L’allau que va provocar destrosses notables al restaurant de la Coma d’Arcalís fa dues setmanes «estava prevista pel servei de meteorologia», segons va explicar el nivòleg i meteoròleg Guillem Martín. La probabilitat de despreniments aleshores es trobava al nivell quatre, la qual cosa atorgava al terreny una qualitat de neu humida que va propiciar l’incident que, afortunadament, no va comptar amb cap víctima, ja que es van activar les mesures de prevenció hores abans i es van tancar els accessos a les estacions d’esquí.

Nivometeorologia

La ciència que estudia l’estabilitat del mantell nival i la interacció amb l’atmosfera amb la finalitat d’indicar els nivells de perillositat d’una allau i la seva dimensió rep el nom de nivometeorologia. Així ho va explicar Martín després de remarcar que «aquesta ciència és crucial per a totes les persones que treballen o realitzen alguna activitat a la muntanya, sobretot a la temporada d’hivern, per tal de programar el risc que pot comportar a temps real». El meteoròleg va destacar que «vivim en un país de muntanya, per tant, és un servei essencial que oferim mitjançant controls periòdics a les zones altes de Sorteny, Arcalís, Soldeu o Envalira, per exemple».

El procés d’estudi comença en el moment en què hi ha precipitacions a les muntanyes de les parròquies més septentrionals. «Depèn del punt cardinal d’on provinguin les primeres nevades, es podrà interpretar el comportament del clima durant tot l’hivern, tot i que el temps canvia ràpidament», va declarar Martín. Un cop neva, el Cos de Banders i el servei meteorològic entren en escena per realitzar estudis de camp periòdics «amb la finalitat de determinar les diferents característiques de les partícules de la neu com la densitat, el gra o la temperatura», després d’analitza una mostra, es fa un estudi global en què «es determina l’estratificació de la neu i la unió entre les diferents capes; si el lligam és feble, el perill d’allau s’incrementa», va aclarir Martín.

Canvi climàtic

Andorra pateix cada cop, de manera més freqüent, els efectes de «fenòmens extrems i impropis d’aquesta zona a causa de les conseqüències del canvi climàtic», va afirmar el meteoròleg. A tall d’exemple, Martín va titllar la nevada de principis de desembre com a «excepcional» i, després, va afegir que «a partir de la segona quinzena vam experimentar una onada de calor hivernal que va provocar uns contrastos de temperatures impropis de l’època». Finalment, va recordar que «el canvi climàtic afecta la freqüència i el comportament de les allaus».