PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’últim terratrèmol va ser una continuació del de l’octubre

Andorra pot experimentar sismes d’una intensitat de set sobre 12 a l’escala de Richter cada 500 anys

Per Àlex Pont

Gràfic sobre la incidència del terratrèmol a la zona dels Pirineus on s’assenyala la profunditat de l’origen.
Gràfic sobre la incidència del terratrèmol a la zona dels Pirineus on s’assenyala la profunditat de l’origen. | EMSC

El terratrèmol de magnitud 2.5 que es va registrar a primera hora de la tarda del dimarts passat a la zona de l’Alt Urgell té el seu origen en el sisme de 3.6 a l’escala de Richter que es va originar l’11 d’octubre i que va sacsejar tot el Principat. «Portem mesos experimentant petites rèpliques del terratrèmol d’Os de Civís; el fenomen que es va dur a terme dimarts passat és tan sols la inèrcia de l’energia alliberada fa tres mesos», va declarar la investigadora d’Andorra Recerca i Innovació Natàlia Gallego. 

Pel que fa a les enquestes a la població sobre els terratrèmols, de moment, s’han dut a terme més d’un centenar fins a dia d’avui. De fet, aquestes preguntes es realitzen per mesurar la intensitat. «Els sismes parcials d’aquest calibre es produeixen als Pirineus anualment o cada dos anys, ja que el país es troba en una zona de sismicitat moderada», va informar Gallego. A més a més, també va afegir que «el Principat pot arribar a experimentar terratrèmols amb una intensitat de set sobre 12 a l’escala de Richter cada 500 anys». Segons els experts, a partir de cinc sobre 12 es poden començar a produir danys estructurals rellevants a les edificacions. Tal com va afegir Gallego, «les bordes antigues i els edificis del segle passat serien les primeres a veure’s afectades».

Amb relació a les causes d’aquest fenomen geològic, l’origen es troba en l’alliberament d’energia de les falles del territori muntanyós, segons va assenyalar Gallego, «a sota de la serralada dels Pirineus hi ha un munt de discontinuïtats i molta activitat». En aquesta mateixa línia, el tècnic de riscos geològics, Joan Torrebadella, va afirmar que «juntament amb la serralada bètica, és un dels llocs amb més activitat sísmica de la península Ibèrica». A més a més, Torrebadella va assenyalar que «si ens remuntem als grans moviments de les plaques tectòniques del passat, aquest fenomen s’ha donat a terme perquè la placa africana ens continua empentant contra la placa europea». Malgrat l’ensurt, el tècnic va indicar que «la població estigui tranquil·la, són fenòmens que es continuaran produint; a dia d’avui hi ha molts dispositius que ens ajuden a preveure els grans terratrèmols per a actuar en conseqüència». 

Així doncs, el terratrèmol de l’11 d’octubre va ser de 3.6 graus a l’escala de Richter i es va deixar notar a tot el territori andorrà durant uns segons sense haver de lamentar cap dany físic o estructural, però va ser l’inici d’uns moviments sísmics que s’han prolongat, de moment, fins ara. «No seria estrany que tornéssim a registrar petites rèpliques com les que tenim a la base de dades des de l’octubre fins a principis d’any; però aquests petits sismes no els nota ningú», va recalcar la investigadora de l’ARI. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT