que fa a l’activitat de l’any 2021, ja que, segons va explicar a EL PERIÒDIC la degana, Zaira Nadal, «el sector de la construcció ha continuat creixent de forma aliena als efectes de la pandèmia». De fet, durant l’exercici passat, les xifres generals dels m2 visats es van situar de nou a la tendència creixent que vivia el sector des de la recuperació de la crisi de la construcció l’any 2016. Tot i això, Nadal va destacar que l’únic període en què hi va haver una afectació rellevant va ser durant el confinament amb la paralització general del país. «A partir del maig vam tornar amb una força esplendorosa, les constructores van recuperar hores perdudes i no va haver-hi retards amb els terminis; aquesta vegada, la construcció ha sigut el sector que ha aguantat millor la crisi sanitària», va afirmar Nadal. 

Pel que fa a les reformes, el COAA reflecteix als seus registres que el pic màxim dels últims 20 anys es va assolir l’any 2011, amb el sorgiment del Pla Renova, que va motivar els promotors i va propiciar un total de 148.000 m2. Amb relació a aquesta dada, Nadal va informar que «després de 10 anys de pujades i baixades, l’any passat es van igualar les xifres del pic, de fet, es tracta del segon any amb les xifres més altes en reformes d’ençà  que elaborem informes». Aquest tipus de construccions s’han vist «estimulades per la irrupció de la pandèmia, ja que molta gent que va patir el confinament va començar a voler tenir un millor habitatge, a aconseguir estalvi energètic i a augmentar l’espai de casa», va indicar Nadal.
Els registres del COAA reflecteixen que la tendència girarà al voltant del creixement del sector al llarg dels pròxims anys, tot i que «igual que les crisis econòmiques, la construcció és cíclica, si durant un any es duu a terme un excés, més endavant provocarà una baixada de l’activitat; per tant, cal ser prudents», va afirmar Nadal. 

Pel que fa a l’impacte de les noves polítiques de conservació del medi ambient, la degana va explicar que «com és habitual, quan hi ha voluntat política i el Govern duu a terme accions, es produeix una millora de la conservació de l’entorn i la qualitat de l’edificació». L’aparició de la llei d’eficiència energètica el 2010 va suposar un canvi «substancial» en el tarannà de les constructores i, segons va detallar Nadal, «s’ha vist àmpliament reforçada per la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic». A més a més, la degana va afegir que «les comunitats de propietaris i els promotors són conscients dels avantatges que comporten les accions sostenibles amb relació a la reducció de la petjada ecològica i la reducció de les despeses energètiques». Amb relació a aquest punt, el COAA va explicar que els tècnics i els enginyers del Principat han hagut de dur a terme un procés de formació continuada per fer front a les noves exigències de qualitat de les edificacions.

D’altra banda, Nadal va tractar la qüestió de la regulació de la construcció indicant que «seria positiu establir, des dels comuns, un màxim de metres quadrats permesos tenint en compte les característiques de cada parròquia». Una de les propostes del COAA és establir una mitjana dels m2 visats durant els últims 30 anys i a partir d’aquí, «establir els mínims i els límits per a les promotores», va indicar Nadal. 

El COAA defensa que l’acord d’associació contempli el català com a llengua obligatòria 

L’acord d’associació amb la Unió Europea facilitarà que els arquitectes de diferents països puguin exercir la professió al Principat. Amb relació als aspectes lingüístics que afectaran aquesta nova mesura, Nadal va afirmar que «necessitem entendre’ns a la perfecció entre els integrants d’un projecte arquitectònic», per tant, defensa que el català sigui «obligatori i prioritari».

De totes maneres, la postura dels arquitectes contempla que si no es parla la llengua oficial en casos puntuals «es deixi un marge de temps per tal que s’aprengui el català». Nadal, va posar d’exemple altres sectors com la sanitat per tal de justificar l’obligatorietat de la llengua, «si algú va al metge, és necessari que t’entengui perfectament amb tots els matisos necessaris per dur a terme el millor diagnòstic possible; doncs amb els arquitectes hauria de passar el mateix».  De fet, aquesta és una demanda compartida per la major part dels integrants del Consell de Col·legis, que agrupa tots els col·legis de professionals del Principat per discutir amb el Govern els punts de l’acord d’associació en reunions periòdiques.

D’altra banda, Nadal va recordar que actualment existeixen mecanismes per poder treballar als països europeus, però «el que realment ens preocupa és que els professionals que vinguin de l’estranger no hagin de demostrar la titulació ni tinguin assegurança; perquè si fan alguna errada, es deslligarien de la responsabilitat». D’aquesta manera, la degana demana que l’acord contempli aquestes garanties i que «s’exigeixin les mateixes condicions als treballadors provinents d’altres països que les que afecten els arquitectes andorrans».