El MoraBanc torna a respirar. Els tricolor van aconseguir la victòria ahir, al BLM Group Arena, per 71-82 davant el Dolomiti Energia Trento, en un partit amb alguns alts i baixos, però que suposa el retorn a la senda de la victòria i, el més important, la primera victòria de l’era Eudal com a entrenador del primer equip.

El partit no va començar de la millor manera, ja que van ser els italians els que van colpejar primer, però a mesura que passaven els minuts va quedar patent que cap dels dos equips estava en el seu millor moment. Molt de respecte, poc encert i un pavelló pràcticament gelat. La bona circulació de la pilota no es culminava amb cistelles, i el duel, tal com va mostrar el marcador, estava completament empatat, sense cap jugador destacat i amb moltes segones oportunitats que no s’acabaven d’aprofitar del tot.

Ja en el segon quart, als andorrans els va continuar costant penetrar la defensa del Trento, i les successives interrupcions del àrbitres per consultar el videoarbitratge tampoc ajudaven. No obstant això, els tricolor van anar agafant carrera, amb un parcial de 2-7, i amb un Crawford que semblava trobar-se còmode des de la línia dels 6,75 metres. En aquests segons 10 minuts, el MoraBanc va establir una diferència de 10 punts, que haguessin pogut ser més si el Trento no hagués retallat distàncies amb dues bones jugades consecutives. El 31-41 es va reflectir al marcador, i els del Principat van canviar la cara que s’estava veient en els darrers duels, a una expressió més optimista.

En la represa, el que no va tornar a aparèixer va ser Amine Noua, que després de jugar poc més de dos minuts va haver de marxar cap als vestidors en patir alguns marejos, tal vegada a causa de les seqüeles de la covid-19. En aquest tercer període, Crawford va seguir molt sòlid, sense por a errar els triples, i l’equip va començar a fluir, aconseguint un parcial de 5-13 que els donava l’oportunitat de trencar el duel. Hannah també va tenir el seu moment, com és habitual, i va passar dels 10 punts, mentre que l’entrenador del Trento ja pensava en el pròxim partit, segons es va poder escoltar durant un temps mort. I no era per a menys. Miller-McIntyre, Moussa Diagne, Nacho Llovet... Cada vegada van ser més els jugadors tricolor que es van anar sumant a la festa, fins a deixar el lluminós en un 50-65 a falta del darrer quart, un 57% en tirs de dos i un 42% en tirs exteriors.

En l’últim quart, Llovet va continuar lluitant a la pintura com feia temps que no se’l veia, i l’equip va assolir un avantatge de gairebé 20 punts. Malauradament, els alts i baixos van jugar en contra dels andorrans, posant el Trento a nou punts, però els cinc rebots ofensius d’Olumuyiwa i els darrers tres robatoris consecutius van ser suficients per tancar la trobada. D’aquesta manera, el MoraBanc torna a mostrar centellejos del que pot ser i ja pensa en el pròxim partit de Lliga Endesa, diumenge contra el Reial Madrid. 

El jugador destacat

Nacho Llovet

• Contundent: El pivot va lluitar totes i cadascuna de les pilotes que li van arribar. Sobretot a la zona interior, el català es va mostrar molt dinàmic, sòlid, i ajudant l’equip ja no sols en tasques d’anotació.
• Encertat: El català no va errar cap tir de dos punts, ni tampoc de tres, i va ser tan sols en el tir lliure on va tenir més dificultats. No obstant això, 100% d’efectivitat pel que fa als tirs en moviment.
• Incansable: Semblava que no se li esgotés la benzina. Inclús ja en l’últim quart, Llovet va demostrar que continua sent una peça a tenir en compte, ja no sols sota la cistella, sinó també en el joc exterior.