Aquesta primavera la Generalitat de Catalunya impulsarà una consulta popular sobre la possibilitat que el Pirineu català aculli els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Hi votaran els veïns de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran i el resultat farà decantar si es presenta o no la candidatura. En cas que el resultat sigui positiu, la voluntat del govern català és que Andorra també hi sigui inclosa i, fins i tot, s’abasti territori aragonès i francès. En aquest sentit, i arran d’una entrevista en un mitjà de comunicació del país, la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, Victòria Alsina, va considerar que el Principat és «un soci imprescindible» en el projecte. «Apostem per una candidatura inclusiva, que tingui en compte tots els actors del Pirineu», va deixar palès Alsina en un tuit. 

Així mateix, cal recordar que el Principat sempre ha estat molt present en aquesta possibilitat; el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ja va declarar el passat mes d’octubre en la 32a Trobada Empresarial del Pirineu que «el Govern ha demostrat la seva predisposició i ganes» de formar de la candidatura olímpica. Tot i reconèixer que el Principat mai serà capaç d’acollir un projecte d’aquestes característiques en solitari, el titular de Presidència sí que va proposar les instal·lacions andorranes ja existents per a algunes disciplines, especialment les relacionades amb la neu. De fet, en l’entrevista Alsina apunta que Andorra és «un país de muntanya», tot fent referència a l’organització de les finals de la Copa del Món d’esquí de l’any que ve i també lloa la infraestructura econòmica i hotelera vigent i necessària pel bon funcionament d’uns jocs.

La notícia del referèndum de la primavera coincideix amb la publicació d’una enquesta que mostra que el 74,6% dels ciutadans de l’Alt Pirineu i Aran creu que la celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern seria «interessant» per al Pirineu, mentre que el 20,7% opina el contrari. En la mateixa s’assenyala que el 73,3% del conjunt de la societat catalana també considera positiva per al territori la proposta de fer uns Jocs al 2030, i el 68,1% opina que beneficiaria tot Catalunya. Entre els aspectes que més es valoren, destaquen la millora de les infraestructures, la promoció, la internacionalització i la creació d’ocupació. Pel que fa a les preocupacions que genera, esmenten el cost econòmic, l’impacte ambiental i el llegat que en quedarà.

L’enquesta s’ha fet a 1.506 persones, de les quals 300 (una cinquena part del total) són habitants de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. L’acció ha estat encarregada per la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva, i s’ha dut a terme per saber les necessitats del territori, la percepció, l’interès i coneixement sobre el projecte, així com quines oportunitats i dubtes s’identifiquen. El sondeig es va desenvolupar entre el 9 i el 20 de desembre de l’any passat.

El resultat final constata que la millora de les infraestructures és el principal repte per al Pirineu. Així ho assenyala el 25% de les persones d’arreu de Catalunya que han estat consultades, i també el 34% de la gent de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran entrevistada. Els ciutadans del Pirineu afegeixen als reptes la millora dels serveis sanitaris, la potenciació dels serveis d’oci, la millora del transport públic i l’aturada del despoblament o l’envelliment de la població, així com la creació d’ocupació.

Alt coneixement del projecte

En general, hi ha coneixement del projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030. El 66% de la societat catalana i el 82% de ciutadans del Pirineu n’estan al corrent. El 64,4% de les opinions espontànies sobre els Jocs entre la societat catalana, i el 61,7% entre la ciutadania de l’Alt Pirineu i Aran, són positives, segons l’enquesta. Destaquen els aspectes favorables en general (47,1%) i la potencial millora econòmica (10,3%). La gran majoria de la població consultada està d’acord en el fet que contribuirien a augmentar el turisme i la visibilitat del Pirineu a nivell internacional, especialment a l’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Per contra, per als detractors del projecte, el motiu principal de rebuig a la cita olímpica és el cost econòmic que tindrien (un 53% per als catalans i un 55% per a la gent del Pirineu) i el fet de no percebre’s com una prioritat. La creació d’infraestructures que puguin quedar abandonades després dels Jocs és el principal risc percebut tant pel territori (45%) com pels catalans en general (47%).

L’impacte mediambiental que podrien generar també se situa com una de les principals preocupacions. El fet de no disposar de neu suficient seria el segon risc identificat per un 36% dels sondejats del Pirineu, i en el cas del conjunt de Catalunya, aquest temor el té un 31% dels enquestats. També destaca la preocupació de la societat que l’ocupació sigui precària i temporal o que el turisme que generin els Jocs no sigui sostenible, segons va informar RàdioSeu.