El ple del Consell General va aprovar ahir per assentiment el canvi de règim jurídic del Centre de tractament de residus (Ctrasa) per convertir l’entitat en un instrument de gestió directa del Govern, que vendrà les seves accions a Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) –quedarà com a única propietària–, amb l’encàrrec per part de l’Executiu que la futura gestió aposti per l’economia circular i la transició energètica. L’actualització aprovada ahir permet donar compliment a les observacions fetes pel Tribunal de Comptes, que demanaven canviar el règim actual de la infraestructura perquè havia deixat de tenir sentit, ja que actualment no hi ha inversió privada. D’aquesta manera, la totalitat del capital de Ctrasa serà públic.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, va intervenir durant la sessió per defensar el projecte de llei, que va comptar amb el suport de tots els grups de la cambra. «Aquesta decisió facilitarà l’operativitat de la planta, que actualment és la segona font de producció d’electricitat, amb l’objectiu de produir més energia, una necessitat per fer front a l’increment de preus que ha tingut lloc als països veïns, i adaptar la infraestructura amb les eines per fer possible la reducció de les emissions», va afirmar Calvó, que va recordar que la planta també produeix energia tèrmica que abasteix de calefacció una part de la població. 

Els grups de la majoria també van defensar el seu posicionament favorable, de la mà del conseller de Ciutadans Compromesos (CC), Raül Ferré, que va parlar de quatre objectius: augment de la rendibilitat, increment de la producció, actualització europea i augment de la seguretat. Segons va exposar Ferré, el nou pla d’acció del centre preveu incrementar la producció d’energia derivada del tractament de residus fins a un 30%, així com incrementar l’energia derivada de la xarxa de calor. Actualment, Ctrasa produeix el 16% de l’electricitat que es consumeix al país, va recordar el conseller de CC.

Des de les files de l’oposició, el conseller socialdemòcrata Roger Padreny va intervenir de manera telemàtica. «Cal apostar per la nova política de residus que es basi en la prevenció, la reutilització i el reciclatge, amb l’objectiu de baixar-ne la producció, una política que ha d’incloure un pla d’obsolescència de la planta en el termini de nou mesos; hem de considerar-ho mentre avancem en l’economia circular, disminuim els residus i evitem la incineració, cosa que ens permetrà està a l’altura del moment. Serem insistents i garants en el compliment del que avui [ahir] aprovem», va avisar. Després de la seva intervenció, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, va felicitar Padreny per alinear-se amb la política del Govern.

Per un altre costat, el ple del Consell General va aprovar un altre projecte de llei, també per assentiment, en aquest cas el que fa referència a l’harmonització fiscal dels nous productes de tabac, com és el cas dels inhalats sense combustió, amb l’objectiu d’estabilitzar les finances públiques i donar compliment a la normativa del codi de duana i a la reglamentació europea. El conseller demòcrata David Montané va explicar que les modificacions responen al compromís de país amb el Conveni marc de l’OMS per al control del tabac –al qual Andorra hi està adherit des de principis del 2020–, que té com a finalitat protegir el dret a la salut de les persones.

Finalment, els consellers generals van aprovar el projecte de llei de modificació de la Llei de declaració del dia de la Constitució. L’objectiu és regular una altra excepció per aquest dia en matèria educativa, ja que ara només s’aplicava en activitats relacionades amb el turisme. D’aquesta manera, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va defensar que una de les grans riqueses del país és disposar de diferents sistemes educatius. Per tant, s’ha modificat la llei i s’ha incorporat el supòsit que els sistemes educatius del país puguin dur a terme proves oficials que han de tenir lloc el dia de la Constitució, el 14 de març.