La cònsol major de la Massana, Olga Molné, fa balanç de la primera meitat d’un mandat que ha estat marcat per la pandèmia del coronavirus i el canvi de gestió d’EMAP en una nova societat, Setap, l’objectiu de la qual a llarg termini és abastar totes les estacions de muntanya del país.

–Quin balanç fa de la primera meitat de legislatura?
–Han estat dos anys una mica complicats, en què hem hagut de ser capaços de gestionar la situació sanitària, però també una etapa d’objectius assolits, perquè hem pogut tirar endavant tots els projectes proposats. Abans de la irrupció de la pandèmia, molt a l’inici del mandat, ens vam marcar unes línies de govern, la més important de les quals era el canvi de model de l’estació d’EMAP, ja que feia molts anys que la situació estava encallada i, després de parlar amb diversos inversors, tant nacionals com internacionals, vam apostar per un model d’integració i de país entre Comú de la Massana, Comú de Canillo i Crèdit Andorrà. 

–Què ha suposat pel comú la gestió de la pandèmia?
–Ens hem adaptat constantment a noves situacions. L’esclat de la pandèmia va afectar directament els comptes de l’estació a causa de les restriccions de mobilitat dels turistes, a més de a tot el teixit empresarial de la Massana. Per sort, ens vam saber adaptar i vam tenir una molt bona temporada d’estiu, que va repercutir en els negocis de la parròquia, i ara estem tenint un inici d’hivern també molt positiu.

–Té xifres?
–Encara és d’hora, perquè només portem 40 dies de temporada dels 150 previstos, però sí que puc dir que el Departament de Turisme està en contacte permanent amb hotelers i botiguers, que diuen que estan arribant a números del 2019, i alguns fins i tot ja els han superat en un 10%. També veiem que cada vegada hi ha més negocis nous; segons dades de la setmana passada [dijous, 26], tenim 1.650 comerços donats d’alta, el que suposa un increment del 28% respecte al 2020, quan n’hi havia 1.284. És una xifra molt alta per a una parròquia de només 10.700 habitants. 

–Què ha estat el més dur durant els gairebé dos anys de la pandèmia?
–Organitzar i que, un cop ho teníem tot organitzat, es canviessin les mesures sanitàries, a més de conviure amb les baixes constants de positius. Excepte els esdeveniments massius, la resta de projectes els hem sabut reinventar i, d’una manera o una altra, els hem dut a terme. Ha sigut un esforç constant, en què el pitjor era la incertesa, ens feia patir molt.

–Quins projectes s’han hagut de quedar al calaix?
–Al calaix no se n’ha quedat cap, perquè, tot i la pandèmia, hem treballat moltíssim en totes les propostes que dúiem al programa electoral. A més del canvi de model de l’estació d’EMAP, ens vam proposar tenir una parròquia sostenible, i per això vam fer un parc solar per tal que la mateixa estació consumís un 30% d’energia d’origen renovable. En paral·lel hem encetat el pla de pacificació i 'amabilització' de la parròquia i, en aquest sentit, les obres més importants fins ara són la reforma integral de Costes del Teixidor i la primera meitat del tram de vorera que va de Sispony a la Massana. 

–Com va el procés d’unir la parròquia a través de les voreres?
–Hi estem treballant, i també insistim al Govern perquè dugui a terme la vorera d’unió entre la Massana i Arinsal, ja que en ser carretera general depèn únicament d’ell, i va ser el projecte guanyador dels pressupostos participatius. Actualment s’està fent un tros, però volem avançar en la matèria i que la resta s’inclogui en els comptes dels pròxims anys. 

–Quin és el repte pels dos anys que resten de mandat?
–Hem notat que hi ha una mancança d’aparcament en diverses zones de la parròquia, perquè la Massana va creixent i hi ha àrees residencials en què no hi ha espai per aparcar els vehicles i volem trobar terrenys, tant comunals com de cessió, que es puguin habilitar i oferir la millor resposta. També invertirem en el parc de Santa Caterina, amb l’objectiu de donar un espai de lleure als adolescents, que actualment no tenen un equipament de reunió o diversió adequat a la seva edat. I també volem dedicar molts recursos a la xarxa d’aigua, perquè amb l’augment de residents hem d’assegurar un bon abastiment a tota la població, però també a hotels i altra mena de negocis.

–En aquest sentit, la Massana està preparada per acollir tots aquests nous residents?
–De moment, en el pressupost del 2022, contemplem uns diners per fer una diagnosi per tenir molt clar què hem de fer, fins a on podem créixer i quines necessitats futures d’aigua tindrem. D’acord amb aquest estudi, farem les inversions necessàries, que calculem que seran d’uns 370.000 euros, però encara s’ha de publicar el concurs. 

–La partida d’inversions en el pressupost d’enguany és un 45% superior a la del 2021. En què es gastaran aquests diners?
–Passarem de 2,3 milions d’euros el 2021 a 3,3 milions aquest any. És un augment significatiu, que destinarem a eixamplaments i millores de carreteres, tenint en compte els punts més complicats, com la segona fase de la carretera de Sispony, o l’embelliment de la rotonda a la Cabanota, que seguirà la mateixa estètica que la que hi ha davant de Crèdit Andorrà, a l’avinguda Sant Antoni. També tenim previstes les zones d’aparcament i el parc de Santa Caterina, com he comentat abans.

–On seran aquests aparcaments?
–Estem buscant un lloc a Arinsal, on sobretot els restauradors ens reclamen més aparcaments pels seus clients, a la zona d’Escàs, que està creixent moltíssim i els veïns deixen els seus vehicles a la calçada, el qual és perillós i dificulta el pas, i a l’entrada del poble, una mica més amunt de la rotonda d’Anyós.

–Creu que l’eixamplament de la rotonda d’Anyós serveix realment per descongestionar el trànsit?
–Sí, i es nota moltíssim. Mentre hi havia un carril ocupat per les obres, la cua sovint arribava a l’entrada del poble, però ara s’ha reduït molt i crec que quan estigui acabat i hi hagi la vorera encara funcionarà millor.

–A l’altra banda de la Massana, d’Arinsal al poble, també es formen llargues cues, sobretot els caps de setmana després del tancament de pistes. Hi ha alguna solució?
–A l’hora punta és complicat de solucionar, perquè tothom vol allargar al màxim el dia d’esquí i després es concentra a la carretera. A vegades es posen uns cons per intentar agilitzar el trànsit, però és cert que no és fàcil. Sí que hem fet altres mesures correctives durant els matins, quan tenim el mateix problema que en la baixada de pistes, perquè coincideixen els treballadors i els pares que duen els infants a l’escola. Des del comú vam parlar amb les escoles i vam escalonar les entrades, de manera que a l’Àgora entren a les 08.30 hores, a l’escola francesa a les 08.15 hores i a l’escola andorrana a les 09.00 hores. Són només 15 minuts de diferència, però han fet que el caos de l’hora punta desaparegui. Fins i tot l’associació de pares i mares ens ha felicitat, perquè al principi tothom tenia dubtes.

–La covid-19 ha deixat a la banqueta del Govern, el vial de la Massana. És un error?
–Bé, estem parlant d’un vial que val moltíssims diners, uns 60 milions d’euros, i és cert que amb la pandèmia i donant prioritat al vial de Sant Julià, el de la Massana s’ha deixat de banda. Jo el que puc dir és que la Massana és una parròquia que està creixent, que està molt viva, i que tard o d’hora s’haurà de trobar una solució per millorar el trànsit. Amb tot, crec que els hàbits de les persones continuen sent els mateixos i tothom agafa el cotxe abans de pensar en el transport públic o compartir vehicle. Hauríem de canviar els costums mentre no hi hagi una solució definitiva, però aquesta no pot venir únicament del comú.

–La creació de Setap suposa un descans per al Comú de la Massana, i les seves finances?
–Més que un descans, suposa una gran il·lusió perquè estic convençuda que aquesta integració anirà molt bé i aconseguirà un millor rendiment, sent més competitius i canviarà el món de la neu a Andorra. De cara a l’exterior, ens venem com una unitat i crec que donar aquesta imatge és molt positiu pel país. No ens hem tret un pes de sobre, sinó que ha nascut una gran esperança i crec que és una bona solució.

–Però la Massana, a través d’EMAP, té la part més petita.
–Sí, la Massana en l’actualitat té un 19%, amb la possibilitat de créixer a un 30% per equiparar-nos a Canillo i Crèdit Andorrà. El primer augment, fins al 25%, es farà amb la recompra de preferents i després les recapitalitzarem. Per arribar al 30%, tindrem la possibilitat de comprar les accions dels altres socis a un preu pactat, que és l’actual, durant set anys. Això, però, ho decidiran els cònsols de cada legislatura, no és una obligació i, per tant, els futurs ingressos del comú no es veuran compromesos. 

–I Setap acabarà sent Grandvalira?
–L’ideal seria que hi hagués un forfet únic i totes les estacions del país estiguessin unificades. Treballarem en aquesta línia. De moment, estem focalitzats en un pla d’inversions conjuntes per començar a crear sinergies per ser més competitius i obtenir els millors resultats.

–Què contempla aquest pla?
–Hi ha prevista una inversió de 36 milions d’euros que es farà a Pal Arinsal, que consistirà a canviar diversos remuntadors antics i fer la unió esquiable entre Pal i Arinsal. També volem fer un edifici de serveis amb un restaurant al pic Negre. Volem que els diners invertits siguin tan profitosos com sigui possible, tot i que aquesta temporada encara funcionem per separat. A partir de l’estiu, ja anirem de la mà.

–Com ha viscut l’èxit de mantenir Vallnord durant l’estiu?
–Des que vam apostar per la bicicleta, no hi hem deixat mai de creure i hi hem invertit temps i diners. Hem passat d’una parròquia d’hivern, en la qual a l’estiu molts hotels estaven tancats, a tenir activitat tot l’any. Això també ha permès diversificar l’oferta de serveis i ens ha donat molta credibilitat.

–Abans ha parlat del parc solar. Ha començat amb polèmica.
–A mi no m’agrada parlar de polèmica, perquè les relacions entre Andorra i Espanya són bones i hi ha una predisposició per resoldre el conflicte. El que puc dir com a cònsol de la Massana és que estic molt contenta de tenir aquest parc solar, que ja és una realitat i està en funcionament, i que, com no podia ser d’una altra manera, tot el projecte es va fer d’acord amb la cartografia oficial del Govern d’Andorra. Entenc que l’Estat espanyol, si creu que s’ha envaït una part del seu terroritori, ho posi damunt de la taula, igual que ho faria Andorra si fos a la inversa. És un problema de frontera i hem d’esperar a la resolució.

–L’aturada del projecte del telefèric al pic de Carroi ha estat un fracàs?
–No. No s’han presentat ofertes en el projecte tal com estava concebut, però fa 20 o 30 anys que en parlem, així que el projecte no està enterrat i el Comú d’Andorra la Vella té ganes de continuar-hi apostant.

–Però no creu que convertir la capital en peu de pistes perjudicaria els hotels i comerciants de la Massana?
–Hem encarregat un informe per, si arriba el moment, saber la seva opinió i, tot i que no tenim els resultats, sí que sé que n’hi ha partidaris, però també que tenen por.

–Són bones les relacions dins l’equip comunal?
–Tenim molt bona entesa i treballem conjuntament. Les juntes de govern són un espai de debat, perquè som tres ideologies diferents i tractem totes les qüestions des de diferents punts de vista. No hi ha cap conflicte entre nosaltres.