Segons diversos advocats consultats per EL PERIÒDIC, i d’acord amb la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, el conseller general liberal i cap d’Àrea d’Esports al Comú d’Andorra la Vella, Marc Magallón, estaria incomplint actualment l’article 54 que preveu la incompatibilitat de càrrecs i, per tant, cobrant dos sous públics –un de poc més de 1.900 euros mensuals al Consell i un altre de més de 4.000 euros mensuals al comú–. I és que el text deixa ben clar que «el càrrec de conseller general és incompatible», entre altres, «amb qualsevol activitat de caràcter laboral que comporti una contraprestació salarial del Consell General, del Govern  o d’entitats parapúbliques o de dret públic, no havent-ne obtingut l’excedència». 

Agafant la definició d’ens públic descrita en l’article 13 del Codi de l’Administració, doncs, s’observa que els comuns i quarts constitueixen l’Administració pública, de manera que «no hi ha dubtes: Magallón incompleix la llei vigent», en paraules de les fonts jurídiques a les quals ha tingut accés aquest rotatiu. De fet, les mateixes fonts recorden que «hi ha molts precedents de tots els colors polítics» que abans d’accedir al Consell General han renunciat al seu lloc de feina habitual en un altre organisme públic, com el demòcrata Marc Ballestà, que treballava a Andorra Telecom; el socialdemòcrata Jan Cartes, cap d’Àrea de Cultura del Comú d’Andorra la Vella –«justament, el mateix cas que Magallón», especifiquen els experts); la progressista Sílvia Bonet, que va demanar una excedència al SAAS i va deixar de treballar com a infermera a l’hospital o, més recentment, Carine Montaner, exprofessora a la Universitat d’Andorra (UdA). 

«La qüestió és per què la síndica general, Roser Suñé, va passar per alt el càrrec de Magallón al comú i per què ningú ho ha denunciat fins ara», es pregunta un advocat, que també reconeix que quan es va aprovar la llei, l’any 1993, els consellers generals de l’època van considerar que, «en un país tan petit, en què molta gent pot treballar en l’Administració, potser vam ser massa restrictius i, per això, vam acceptar que es poguessin demanar excedències per dedicar-se a temps complet al Consell General».

Cal destacar que aquest destapi coincideix amb la polèmica que en les últimes setmanes ha envoltat el també liberal Ferran Costa, president del grup parlamentari, pels nombrosos contractes que rep del Govern i de les empreses parapúbliques. A més, Costa és accionista majoritari de l’empresa Esports i Organització Advent SL que recentment s’hauria beneficiat de nombrosos contractes amb el comú de la capital.