En ple equador del mandat comunal, la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, fa balanç dels projectes executats i els que resten en cartera i reitera que la corporació disposa del múscul econòmic necessari per fer front a totes les inversions previstes al llarg dels pròxims dos anys, segons informa l’ANA.

–Quin balanç fa dels primers dos anys de mandat?
–Per una banda, en relació amb la pandèmia, ha estat un any i mig força dur, no és el que ningú s’hagués esperat. Per l’altra, en l’àmbit polític i d’accions, estem satisfets perquè hem pogut executar grans projectes de legislatura que teníem al programa quan ens vam presentar.

–Què han acomplert durant aquest període?
–Hem posat èmfasi en l’estratègia de dinamització i reactivació econòmica. Per una banda, seguim treballant l’estratègia de posicionament i destinació turística en l’àmbit familiar i esdeveniments esportius, amb rutes de patrimoni, les competicions i esdeveniments relacionats amb l’esport, als quals sempre tenim una part per als infants, i també treballem projectes importants com el concurs d’idees d’Engolasters, amb la voluntat de dinamitzar la parròquia. Estem transformant Encamp en una parròquia de qualitat.

–Què els queda en cartera?
–Queden moltes coses que ens agradaria fer, però en relació amb els projectes clau, saber què passa a finals de mes amb el concurs d’idees d’Engolasters i el projecte de Prada de Moles. A banda, totes les inversions previstes al pressupost del 2022, entre les quals hi ha el nou parc de l’Ossa, l’ampliació del nou gimnàs, finalitzar la separativa d’aigües residuals i pluvials o la millora de la via pública i del mobiliari i la segona fase del carrer Sant Jordi del Pas. A més, al febrer tirarem endavant el bus a la demanda i treballem en un projecte per actualitzar la maquinària i millorar la tecnologia dels aparcaments, una iniciativa important perquè volem que sigui un servei adaptat als requisits d’avui dia. 

–Què li demana al 2022?
–En primer lloc, que acabi la pandèmia, és un desig que tothom ha formulat per poder tornar a la normalitat i també perquè aprenem que a la nostra vida, qualsevol cosa ens pot fer trontollar i som força vulnerables, tot i que ens hem sabut adaptar a la situació amb responsabilitat. D’altra banda, m’agradaria acabar el mandat deixant d’adaptar constantment les decisions quotidianes a la crisi sanitària i tirar endavant amb els projectes amb normalitat.

–Com ha afrontat el comú la pandèmia durant aquest any i mig?
–Amb una prioritat absoluta al principi i quan vam anar tornant a la normalitat, adaptant-nos dia a dia. Vam estar a prop dels nostres ciutadans i del teixit comercial, i també vam fer una aportació al Govern d’1,5 milions d’euros per ajudar amb els ERTOs, tenint en compte que a la parròquia tenim molts comerços i creiem que havíem de ser solidaris. D’altra banda, vam atorgar ajudes i subvencions que van suposar tres milions.

–Han aprovat un pressupost molt ambiciós amb grans inversions.
–Hem aprovat un pressupost total de 35 milions d’euros, dels quals el percentatge que dediquem a inversions és força alt, 11 milions, però això no vol dir que posin en una situació complicada al comú perquè tenim múscul financer per poder tirar endavant gràcies al treball dut a terme els dos últims mandats, els de Jordi Mas i Jordi Torres. El nostre és el que ha de començar a executar el pla director que es va dissenyar i marcar el camí a seguir les pròximes legislatures, independentment de qui estigui governant, ja que, al final, el projecte de parròquia ha d’estar definit, no es pot canviar d’estratègies cada quatre anys. Per aquest motiu, hi ha un compromís per part de totes les forces polítiques per tirar endavant el pla director establert.

–L’endeutament es dispararà?
–Estava previst d’entrada, no és nou que incrementem la ràtio d’endeutament, però vull insistir que som dels comuns amb una de les ràtios de deute més baix i un dels pressupostos més alts. Vam partir de 40 milions d’endeutament el 2011 i ara ens situem sobre els dinou, tot i incrementar-lo en onze milions fins a final de mandat, estarem en una situació que res té a veure amb l’anterior. A més, som capaços de tornar préstecs importants, com el del Funicamp. Així, tenim la capacitat d’endeutar-nos i no deixar el comú en una situació complicada.

–Quina relació mantenen amb els grups que formen part de la minoria?
–Tenim una relació bona i fluida, ja que facilitem tota la informació als consellers de la minoria i ells ho agraeixen. De fet, participen en totes les decisions i projectes que fem a través de les comissions i sempre tenen la porta oberta per fer qualsevol aportació. Encara que estiguin a la minoria, són consellers que han votat els nostres ciutadans i per aquest motiu tenen tot el nostre respecte.

–Des de la minoria de PS+I s’ha criticat el cost d’algunes inversions.
–Em va saber greu amb el projecte del nou parc. Sí, hi havia projectes més econòmics, però el comú està duent a terme la iniciativa que el poble i el jurat van decidir. El preu de mercat l’estipulen les empreses de construcció. Nosaltres érem conscients que hi hauria un sobrecost perquè avui en dia estem rondant un 30% de més, però també sabem que no hi ha 50.000 solucions, l’única era no fer una part del parc, i per això vam fer el concurs en tres fases. És un projecte que s’ha d’iniciar i s’ha d’acabar perquè els ciutadans puguin gaudir d’aquesta transformació urbana com més aviat millor.

–Finalitzaran tots els projectes abans d’acabar el mandat?
–Sí. El parc de l’Ossa té un període d’execució de 21 mesos, tot i que s’ha demanat que es prioritzi la fase 1 de l’obra per poder lliurar a la població una part de l’espai abans del termini, l’ampliació del complex també suposa un termini d’aproximadament un any i mig, i l’únic que ens quedarà pendent serà Prada de Moles, que encara no sabem el termini perquè no hem obert els plecs.

–Entrant al món de l’esport, des del comú treballen per fer de la parròquia un referent esportiu.
–És l’estratègia que es va marcar al pla director. És un sector que permet destacar-nos com a parròquia dins d’Andorra i s’ha demostrat que està tenint els seus fruits amb les 4.000 pernoctacions registrades el 2021 en relació amb els esdeveniments esportius i competicions. Hem de seguir en aquesta línia i per això hem de continuar millorant i actualitzant les instal·lacions, a Encamp i al Pas, perquè siguin de primer nivell. Volem apostar per l’esport.

–L’obertura interna parcial de les estacions la temporada passada va suposar un fort sotrac econòmic.
–Molt gran, d’una xifra de negoci d’entre 30 i 40 milions d’euros, la temporada passada no es va arribar als cinc milions, el sotrac va ser important. A Andorra sempre ha tingut el sector de la neu com un atractiu turístic i de dinamització de tot el país i el fet de no poder obrir amb normalitat es va veure reflectit, no només al món de l’esquí, també als comerços de temporada d’hivern, hotels, apartaments turístics; tot va tenir un impacte econòmic fort.

–El Pas de la Casa es va veure molt afectat.
–El Pas va viure moments complicats, especialment quan hi va haver el tancament amb la frontera de França, de fet el poble estava desert i va ser força dramàtic. Per aquest motiu el comú va decidir ser solidaris amb l’executiu i atorgar ajudes directes a l’impost de radicació. Després, una vegada oberta la frontera, vam tenir la sort, exceptuant alguns moments, que el poble va tornar a ser un atractiu i la gent va venir, i des del juny el Pas ha pogut anar treballant. La temporada d’hivern s’està encarant molt bé i esperem que pugui continuar fins al tancament de pistes amb una activitat important.

–En quin estadi es troba la reactivació econòmica de la vila?
–El Consell econòmic i social està treballant. Vam trobar una fórmula per unir esforços, treballar plegats en la reactivació del poble i fer-nos més forts. En els últims dos anys i mig s’han invertit prop d’11 milions d’euros al Pas, una xifra considerable que ha donat una volta a la vila i hi continuarem treballant. S’ha de seguir amb la dinàmica d’embelliment i canvi i continuar obrint negocis per mantenir-nos com un dels puntals econòmics.

–Estudien treure a concurs una nova concessió de les pistes.
–Per Saetde seria més interessant una nova concessió que no perllongar, durant un màxim de deu anys, que és el que preveu la disposició addicional del projecte de pressupost, ja que ara la situació per Saetde també és complicada, els hi queden uns setze anys, fins al 2037, i no poden amortitzar noves inversions, i no volem que la societat perdi valor. Per aquest motiu, estem treballant des del desembre en fer una valoració del rescat d’aquests 16-17 anys que queden de concessió; quan ho sapiguem, sabrem quin és el valor de les accions del Comú d’Encamp i, en aquest moment, començarem a definir el plec perquè el 2022 sigui una realitat. És important renovar la concessió amb garanties d’inversió, ja que, per una banda, l’àmbit territorial s’ha de modificar perquè no estarà adaptada a les necessitats i al canvi climàtic, i, per l’altra, cal determinar unes inversions mínimes per garantir a qui es presenti que les podrà amortitzar.