Comença una nova etapa al VPC amb canvi d’entrenador després d’una primera part de la temporada decebedora. Xepi Garcia tindrà feina si vol revertir la situació i consolidar l’equip en la categoria. El dia 16 és la primera oportunitat

–Com és que ha acceptat tornar a la banqueta del VPC?
–Em van trucar des del club, em van explicar la situació i em van proposar agafar l’equip, tot i que és cert que jo havia fet un pas enrere. Ara bé, sempre he portat el rugbi a dins i em va seduir la idea, i aquí estem.

–No s’ho va pensar massa?
–Vaig haver de parlar amb el meu entorn privat, la feina i la família, i un cop estava tot lligat, endavant.

–Mentre estava desvinculat continuava seguint els partits?
–No anava cada diumenge al camp, però igualment seguia els partits en línia. I algun cop sí que vaig anar al camp, som com una petita família i per això es fa difícil no ser-hi.

–Quin diagnòstic feia de la mala situació de l’equip?
–De vegades entres en una mala dinàmica. És difícil, és un projecte nou, amb diferents persones al càrrec, i potser va pesar una mica no tenir un referent. Com que conec la majoria de la plantilla em sabia molt greu, vist que podíem estar més amunt de la classificació.

–Porta una setmana com a nou tècnic. Com s’ha trobat l’equip?
–M’he trobat un equip amb moltes ganes de revertir la situació. Hi ha hagut festes pel mig i tan sols hem fet dos entrenaments, però m’he trobat els jugadors amb molta motivació i bones sensacions, tenen entre cella i cella revertir la situació.

–Com es reverteix la situació si l’únic canvi és l’entrenador?
–L’entrenador no té una vareta màgica, sinó que els jugadors tenen bona part de responsabilitat i ells l’han d’acceptar. És en el dia a dia dels entrenaments que s’ha de veure més motivació, amb molta més feina que la que feien fins ara i canviar el xip totalment, i que això es plasmi al camp el més ràpid possible.

–Més feina vol dir més entrenaments, més llargs o diferents?
–Es fa difícil posar més entrenaments en una estructura gairebé amateur, ja que tothom té la seva vida privada i l’ha de compaginar amb l’esportiva. Ara bé, sí que hem de canviar una mica la manera d’entrenar. Cadascú té la seva, i pot ser millor o pitjor, però hem d’intentar que els jugadors es motivin.

«Ens equivocaríem si volguéssim canviar-ho tot d’un dia per l’altre, però sí que introduirem pinzellades»

–És una qüestió de motivació o també cal aportar variants tàctiques?
–Ens equivocaríem si volguéssim canviar-ho tot d’un dia per l’altre, no donaria temps. Sí que introduirem pinzellades que poden anar bé. Ara mateix estem contra les cordes i per això tenim un gran repte col·lectiu

–Quin VPC veurem el dia 16?
–Es fa difícil, però espero veure un equip més combatiu i organitzat, sobretot en defensa, un dels aspectes que no estava del tot afinat. Quant a l’atac, ja s’estava fent bona feina i no podem baixar el llistó.

–Quin és l’objectiu: l’ascens o la permanència?
–L’objectiu és entrar a play-off, però hem d’anar partit a partit, per molt que sigui un tòpic, ja que agafa sentit per descriure la situació en què estem. Diumenge juguem contra un rival directe, i això és una pressió afegida perquè no podem fallar. Un cop hàgim revertit la situació ja ens marcarem l’objectiu.

–Tenen més partits a casa que a fora. És un punt positiu?
–És molt positiu, tot i que és cert que ens afegeix pressió. Ara bé, jugar a l’Estadi Nacional sempre és un plus. A primera vista, el calendari ens ajuda a ser optimistes.

–Creu que els seus jugadors tenen una pressió afegida?
–A mi m’agrada aquesta pressió, perquè et fa anar més lluny i estar més concentrat; sempre m’ha motivat i espero que els jugadors entrin en aquesta dinàmica.

–Està content amb la plantilla que té o faltarien reforços? 
–La plantilla està equilibrada, amb molts jugadors de casa i joves, i també amb gent de fora que aporta un plus de qualitat. Estic molt content del que he pogut veure al camp.

–Serà important el segon equip?
–El segon equip és important, perquè la nostra categoria ens hi obliga. Crec que el Xavi i el Sandro poden fer bona feina, tot i que en els darrers anys hi ha faltat lideratge. Les sinergies són properes, perquè no tothom té una plaça assegurada en cap dels dos equips, així que espero que la gent de baix tingui l’ambició suficient per arribar al primer equip, i que aquests tinguin la pressió de saber que hi ha gent que els pot suplir.

–En aquests moments té prou jugadors com per tenir dubtes a l’hora de confeccionar l’equip inicial?
–És bon senyal quan un entrenador té un trencaclosques per fer una alineació, benvingut sigui. Hem entrenat només dues vegades i veig força qualitat, n’he sortit content.

–Creu que tindrà aquest ‘problema’?
–Crec que sí. Pel que he pogut veure sí, tot i que és cert que em falta conèixer millor els jugadors. Espero que hi hagi pujades i baixades, i que hi hagi el màxim de gent per estar preparats davant de lesions o sancions.

–Creu que l’experiència que té serà suficient per tirar endavant?
–No m’agrada ser massa vanitós. El que sí que puc dir és que la motivació la tinc, i puc dir que els jugadors em fan costat. De ganes que tot surti bé en tinc moltes, però ja ho veurem.

–Què li demanaria als jugadors?
–Primer han de fer la reflexió sobre els motius pels quals s’ha arribat fins aquí, i després assumir la responsabilitat individualment, sobre on estem. Si això s’assumeix, es podrà revertir la situació.

–I a l’afició?
–Que faci costat a l’equip i, a més, amb l’afegit de jugar més partits a casa que a fora. Que vinguin al camp i que donin la motivació extra que necessiten els jugadors.

–És optimista?
–Sempre, en cas contrari no hauria acceptat el rol d’entrenador.