El Ministeri d’Afers Socials col·labora des de fa tres anys amb l’àrea d’Afers Socials del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. «Tenim realitats similars, entorns rurals, aïllats... els projectes que hem anat treballant amb ells ens han anat molt bé», va explicar Gil. De fet, ahir, la psicòloga i responsable de l’equip d’Envelliment Actiu del consell comarcal empordanès, Glòria Pla, va impartir una jornada de formació sobre maltractaments a la gent gran dirigida al personal del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, que va comptar amb la participació d’una vuitantena de professionals. «Els maltractaments a la gent gran és una realitat molt invisibilitzada, que encara coneixem molt poc, es detecten molt poques situacions, i tot allò que sigui incidir per sensibilitzar tant la ciutadania com els professionals, intentem sempre col·laborar i sumar esforços», va explicar Pla.

De fet, hi ha molt poques dades sobre maltractaments a persones grans perquè, normalment, «qui infringeix el maltractament és un familiar o un fill i els pares no ho volen denunciar». Des del consell comarcal empordanès aposten per «sensibilitzar per detectar aquestes situacions quan més aviat millor». La psicòloga va explicar que el 80% dels casos no són intencionats, sinó que són fruit de sobrecàrrega pel familiar, desconeixement de la malaltia o de manca d’habilitats de cura. Per aquest motiu, la psicòloga va recomanar que «si el familiar que fa de cuidador nota que té una sobrecàrrega ha de demanar ajuda, via serveis socials, perquè els podem donar suport, perquè ningú pot fer d’acompanyant les 24 hores. Han de saber que no els volem culpabilitzar, sinó que els volem ajudar», va concloure. Arran de la pandèmia, Afers Socials va posar-se a treballar conjuntament amb altres entitats del país per readaptar-se a les noves necessitats que va patir la gent gran. Bàsicament, es tractava d’intensificar la tasca domiciliària. D’allà va sorgir la problemàtica de com un col·lectiu tan vulnerable com els padrins havia de ser tractat per una administració cada cop amb menys recursos. «Vam haver d’especialitzar-nos un altre cop en el tractament de la gent gran, perquè alguns no han volgut tornar a les residències per les situacions viscudes i perquè l’atenció domiciliària ha crescut molt», va explicar ahir la cap d’àrea de Serveis Sociosanitaris d’Afers Socials, Montserrat Gil.

La dirigent va parlar també de la coordinació que el ministeri ha tingut amb els Departaments d’Afers Socials dels comuns: «No hi ha més usuaris, però sí que hi ha més mancances de serveis. Hem valorat les noves necessitats sorgides i les hem traslladat als Departaments de Social dels comuns per conèixer també les necessitats reals de cada parròquia i per intentar buscar alternatives, per donar-nos suport en els serveis domiciliaris, perquè no arribem a tot arreu. Per això s’han creat centres de dia parroquials, com el de Sant Julià de Lòria o Canillo, i ara la idea és que les altres parròquies valorin també aquestes necessitats reals».

La casuística principal provocada per la pandèmia és la «solitud no volguda, per la por a sortir de casa, perquè la pandèmia no s’ha acabat». Afers Socials aposta per «sensibilitzar» el col·lectiu perquè torni a «socialitzar-se» i fer les activitats que realitzaven a fora dels seus domicilis abans de la covid. «La creació de nous recursos parroquials fa que la proximitat per a la gent gran sigui molt bona, perquè no volen marxar del seu entorn», va afegir Gil.

Per tot plegat, Afers Socials va considerar «bàsics» els centres de dia parroquials, i espera que continuin creixent. Gil també va apuntatr que «una de les altres apostes que tenim sobre la taula i que estem desenvolupant són els habitatges amb serveis», com el que el Govern té a la parròquia d’Ordino.