El ministre de Finances, Eric Jover, va justificar que el fins fa poc president de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Albert Hinojosa, no comparegués davant el Consell General des de finals del 2018 per les «greus amenaces» que va rebre tant ell com la seva família. Ho va afirmar durant la sessió de preguntes de control al Govern celebrada ahir al Consell General, i va detallar que aquestes amenaces van provocar que rebessin protecció oficial. «Va ser una decisió personal meva», va assegurar Jover, afegint que va decidir que Hinojosa limités la seva exposició pública. D’aquesta manera, Jover va manifestar que Hinojosa ha continuat al càrrec en funcions durant aquest temps en la recerca d’un substitut, i que la seva dimissió va ser per motius personals. 

En aquest sentit, el titular de Finances no va voler avançar quan ni qui serà el nou president de l’ens, però sí que va avançar que aquest compareixerà davant el Consell General. Amb aquestes explicacions, el ministre va respondre a les preguntes del conseller general socialdemòcrata Joaquim Miró, qui es va mostrar crític amb la gestió que hi ha hagut aquests anys al capdavant de l’AREB, i va insistir a demanar els comptes de BPA. Al voltant d’això,  Jover va manifestar que la interpretació jurídica que fa l’Executiu de la llei no els permet facilitar aquesta informació, en ser comptes privats d’una empresa.

Una altra de les qüestions plantejades pel grup parlamentari socialdemòcrata va ser al voltant de la gestió de l’Oficina Covid. En aquest sentit, el seu president, Pere López, va tornar a demanar que es depurin responsabilitats per la mala gestió que hi ha hagut en aquest dispositiu, reclamant a l’Executiu una explicació per l’estalvi de recursos que hi ha hagut. «En cap cas el Govern ha estalviat recursos en el moment actual de la pandèmia», va afirmar el cap de Govern, Xavier Espot, en resposta a les preguntes fetes pel president socialdemòcrata en referència a l’oficina durant la sessió. 

De fet, López va aprofitar la seva intervenció per criticar la mala gestió basant-se en l’elevada incidència de casos que té el Principat, amb els constants canvis de protocols i remarcant que es va tardar molt a regular les baixes automàtiques. «Hi ha hagut una oficina Covid que no ha estat organitzada ni planificada» i «estem assumits en el caos des del mes de novembre», va manifestar López. Així mateix, va explicar que són molts els ciutadans que li han exposat les dificultats per poder contactar amb l’oficina, assegurant que podien trigar entre dos i quatre dies en fer-ho. Sigui com sigui, López va reconèixer que els temps són complicats. 

En resposta, Espot va acusar al president de l’oposició de voler fer un al·legat destructiu i de no conèixer la realitat del país, afirmant que tot i que hi ha hagut errors, en cap cas s’ha estat en el caos. «Davant dels imprevistos, crec que s’ha actuat prou àgil per detectar-los i reconduir-los», va expressar el cap de l’Executiu, que va afegir que «podem dir que l’Oficina Covid està treballant i afrontant la seva tasca amb garanties». 

Baixes dels docents

Lligat a la pandèmia, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, va preguntar sobre el nombre de baixes laborals entre el professorat i sobre les seves cobertures, després de les declaracions que va fer la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, el darrer dilluns en la cloenda de la Universitat d’estiu i tardor. En aquest sentit, la ministra va informar que dels 855 treballadors del sistema andorrà, n’hi ha 83 de baixa. Vilarrubla va comentar que no tots aquests professors es troben de baixa per la covid-19, i va puntualitzar que actualment hi ha 70 baixes cobertes i 13 de no cobertes, el que equival a un 1,52%.

Així mateix, la titular d’Educació va reiterar que, ara per ara, no hi ha dificultats per cobrir les baixes, ja que hi ha gent suficient a les bosses de treball, a excepció d’alguns casos puntuals. Tot i això, les diferents baixes es troben repartides per diferents escoles i això «facilita la gestió de cada centre», va indicar.

En darrera instància, es va fer una pregunta relacionada amb la candidatura per a l’organització dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030. López va demanar els diferents contactes que hi ha perquè Andorra formi part d’aquesta candidatura dels Pirineus i va destacar la rellevància que podrien tenir. «Hi pot haver un interès rellevant a la millora dels accessos per carretera i per tren entre l’àrea metropolitana i el Pirineu», va destacar el president del PS.

Per la seva banda, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va expressar la predisposició activa a formar part de la candidatura amb el potencial que té Andorra. «Hi ha hagut intercanvis bilaterals en els quals s’ha mostrat l’interès i la predisposició a poder ajudar i a millorar la candidatura» i se n’ha informat tant al govern espanyol com català, va incidir Riva. A més, la ministra va destacar que cada cop més les candidatures estan anant cap a la multilateralitat i «Andorra ha fet un pas endavant amb homologacions d’instal·lacions de pistes» i amb una gran capacitat hotelera que pot acompanyar la infraestructura. En les repreguntes, López va lamentar que no hi hagi molta informació al respecte i va comentar que en les darreres setmanes hi ha hagut diferents reunions oficials d’una comissió tècnica de la candidatura. En resposta, Riva va reiterar que no hi ha res tancat, que el diàleg és constant i que l’oferiment per part d’Andorra continua vigent, segons va informar l’ANA.