• Les obres s'allargaran fins al març; s'impermeabilitzarà la terrassa i es repararà la claraboia, però finestres i cobertes es deixen per a una fase posterior

La sala de transmissions, amb les emissores originals i les bastides muntades. La humitat es filtrava pel sostre i la claraboia (galeria) Foto: ORIOL LLAURADÓ

Tranquils tots: el pacient està delicat, és cert, i li cal passar urgentment pel quiròfan per frenar la degradació derivada de l'aigua que es filtra a la sala de transmissions a través de la claraboia i les fissures de la terrassa. Però no està en absolut greu, ni molt menys terminal. De moment, n'hi haurà prou amb la intervenció que el servei de Patrimoni hi va començar el 17 de gener –i que s'allargarà fins a mitjans març– per garantir la preservació de l'edifici. Però contra totes les alarmes que van saltar a l'estiu, Radio Andorra no perilla. Aquesta és la conclusió de l'estudi elaborat per Patrimoni i que ha servit per definir el pla d'actuacions al monument encampadà. La bona notícia és que els mals que afecten l'edifici són més aparents que estructurals –«Res a veure amb el cas de l'hotel Rosaleda, que sí que té gravíssimes afectacions», en paraules de l'arquitecte del servei, Joan Bellera– i que tenen solució relativament ràpida –dos mesos, i el pacient rebrà l'alta– i sorprenentment econòmica: 48.600 euros, una autèntica ganga si es té en compte que a l'agost el cònsol d'Encamp, Miquel Alís, havia titllat l'immoble de «pura ruïna en perill imminent de desaparició». La pregunta òbvia –i que algú hauria de respondre– és per què no es va engegar abans, molt abans, l'operació Radio Andorra, si era qüestió de només 48.000 euros.

La mala, pèssima notícia és que la falta de pressupost ha obligat a dividir les actuacions previstes a Radio Andorra en tres fases: la primera –que tot just acaba de començar– consistirà a tapar forats. Literalment. Les dues últimes –restauració de les cobertes inclinades i del llosat, reposició dels vidres dels finestrals i revestiment de guix dels sostres– s'han posposat fins a temps millors. Això vol dir que caldrà esperar, com a mínim, la convocatòria d'eleccions, la constitució del nou Govern i l'aprovació del pressupost que l'actual executiu ha sigut incapaç de tirar endavant –amb la inestimable ajuda, això sí, de la lleial oposició. Un retard de mesos que, segons Bellera, no ha d'afectar decisivament la supervivència de l'edifici, salvaguardada en endavant per la intervenció en marxa. ¿En què consisteix aquesta primera tongada de cures pal·liatives? La principal patologia que amenaça l'immoble són les infiltracions d'aigua. Les humitats es venien filtrant fins ara a través de les claraboies –amb bona part dels vidres trencats– i també de la terrassa, que comptava amb l'única protecció d'una capa de morter de 6 centímetres de gruix que el temps i, sobretot, la falta de manteniment, havia convertit en un terrer on havia arrelat la vegetació, generant fissures per on es filtrava la humitat fins a la sala de transmissions del pis inferior.

Emissores a la intempèrie / És en aquesta sala inferior on es conserva la maquinària original de l'estació, la monumental emissora d'ona curta del 1938 –la que una llegenda tan falsa com pertinaç atribueix a un regal de Goebbels a Jacques Trémoulet, el patró de Radio Andorra– així com la posterior emissora suïssa del 1952. Durant aquests dos mesos, diu Bellera, es retirarà la capa de morter original de la terrassa i se substituirà per una doble capa impermeable de nova factura. A més, es reposaran els vidres de les claraboies, situades en la vertical de l'emissora més antiga i que precisament aquests dies, amb tots els vidres retirats, està completament a la intempèrie. Mentre durin les feines a la terrassa, les emissores tindran per tota protecció una bastida provisional de fusta que ahir encara no s'havia col·locat. Finalment, i quan estiguin obturades totes les entrades d'aigua, es restauraran les barres del forjat del sostre de la sala, oxidades per efecte de la humitat, i s'ompliran les ànimes dels revoltons malmesos –els totxos del sostre– amb escuma de poliuretà.

La intervenció s'acabarà amb la instal·lació d'una lona per protegir les finestres i obertures de l'edifici, que en aquesta primera fase no està previst reparar. Es tracta en qualsevol cas, diu Bellera, de practicar a l'edifici les intervencions mínimes per evitar que es continuï degradant i que les deficiències actuals derivin en patologies estructurals greus. El problema, segons l'arquitecte, és que no s'hi havia fet mai ni el més mínim manteniment. Tot i així, l'edifici només ha patit de debò, diu, aquests deu últims anys, i es troba en un estat de conservació acceptable: «És una construcció sòlida, molt ben concebuda, aixecada amb una tècnica constructiva moderna, amb una estructura de formigó armat en quadrícula, forjat ceràmic formigonat i nervis de formigó que permeten prescindir de pilars en aquesta gran sala, que fa uns 12 metres de llargada per uns 35 d'amplada». Un monument, en fi, que fa només mig any semblava abocat a la ruïna i sembla que comença a veure la llum al final del túnel. Una altra cosa és quan. Aquesta legislatura ja no serà, està clar. A veure la pròxima.

Per a més informació consulti l'edició en paper.